8è aniversari de 3 Botons i START

Doncs vaig aguantant, estimades lectores i estimats lectors. El blog fa avui 8 anys (i 1071 entrades amb aquesta) i me'n vull fer ressò tot agraint el vostre suport, tant en forma de visites com, sobretot, comentaris. Som pocs, sí, però ben avinguts. 

En qualsevol cas 3 Botons i START també m'ha permès conèixer altres persones aficionades als videojocs i especialment en el darrer any m'he integrat més al blog conjunt Retroscroll, tot assistint a esdeveniments com a visitant i com a expositor al seu costat. I n'estic molt content i agraït.

Aquí em teniu, el quart per la dreta dels que estàvem de peu, a la quarta edició de RetroBarcelona. Aquest últim any puc dir que he jugat força més a videojocs, que feia temps que ho tenia pendent, i tanmateix no acabo de reduir la pila de "feina" que tinc en aquest sentit.

Però bé, el blog ha continuat, en general no m'han faltat idees i, per tant, la cosa continuarà. Almenys de moment, perquè l'últim quadrimestre de 2017 se'm presenta ocupadet i segurament m'estimaré més dedicar el meu escàs temps lliure als videojocs que a parlar-ne.

En fi, per tal de celebrar aquests 8 anys se m'ha acudit fer una llista de 8 videojocs que m'enduria a una illa deserta, entenent que hi arribaria per accident i suposant que en aquesta illa deserta hi hagués maneres de connectar les consoles i els televisors o carregar les bateries de les portàtils, i també un subministrament infinit de piles per als comandaments sense fils.

Si el concepte sembla massa poc realista, imaginem-nos simplement 8 títols que em quedaria si hagués de passar la resta de la meva vida només amb aquests 8. I no ha estat gens fàcil, però tampoc es redueix a una llista dels meus 8 videojocs preferits (alguns ho són, però d'altres no entrarien a la llista si fos només sobre els que més m'agraden), sinó que he hagut de pensar en videojocs dels quals no em cansaria fàcilment.

Per tant, havien de ser títols que quan hi jugo actualment els tanco perquè he de fer alguna altra cosa, no perquè em cansi jugar-hi gaire estona seguida. De videojocs que m'agraden molt però no per a llargues partides en tinc molts. Així que, amb aquestes condicions, la llista podria ser aquesta:



En realitat podria ser aquest, o el IV, o el San Andreas, però en principi em quedaria amb el Grand Theft Auto V de la Xbox 360 perquè, tot i que normalment jugo només a passar-me la història, el cert és que no em faria res passar-me-la algunes vegades més i, aquest cop sí, dedicar-me a fer el cabra, amb resultats que acostumen a acabar amb la mort del personatge però que sempre ens ofereixen un camí diferent i potencialment infinit.



No és que no me'n pugui cansar, però com que tindria els altres jocs ja aniria fent canvis: crec que he de triar-ne un de lluita, per desfogar-me (el GTA V també seria per a això, és clar), i els 2D m'enganxen més. Llavors, tot i que podria agafar-ne algun altre de similar, em quedo amb un Street Fighter i, concretament, l'Street Fighter Alpha 2 de la Saturn, perquè reuneix l'essència de la saga i té un aspecte que em sembla deliciós.

No hi podria anar sense el Tetris de la Game Boy, un dels jocs de la meva vida, encara que faci anys que no hi jugo. És la mena de joc ideal per a fer treballar el cervell pel que fa als reflexos però alhora jugar sense pensar, distreure's de les preocupacions. 

Tampoc no podia faltar un Mario Kart, la meva saga preferida, i encara que el Mario Kart DS i el Mario Kart 7 m'agraden moltíssim i podrien ser aquí, el cas és que el Mario Kart 8, de la Wii U, és el més complet de la saga en tots els sentits. A més, encara no el domino al 100%, de manera que seria l'elecció perfecta.

Del Dragon Ball Advanced Adventure en vaig parlar en una entrada a Retroscroll, i no tinc cap dubte que me l'enduria a l'illa deserta perquè proporciona entreteniment durant moltíssim temps gràcies a la possibilitat d'enfrontar-se a l'aventura un cop rere l'altre amb molts personatges diferents, una aventura on es barregen les plataformes, els shmups i la lluita 1 contra 1, però a més el cartutx, de la Game Boy Advance, permet jugar directament a la modalitat de lluita si no ens ve de gust l'aventura. Un títol excel·lent.

