Noms: Ryûichi Nishizawa

Nova entrega de la secció en què repasso breument el perfil d'alguna persona involucrada d'una manera o una altra amb la història dels videojocs, no grans noms coneguts per tothom, sinó de petits i de mitjans, i avui és el torn del senyor que va crear una franquícia que va triomfar a les recreatives i en consoles de 8 i 16 bits, i que recentment ha viscut un revival.

 

En repassaré la trajectòria i veurem què més ha fet, aquest home, al llarg de la seva carrera al món dels videojocs. 

Ryûichi Nishizawa (1964) va néixer al Japó, com es pot deduir del nom -tot i que mai se sap quines són les circumstàncies de cadascú-, i des de ben jovenet es dedica a la creació de videojocs. En aquesta entrevista afirmava que va començar a Tehkan i que llavors va fitxar per la llavors naixent UPL, on va codesenvolupar el títol arcade Mouser, de 1982-83, amb l'altra persona que formava part de l'equip, i de la qual no he trobat el nom.

Aquell era un títol que bevia molt del Donkey Kong, i és que, com assegura el senyor Nishizawa, allà ningú sabia com es feien els videojocs, directament, i van crear aquest tot analitzant la rom del mític títol de Nintendo.

Després va participar també en els dissenys del NOVA2001 (1984), un joc molt inspirat en el Robotron 2084, i el mateix any es va encarregar de pràcticament tots els apartats del Ninja-kun: Majô no bôken, conegut a occident com a Ninja-kid, inclosa la programació:

Un títol purament arcade i addictiu del qual podem gaudir a la línia Arcade Archives de la PlayStation 4 i la Switch -curiosament, al Twitter d'aquest senyor podem veure que hi juga i que hi introdueix puntuacions amb el sobrenom de "BUCHA"-, i que va generar seqüeles i tota una franquícia, que en consoles va protagonitzar el personatge Jajamaru-kun, com explicava en aquesta antiga entrada. 

Després, el 1985 va fer el joc Raiders5, un títol de trencaclosques en què ho va fer tot llevat de la música, i tot seguit va deixar la companyia per crear-ne una de pròpia, que es va anomenar Escape. L'any següent es va publicar el seu primer videojoc per a recreatives, i l'iniciador de la saga per la qual és més reconegut en Ryûichi Nishizawa.

Efectivament, és el Wonder Boy, títol de 1986 al qual es podia jugar gràcies a la placa System 1 de Sega, per això n'hem vist el logo al principi del vídeo, i que va ser tot un èxit, així com també ho va ser en les seves conversions domèstiques, el mateix any a la consola SG-1000 de Sega, i de la mateixa companyia el 1987 a la Master System, amb la versió de Game Gear el 1990. Per a sistemes d'altres empreses, tornant al 1987 s'hi va poder jugar a l'Amstrad CPC, a l'Spectrum i al Commodore 64.

Aquesta entrada no està dedicada al joc ni a la seva història, això ja ho vaig fer fa un temps, però cal esmentar breument que en aquest punt es va produir una famosa escissió: Hudson Soft va adquirir els drets per fer-ne ports per a consoles no de Sega, i va resultar que Sega li havia comprat a Escape -que llavors havia canviat de nom per Westone Bit, perquè Nishizawa va considerar que "Escape" era un mal nom per a una companyia- els drets dels personatges i el nom, mentre que la resta d'elements sí que els podia fer servir qui arribés a un acord amb Westone. Això va donar com a resultat que la versió de Hudson es digués Adventure Island i tingués un altre protagonista, i així és com va arribar a la NES i la Game Boy.  

Les continuacions d'aquell primer títol de Hudson van continuar en la mateixa línia, però els Wonder Boy van tirar cap a una altra banda, amb moltes diferències a cada entrega, com es va veure ja a la primera seqüela.

 

Es tractava d'aquest Wonder Boy: Monster Land, per a la placa System 2 de Sega i llançat l'any 1987, i durant aquell any i el següent n'anirien sortint versions domèstiques, la més coneguda de les quals la de la Master System, el 1988, amb el lleuger canvi de títol Wonder Boy in Monster Land. En d'altres sistemes tindria diversos noms, diferents d'aquest, que es va quedar Sega per a la seva consola de 8 bits de sobretaula.

 

Després començaria un embolic de títols del qual no és el moment de parlar, però diguem que hi va haver més d'una tercera part de la saga. La que ens interessa per al perfil del senyor Nishizawa és la més famosa i estimada, precisament:

 

 

És el Wonder Boy III: The Dragon's Trap, de 1989, directament per a la Master System. Curiosament, tot i que en teoria són iguals, al protagonista d'avui només se l'acredita com a director de la versió de Game Gear, de 1992, i no n'he pogut trobar cap informació que indiqui que ho és també de l'original, però m'estranya i tampoc no li veuria el sentit, si són iguals.

