Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gremlins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gremlins. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de març del 2025

Companyies: Sunsoft

Una de les coses bones que tenen els rellançaments de jocs clàssics en sistemes moderns, normalment en recopilatoris de clàssics -incloent-hi els cartutxos d'Evercade- és que tornen a posar d'actualitat, almenys dins del nínxol que s'interessa per aquests productes, títols i fins i tot companyies que han passat a formar part de la història dels videojocs amb aportacions més o menys meritòries, però de les quals ja no es parla tant perquè no continuen en actiu, o almenys no de la mateixa manera que abans.

Una d'aquestes companyies se m'ha fet simpàtica en els darrers anys, gràcies sobretot als dos recopilatoris per a l'Evercade que se n'han llançat, i és per això que volia dedicar-li una entrada. 

Sunsoft és l'afortunada (?) d'aquesta entrega de la secció, però hem de dir que l'empresa, fundada el 1971, es diu Sun Corporation, i que el que es diu "Sunsoft" és la seva marca de videojocs. Sun Denshi, que és com es coneixia en realitat en japonès, es dedicava a fabricar i vendre equips electrònics, com per exemple una marca d'ordinadors que es deia Suntac, però encara sense desenvolupar videojocs.

Parlo en passat, però en realitat encara existeix, Sun Corporation, i s'especialitza en la comunicació entre dispositius. Això es fa, des de 2018, a les oficines de Nagoya, al Japó, però es va mantenir a la localitat de Kônan, a la prefectura d'Aichi, que és on es va fundar, una oficina dedicada als videojocs.

Els primers videojocs de la companyia, que encara no feia servir la marca Sunsoft, van ser el Block Perfect i el Block Challenger (a la imatge), clons evidents del Breakout, però no n'he pogut trobar vídeos, segurament per l'obscuritat que els caracteritza. 

Entre els seus primers títols trobem èxits com Kangaroo (1982), Arabian (1983) o Ikki (1985), que van tenir diverses conversions a sistemes domèstics, però va ser en fer el salt al desenvolupament per a consoles, tant per fer conversions com per desenvolupar-hi jocs originals, que va estrenar la marca Sunsoft, a la segona meitat dels anys 80. 

Probablement, el primer cop que va passar va ser amb aquest Ikki que esmentava més amunt, i que en recreativa va ser desenvolupat per la companyia "fantasma" TOSE, de la qual ja vaig parlar, però el port a la 8 bits de sobretaula de Nintendo va ser cosa de Sunsoft.

El cas és que Sunsoft va tenir una molt feliç i prolífica associació amb Nintendo, perquè hi va desenvolupar un munt de jocs, i en va portar d'altres de terceres companyies com l'Spy Hunter, clàssic de Bally Midway, o l'Spy Kid, de Namco. 

D'aquells primers anys destaquen, entre les creacions pròpies per a la NES, títols com el The Wing of Madoola (a la imatge, 1986), el Kanshaku tamanage Kantarô no Tôkaidô gojûsan-tsugi ("Les 53 estacions de la ruta Tôkai del llançador de focs artificials Kantarô", 1986), el Ripple Island (1988) o l'Atlantis no nazo, el tres primers portats a Occident per primer cop al recopilatori Sunsoft is Back! Retro Game Selection, de 2024.

Curiosament, també es va encarregar de portar a la Famicom jocs de Sega, cosa que al cap de pocs anys resultaria impensable. Concretament van ser el Fantasy Zone i l'Alien Syndrome. 

Però el primer gran èxit de la companyia a la consola de Nintendo va ser el Blaster Master, de 1988, que a més de rebre seqüeles i revivals, com ja vaig comentar fa uns anys, no fa tant que es va tornar a posar d'actualitat per la trilogia Blaster Master Zero que va fer Inti Creates per a sistemes moderns, concretament entre 2017 i 2021.

Es tracta d'un joc de plataformes i acció que destaca dins del currículum de Sunsoft per mèrits propis, i és una de les primeres mostres de la llegenda que diu que la companyia sabia esprémer al màxim la NES, tot creant per a ella títols de gran qualitat gràfica, jugable i musical, en aquest últim punt gràcies sobretot al gran Naoki Kodaka, que va fer diverses de les bandes sonores dels jocs de Sunsoft i del qual també vaig parlar fa un temps. 