El Super Mario 64 és l'únic títol de la saga que m'emportaria, i per diversos motius: no només és una obra mestra, sinó que és llarguíssim (encara l'he d'acabar) i, si triés la versió de la Nintendo DS en comptes de l'original de al Nintendo 64, de fet, és més llarg encara i permet controlar també en Luigi, en Wario i en Yoshi. Molt a prop quedaria el Super Mario Galaxy, de la Wii, però el cas és que ja me l'he passat un cop i només em quedaria fer-ho amb en Luigi.



Un joc arcade i tremendament addictiu seria qualsevol Bomberman dels bons, i tot i que tinc el Saturn Bomberman, per a molts el millor, voldria que la Mega Drive tingués representació en aquesta llista, de manera que em quedo amb el Mega Bomberman.



Finalment sé que el cos em demanaria algun videojoc d'esports, perquè és la mena de títol que em poso per distreure'm quan vull jugar però no sé exactament a què, quan voldria jugar a tantes coses alhora que no sé quina triar.

Els videojocs d'esports també són dels que tenen una vida potencialment infinita, i més si no els tens tan dominats que t'avorreixes (i si et passa això sempre pots controlar un equip dolent perquè hi hagi un al·licient). Actualment em decantaria pel FIFA 17 de la Xbox One, però també podrien haver estat un dels Virtua Tennis que tinc a la Xbox 360 o l'NHL 96 de la Mega Drive.

EXTRA

Tanco l'entrada, que espero que us hagi agradat, convidant-vos a dir-me quins 8 títols us enduríeu a una illa deserta pensant que no us arribin a cansar, i anunciant que, tot i que no és gran cosa, per primer cop celebro l'aniversari del blog amb un regal. No és un sorteig: regalo el codi per al Retro City Rampage DX de la Nintendo 3DS al primer que me'l demani. Per Twitter mateix, i així no l'escric en públic. 

Els meus videojocs preferits: Saturn

Avui publico la segona entrega d'una secció que vaig crear no fa gaire, dedicada a repassar quins són els 5 títols que més m'agraden del catàleg que posseeixo de les meves consoles. Com vaig dir en parlar  dels de la Gameboy, aquests són els videojocs que més m'agraden d'entre els que tinc. Si no n'esmento algun que trobeu imprescindible vol dir que o bé no el tinc, o a mi no m'ha marcat tant.

Malauradament en tinc unes quantes que, en haver-les comprat quan ja eren retro, no conec gaire profundament, però les que sí que he espremut més aniran protagonitzant noves entregues, com és el cas de la Saturn, un sistema que no he tocat tant, a 3 Botons i START, com m'agradaria. Som-hi, doncs, i tal com em vénen al cap (no estan ordenats per preferències).

Després de la feina que m'havia costat convèncer els meus pares que em compressin la Gameboy, i després la Mega Drive, la Saturn per al Nadal de 1996 va ser força difícil. Els pares no entenen gaire el nostre desig de tenir noves consoles, es pensen que amb una passarem ben bé una dècada. 

En fi, com que els meus sempre s'han portat molt bé amb mi i han mostrat una generositat infinita, per Nadal vaig tenir la Saturn i l'acompanyava el Sega Rally Championship (1995), que també havia demanat.

De caràcter marcadament arcade, es tracta d'un títol de conducció i concretament de ral·lis i no he sigut mai gaire bo en aquest gènere, però quan només tenia aquest joc i la pseudodemo Christmas Nights into Dreams li vaig dedicar tantes hores que al final el vaig dominar fins al punt que me'l podia acabar sense ni roçar els altres cotxes o les parets, i superant els meus propis rècords. Això, en mi, és moltíssim.

Els gràfics d'estètica més aviat anime i plens de color i els atacs especials amb focs artificials són quelcom típic dels videojocs de lluita de Capcom (tant els crossovers com els que no ho són) des de fa molts anys, però jo em vaig començar a acostumar a l'estàndard amb l'Street Fighter Alpha 2 (1996), tot i que no en tenia la primera part i el meu únic Street Fighter fins llavors era el Super Street Fighter II de la Mega Drive. 