Nishizawa va dirigir el 1990 el shooter arcade Aurail, va programar el beat'em up exclusiu de recreatives Riot City (1991) i tornaria a dirigir un joc de la saga Wonder Boy en sortir, per a la Mega Drive, el Monster World IV, títol de 1994 que inicialment es va quedar al Japó, però que va sortir traduït en versió digital per a Xbox 360 i PlayStation 3 a la línia Sega Vintage Collection i es va incloure a la Mega Drive Mini. Properament n'ha de sortir un remake, Wonder Boy: Asha in Monster World, que també dirigeix ell i que inclou la versió de Mega Drive.

Anem a l'any 1995, en què es va llançar per al Mega-CD el Dungeon Explorer, una barreja d'action RPG i hack and slash que va codirigir amb Hideo Nakajima i que Westone va codesenvolupar amb la seva amiga Hudson Soft.

El 1996 dirigia l'RPG per a Super Famicom Dark Half, que va tenir una acollida força bona i del qual va escriure algunes parts del guió, i des de llavors no ha tornat a dirigir cap videojoc.

 

 

Això no significa, però, que s'hagi retirat. Principalment, però, s'ha dedicat a supervisar el llegat de la seva obra, com per exemple el recopilatori Sega Ages 2500 vol. 29: Monster World Complete Collection, per a les PlayStation 2 japoneses, de 2007, o més recentment la col·laboració amb Lizarcube en la creació del remake Wonder Boy: The Dragon's Trap (2017, per a Switch, PS4, Xbox One, ordinadors i smartphones) per part dels francesos, a més de tasques de consultor al Monster Boy and the Cursed Kingdom (2018, també per a totes les consoles actuals i ordinadors), un títol de la saga Wonder Boy en tot llevat del nom, perquè els drets, com dèiem al principi, els posseeix Sega.

 

 

Com podem veure, potser no és el nom que més sona al món dels videojocs, però té un currículum més que respectable, amb la paternitat d'una saga estimada de l'era sobretot dels 8 bits, però que recentment, per un motiu o un altre, torna a estar de moda. N'hem repassat el més important pel que fa a trajectòria, tot i que, com és evident, al llarg de la seva carrera ha dut a terme més tasques, si bé de menys importància.  

 

De cara al futur proper, em resulta especialment excitant el fet de saber que els esforços conjunts d'ININ Games i Strictly Limited Games han fet per rescatar el Clockwork Aquario, un projecte de 1992-93 que havia de sortir per a la placa System 18 de Sega, però que per culpa d'una mala acollida en fase prèvia al llançament i l'arribada de les 3D com a nou estàndard es va aparcar. A la primavera d'aquest 2021 està previst que surti per a Switch i PlayStation 4, amb l'equip original implicat profundament en aquest llançament.

Fonts: 

Hardcore Gaming 101

Moby Games

 

Sega Retro

 

Wikipedia

Petits clàssics: Wonder Boy

La saga Wonder Boy és una de les més populars de Sega als seus inicis, referent de les plataformes que va arribar a tenir fins a quatre seqüeles. Va néixer a les recreatives el 1986 i l'any següent va ser portat a diversos sistemes domèstics a través d'Activision en els casos de l'Amstrad CPC, el ZX Spectrum, el Commodore 64, microordinadors que van rebre versions amb petites modificacions; i de Sega, naturalment, en les versions de la SG-1000, la Master System i la Game Gear. El 2004, a més, en va sortir una versió igual que l'original per a mòbils.

La versió de la recreativa, l'original, era la que originava la clàssica saga. La seva recepció va ser força bona, però se li va criticar que fos "semblant al Super Mario Bros." S'ha d'estar malalt per dir això, però bé... Ara veurem la del Commodore 64:

No fa pas mala cara. Però les conegudes són les de Sega, sobretot la de la Master System:

Bastant clavat al de la recreativa, pel que sembla en un primer cop d'ull. I com a curiositat, ja que no parlem gairebé mai d'aquest sistema, la versió de la SG-1000, la primera videoconsola de Sega:

El 1987 arribava la segona part de la història a les recreatives. Era el Wonder Boy in Monster Land, i hi ha una mica d'embolic amb les versions domèstiques. Però primer vegem l'arcade:

És significativament diferent, i és que a partir d'aquesta entrega s'incorporaven elements RPG a les plataformes. El 1988 se'n feia la versió per a la Master System, i tot i que era un producte de Sega ja no sortia per a la Game Gear (ni la SG-1000, ja abandonada):

La recepció del joc va ser encara millor que la de la primera entrega, i aquesta part és considerada, juntament amb la tercera, que ja veurem, un imprescindible del catàleg de la Master System. Abans, el 1987, havia sortit la versió per a l'Amiga, i el 1989 apareixeria a l'Spectrum, el Commodore 64 i l'Amstrad CPC. Aquestes versions incorporarien la paraula "Super" al davant de "Wonder" al títol. Però el més curiós no és això, sinó que el joc també va sortir modificat per a la Famicom (la NES japonesa) amb el nom de Whomp'em (també conegut com a Saiyuki World):

Era el 1991 i el responsable del canvi havia estat Jaleco. La idea era ambientar el joc en la llegenda xinesa Viatge a l'Oest, la del Rei Mico, la que va inspirar lleugerament la història de Bola de Drac. A més, al Brasil es va modificar i es va llançar com a Mônica no Castelo do Dragão, basant-se en un famós còmic d'aquell país.

Una pràctica habitual al país de parla portuguesa d'Amèrica del Sud, però no deixa de fer gràcia veure-ho. El 2005, el joc tal com era originalment va sortir també per a mòbils. La tercera part de la franquícia arribaria el 1988 a les recreatives sota el títol de Wonder Boy III: Monster Lair:



Tècnicament havia fet un petit salt, ja té un apartat sonor com el de la Mega Drive, per exemple. Precisament per a aquesta consola es va fer la conversió domèstica més coneguda, amb el mateix títol i el 1991:



Només va sortir al Japó i a Europa, curiosament. No va tenir tan bona acollida com les dues primeres entregues, però abans, el 1989, havia sortit per a la Turbografx-CD una versió més ben rebuda i anomenada senzillament Monster Lair.



La música és espectacular, però és que amb unitat de CD incorporada en aquest sentit la Turbografx no tenia rival, i menys el 1989. Però també hi ha un altre Wonder Boy III, més conegut i el millor dels tres primers, almenys un dels millors jocs del catàleg de la Master System, segons molta gent el millor:



Es tracta del Wonder Boy III: The Dragon's Trap, que sense tenir versió arcade reprèn la història on s'havia quedat amb la segona entrega (el Monster Lair sembla que va pel seu camí) i recupera els elements d'RPG d'aquell joc. Va sortir el 1989 per a la Master System i el 1992 per a la Game Gear, que en realitat no havia rebut la segona entrega i per això el va rebre rebatejat com a Monster World II: Dragon no Wana.

Abans, el 1991, sortia per a la Turbografx-16 com a Dragon's Curse i per al PC Engine, la seva versió japonesa, com a Adventure Island, i sí, sí que té a veure amb els Adventure Island que ja coneixíem, perquè aquests són adaptacions dels Wonder Boy. Per acabar d'embolicar la troca, el 1993 Brasil hi deia la seva amb el Turma da Mônica em o Resgate:



Entre 1991 i 1992, segons el mercat, arribava el cinquè joc amb el nom de Wonder Boy in Monster World, al Japó Wonder Boy V: Monster World III.



Aquest cop, el de la Mega Drive seguia la saga des de The Dragon's Trap i mantenia els elements RPG. El 1993 es convertia a la Master System i esdevenia un altre èxit, i també feia aparició a la Turbografx amb alguns canvis visuals i sonors i el títol de The Dynastic Hero:



I per acabar amb aquest joc concret, al Brasil es va tornar a produir una versió local, però aquesta vegada per a la Mega Drive, anomenada Turma da Mônica na Terra dos Monstros. Finalment, en exclusiva per al mercat japonès i per a la consola de 16 bits de Sega, es llançava el Monster World IV, que era la sisena entrega de la saga.



Segurament us pregunteu quina explicació té aquest ball de noms. Doncs jo també m'ho preguntava. Resulta que la saga Wonder Boy en realitat també es coneix com a Wonder Boy / Monster World, dues sèries paral·leles que comparteixen alguns jocs i d'altres no, però que es caracteritzen per un mateix estil de joc, com hem pogut veure, i per la repetició ocasional de personatges o, en la majoria de casos, referències a personatges de jocs anteriors. Tot un món per descobrir, amb alguns títols que no assolien els mateixos estàndards de qualitat que els altres, però en general molt recomanables. Novament, un petit clàssic que en realitat és mitjà, tirant a gran. Un dia hauré de canviar el nom de la secció...