Un altre joc seu que se sol destacar molt és el Batman, de 1990, que aprofitava el gran èxit de la pel·lícula de Tim Burton de 1989, i que és un dels títols més populars de la consola. 

De fet, també li van sortir molt bé els Batman que va fer per a la Mega Drive, la Game Boy (un dels jocs de la meva infantesa) i la PC Engine, tots tres, a més, diferents del de la NES i entre si. Molt meritori. 

Encara que havia gaudit de l'èxit a la consola de 8 bits més popular de la història, Sunsoft no havia abandonat del tot les recreatives, o no encara, perquè va fer-hi coses com un beat'em up en col·laboració amb Sega, el Tough Turf (a la imatge), de 1989, o la saga Shanghai, de mahjong, amb cinc entregues entre 1988 i 1998. També hi podem destacar els jocs de lluita Galaxy Fight: Universal Warriors (Neo Geo, 1995), Waku Waku 7 (Neo Geo, 1996) o Astra Superstars (1998).

Tornant a les consoles, la cosa no s'acaba aquí, i és que el 1990 tenim un altre jogàs, el Journey to Silius (aquí en parlava), el Gremlins 2: The New Batch, l'Ufouria: The Saga (de 1991, que també vaig analitzar, i no fa gaire), els ports de SNES (1991) i Mega Drive (1992) del Lemmings, el Batman: Return of the Joker (el 1991 a la NES i el 1992 a la Game Boy), va fer el Super Fantasy Zone per a la Mega Drive per encàrrec de Sega el 1992, el Mr. Gimmick per a la NES també aquell any -i amb remasterització per a sistemes moderns el 2023, a més d'una seqüela el 2024-, el Looney Tunes de la Game Boy (1992), el Trip World per a la mateixa consola i el mateix any, remasteritzat per cert el 2023, el Superman a la Mega Drive (i un per a la NES que no va veure la llum, comentat aquí), l'Albert Odyssey (SNES, 1993) i la seva seqüela de 1994, el port  del World Heroes per a la SNES el 1993, entre altres, a més de la publicació de jocs no desenvolupats per la companyia com els dos Beauty and the Beast de la Mega Drive, els dos Aero the Acro-Bat, el seu spin-off Zero the Kamikaze Squirrel, tots tres per a Mega Drive i SNES, o el Daze Before Christmas (analitzat al blog fa molt poc), per a Mega Drive i SNES també.

Per desengreixar una mica aprofito per fer una petita aturada en aquest llistat de jocs, que ja és una selecció igualment, i comentar que Sunsoft té una mena de mascota, en Hebereke, que és aquest pollet blanc amb barret de llana blau, i que protagonitza, juntament amb els seus amics, una saga que es caracteritza per la seva inconsistència de gènere. 

En tenim plataformes (l'esmentat Ufouria: The Saga, que és com es coneix a Occident, així com la seva seqüela numerada de 2024 i el remaster del primer joc del mateix any), puzzles (el Hebereke's Popoon, que va arribar a sortir a Europa el 1994 per a la SNES i que és un clon del Puyo Puyo), el Sugoi Hebereke (de lluita, per a la SNES, el 1994), el Hebereke no oishii puzzle wa irimasen ka (un altre de puzzles per a la SNES de 1994, port d'un arcade de la pròpia Sunsoft), el Hashire Hebereke (altre cop per a la SNES -bé, la Super Famicom- i el 1994, però de curses a peu), els puzzles Popoitto Hebereke (1995), O-chan no oekaki logic i O-chan no oekaki logic 2 (1995-1996, diversos sistemes) i, finalment, l'O-chan no oekaki logic 3 (PlayStation, 2001).

Durant els anys 2000, Sunsoft va estar una mica més apagada, es va encarregar de distribuir jocs d'altres companyies i supervisar el que es feia amb les seves IP, i el 2010 va desenvolupar el Blaster Master: Overdrive per a la Wii. 