Havia sortit per a d'altres sistemes com la Super Nintendo i la Playstation, però jo tenia la Saturn i per a aquesta consola me'l vaig comprar (o fer regalar, ja no me'n recordo). Amb les bases apreses dels altres Street Fighter, el que havia d'aprendre ara eren els atacs especials i els atacs en general del fotimer de personatges nous que presentava. Encara ara em sembla un títol espectacular, i tinc ganes de provar (encara no he pogut fer-ho) la tercera part.

Per cert, ja compto amb què no us ho creureu, però una de les pantalles, la que s'ambienta en un restaurant, la vaig somiar anys abans que existís el joc. Va ser una mena de somni premonitori, i quan la vaig veure em vaig quedar garratibat. 

També de Capcom tenim el Resident Evil (1997 a la Saturn), el títol inaugural d'una franquícia llegendària del gènere conegut com a survival horror. Que sí, que va sortir primer per a la Playstation, però també hi era en Saturn i això és quelcom que no deixaré de reivindicar, perquè sovint els mitjans especialitzats ometen la dada i enfonsen encara més la 32 bits de Sega en l'oblit.



Amb una realització tècnica impecable, els curiosos controls que caracteritzarien les primeres entregues de la saga i elements que s'hi quedarien per sempre, el Resident Evil el vaig aconseguir precisament després de comprar el Sega Touring Car, quedar-ne profundament decebut a l'instant i tornar aquella mateixa tarda a la botiga a canviar-lo per aquest, en una transacció que encara ara no entenc com em van acceptar, atès que ja l'havia obert i provat.

El cas és que amb aquest videojoc m'ho vaig passar d'allò més bé, patint per la manca de munició i de punts de desar la partida, i sobretot amb els ensurts que em fotien els zombis quan apareixien del no res o, pensant que els havia mort, de sobte m'enganxaven un peu i em començaven a mossegar. Brutal.

Del Manx TT SuperBike (1997) només sabia que era un arcade de motos de molt d'èxit de la pròpia Sega i que amb un truc hi podíem muntar ovelles en comptes de motos. Quan en van fer la versió domèstica per a la Saturn va esdevenir un dels meus objectius i no vaig trigar gaire a aconseguir-lo.

Amb un control més exigent que el del Sega Rally (títol amb què per força l'he de comparar perquè malgrat el canvi de vehicle no deixa de ser del mateix gènere), molt millor —diuen— amb el comandament analògic, però amb una sensació de velocitat força superior, també li vaig dedicar tantes hores que al final el dominava.

Ara bé, en aquest cas, quan molt de tant en tant decideixo fer-hi alguna partida es nota que la manca de costum ha fet estralls en les meves habilitats. Però bé, això em dóna una excusa perfecta per a jugar-hi seriosament una altra vegada i anar desbloquejant motos i circuits. I escoltar la seva espectacular banda sonora.

Acabo amb un altre de velocitat, però en aquest cas de to completament diferent. El Sonic R (1997) és un precedent dels Sonic Riders i els excel·lents títols actuals de la saga Sonic & All-Stars Racing, però en comptes de vehicles la majoria dels seus personatges competeix a les curses anant a peu.

Ja la podeu sentir al vídeo: un dels seus punts forts, i per desgràcia l'únic element que el públic i la crítica van aplaudir, és la seva banda sonora. 

És cert que es troba molt lluny dels títols de velocitat actuals d'en Sonic i els seus amics, i sens dubte dels Mario Kart (les comparacions són odioses i sens dubte en van perjudicar la percepció), però a mi m'encanta, el vaig trobar molt original i a més és enormement rejugable, perquè a banda de quedar primers tenim la possibilitat de buscar objectes, tot intentant guanyar igualment la cursa, que ens permeten desbloquejar personatges.

Aquests són, doncs, els jocs del meu catàleg de la Saturn que triaria si m'obliguessin a escollir-ne només 5, però en deixo fora alguns que també m'agraden moltíssim. A més, n'hi ha que he anat comprant de més gran i encara no he espremut gaire, com el mític Nights into Dreams, i d'altres que encara no he aconseguit adquirir perquè al mercat de segona mà se'n demanen preus per a mi inacceptables. Qui sap si algun d'ells arribarà a ficar-se algun dia en el meu Top 5...