Podríem dir que va ser el més destacat que va fer en aquella dècada, que representava clarament la seva decadència o, si més no, un pas al costat, però en els darrers anys ha fet una sorprenent revifada amb aquests remasters i seqüeles de diverses IP que comentava abans, distribuïts per la pròpia Sunsoft, i el rescat de clàssics al recopilatori també comentat.

Una companyia, doncs, amb un llegat memorable que potser no surt a les converses tan sovint com els d'altres empreses del sector, però que va deixar una empremta indiscutible i que, gràcies als rellançaments actuals, podem explorar, si més no, parcialment.




 



dimarts, 18 d’octubre del 2011

Cinema i videojocs: Gremlins

L'altre dia estava pensant que, amb totes les vegades que he parlat de videojocs basats en pel·lícules o sagues cinematogràfiques, encara em faltaven els Gremlins, i és una cosa que solucionaré avui repassant els jocs protagonitzats per aquestes bufones o terribles (depèn de circumstàncies que tots coneixem) criatures que formen part de l'imaginari cinematogràfic popular de la gent, almenys, de la meva generació. 


No és gaire conegut, de fet m'ha costat trobar-lo, però el primer videojoc de la saga es basava en la primera pel·lícula i va sortir el 1985. Era aquest que vèiem, Gremlins: The Adventure, i sortia almenys per a Commodore 64 (la versió del vídeo), ZX Spectrum, BBC Micro i Acorn Electron. El gènere, evident, és l'aventura de text.


Però el conegut de debò és aquest Gremlins 2: The New Batch, inspirat en la seqüela de 1990 del film de 1984, que no va tenir cap videojoc. Va sortir per a la NES i és el videojoc més conegut dels Gremlins:


La música mola, oi? Bé, com podem veure es tracta de controlar en Gizmo i enfrontar-se als seus malvats fills i els paranys que li han posat. Aquell joc el va fer Sunsoft, va sortir el mateix 1990 (1991 a Europa) i també tenia una versió per a la Gameboy (apareguda el mateix any al Japó, el 1991 als Estats Units i el 1992 al Vell Continent):


Aquí el concepte és més o menys el mateix, però la perspectiva visual és la de les plataformes tradicionals, en comptes de la pseudozenital de la versió per a la Nintendo de 8 bits de sobretaula. El 1991 també es van fer versions per a ordinadors i microordinadors, concretament DOS, MSX, Atari ST, Commodore 64, Amiga, Amstrad CPC i ZX Spectrum:


Aquesta és la de DOS, que és totalment diferent de les versions de consola, començant pel personatge que controlem, que és en Billy Peltzer, el protagonista humà de les pel·lícules. Per contrast, l'altra versió que veurem és la de l'Spectrum:


Aquestes versions les va dur a terme Topo Soft, desenvolupadora que, com destaca la Wikipedia, va ser la primera companyia espanyola que va tenir en exclusiva la creació d'un videojoc basat en una pel·lícula de Hollywood. Finalment, hi havia del mateix any una altra versió per a DOS, que va fer Hi-Tech Expressions i que no va agradar:


Ja es veu tècnicament per sota de les altres, i l'apartat sonor és lamentable. Ara hem de fer un salt endavant de deu anys per tornar a veure els Gremlins en un videojoc. Va ser al Gremlins Unleashed de la Gameboy Color:


No té la música original del joc, però és que jo n'he fet un vídeo amb l'emulador i la Hypercam i per més que he tocat les opcions de so de l'ordinador no n'he pogut gravar, de manera que he pensat que valia més un so que no fos del joc que no pas un vídeo sense àudio. En fi, l'any 2002 en va sortir un altre, aquest cop per a la Gameboy Advance:


Aquest és el Gremlins: Gizmo vs. Stripe, que també és de plataformes, i aquí s'acaba el pas dels mogwais (així es diuen en realitat aquestes bèsties) pel món dels videojocs... o no, perquè sembla que reapareixen cada deu anys i el 2012 arribarà a la Wii el Gremlins Gizmo, un títol format per minijocs i amb elements del gènere de les mascotes (estil Nintendogs, suposo). 


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...