Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tatakae Genshijin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tatakae Genshijin. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de març del 2022

Portades: Joe & Mac

Hi ha molts videojocs que formen part de la meva memòria com a videojugador no necessàriament per haver-hi jugat personalment, sinó perquè en vaig veure tants cops les portades als catàlegs de les revistes o captures de pantalla a les revistes en si, que els conec, els reconeixeria de seguida i, fins i tot, m'arriben a fascinar encara que sigui tot just ara que hi estigui jugant per primer cop.

És el que em passa amb el Caveman Ninja, més conegut als sistemes domèstics com a Joe & Mac, amb el seu gegantí enemic del final de la primera pantalla, i també una portada que, pel que vaig descobrir no fa gaire, no és igual a tot arreu.

L'origen de tot plegat és al Japó, que és on Data East va presentar per a recreatives l'any 1991 aquest Joe & Mac: Tatakae Genshijin, amb el flyer que estem veient i que no és la imatge que jo en tenia quan era petit.

El seu port més conegut, que és el que jo coneixia i durant molts anys em pensava que era l'únic, va ser el mateix 1991 per a la Super Famicom, i com podem veure la portada respectava el flyer de la recreativa. Fins aquí, bé, però per trobar la il·lustració més estesa hem d'anar-nos-en a Europa.

Amb els anys vaig descobrir que era una versió una mica lliure, amb diverses diferències respecte a la recreativa, però tot i així popular. Sens dubte, aquesta portada és mítica, i es faria servir en altres versions que jo en aquell moment no m'havia assabentat que existien.

Com ara la de la NES, que ja em disculpareu que mostri d'aquesta manera, però els únics escaneigs que n'he trobat s'han fet a partir de portades molt deteriorades.

O la de la Game Boy, que ja forma part de la meva col·lecció, tot i que sense capsa. I pensar que de petit desitjava tenir el joc, però no sabia que estava disponible per a una consola que sí que tenia...!

Finalment, es podia comprar també per a MS-DOS i per a Amiga, però això em quedava lluny. Sigui com sigui, la portada era la mateixa.

Hi havia un port per a una consola que sí que tenia, però aquella versió no va sortir en territori europeu, així que tampoc és que fos una oportunitat que deixés escapar. Sí que me l'hauria comprat anys després, per internet, quan els preus encara eren raonables, però vaig badar i ja és massa tard:

Sí, aquell joc que tenia tan associat a Nintendo estava disponible per a la Mega Drive, i a sobre és una versió més fidel a la recreativa, de les poques vegades que hi ha hagut força consens en què la versió per a la 16 bits de Sega és superior a la del Cervell de la Bèstia. 

Potser us pregunteu per què us ensenyo tants cops la mateixa portada en diferents sistemes. Bé, doncs perquè hem saltat als Estats Units, on es repetia la portada europea, que és la que havia sortit primer, i és que el joc va trigar en aparèixer per a la Mega Drive al mercat d'aquell país: finals de 1993, i el 1994 a Brasil gràcies a TecToy. 

La cosa es posa interessant quan mirem què van fer, als Estats Units, els de Data East, que van publicar el joc ells mateixos, mentre que a Europa havia estat Elite. Bé, la versió de la Genesis era de Takara, però les de NES, Game Boy i SNES eren responsabilitat de la mateixa companyia que havia desenvolupat el joc.

Si ens hi fixem, la il·lustració de la versió per a la 8 bits de sobretaula de Nintendo és diferent. Es repeteix per a la versió de Game Boy:

No és un canvi radical: hi ha dinosaures, un cavernícola i una noia amb problemes, o si més no espantada. La idea s'entén. Per què es va encarregar la il·lustració a algú altre, en comptes d'aprofitar l'europea, molt similar pel que fa a concepte, ja no s'entén tant.

El que és absurd, el que fa que aquest joc sigui tractat en aquesta secció -i espero poder-ne tornar a parlar un altre dia per analitzar el títol en si-, és el que es va fer, incomprensiblement, amb la versió estatunidenca de la Super Nintendo:

Des del meu característic respecte a un tema tan important per a mi com el dret a tenir diferents gustos, quina merda és aquesta?

Aquesta portada sembla ben bé una feina amateur, i amb un logo encara menys professional. Em sap greu, eh? Jo no ho sabria fer millor, però és que no és la meva feina. Si no fos pel nom, passant ràpidament la mirada per les prestatgeries d'una botiga de videojocs, mai em cridaria l'atenció positivament, ni pensaria que és la versió domèstica d'un arcade popular.

Malauradament, aquest cop no tinc, tot i que l'he buscat, informació sobre per què hi va haver aquest canvi, qui va pensar que seria bona idea ni quin és el nom de qui fos que el va perpetrar. Si vosaltres en sabeu alguna cosa més, us estaria molt agraït si ho compartíssiu amb mi. Quina de les quatre variants us agrada més?











dimarts, 20 de novembre del 2012

Petits clàssics: Joe & Mac

M'estranya no haver-ne parlat abans, perquè és un títol que sempre em va cridar l'atenció, però en fi, ara que me n'he adonat ha arribat el moment de dedicar una entrada de Petits clàssics a la saga Joe & Mac, protagonitzada per dos homes de les cavernes.



També conegut com a Joe & Mac: Caveman Ninja, és un beat'em up o un plataformes d'acció, és difícil de categoritzar rotundament, on podem controlar dos cavernícoles que tenen la missió de rescatar les noies que ha segrestat una tribu rival. 

Desenvolupat per Data East i llançat el 1991 per a recreatives, segurament és més conegut per les seves versions domèstiques, i personalment jo em pensava que només existia per a la Super Nintendo fins que vaig descobrir que no era així.


La primera conversió domèstica va ser la de la Mega Drive, el mateix 1991, que a més sembla que va ser la més ben valorada per la crítica. I pensar que jo quan era adolescent envejava alguns jocs de la Super Nintendo, com ara aquest, sense saber que els hauria pogut tenir per a la meva 16 bits de Sega...


Aquí tenim la de la Super Nintendo, que va sortir el 1992 i que no és ni la versió original ni la primera que va sortir per a plataformes domèstiques. Però la seva predecessora, la NES, també en va tenir un port, tot i que uns mesos més tard:


Ja ens n'anem al 1993, quan va sortir la resta de versions, com per exemple la del Commodore Amiga, que feia així:


Nintendo va fer un ple amb el Joe & Mac, perquè a banda de les versions per a les consoles domèstiques que tenia al mercat en aquella època el joc també es va versionar per a la portàtil, la Gameboy:


Recordo vagament haver descobert, quan ja m'havia passat la dèria d'aquest joc, que existia per a la Gameboy, però insisteixo en què la de la Mega Drive no la vaig conèixer fins fa uns anys, i intentaré aconseguir-la. 

Hem vist algunes (també va sortir per a PC) de les versions domèstiques del Joe & Mac, doncs, que majoritàriament van abandonar el "cognom" Caveman Ninja, i tenien diferències com ara menys nivells en les versions per a consoles menys potents i alguna altra variació. Sabíeu que el clàssic va tenir seqüeles? 


Aquest, senyores i senyors, és el Congo's Caper, fet també per la gent de Data East i molt similar al Joe & Mac, tot i que amb un nou protagonista. Al Japó directament es va batejar com a Tatakae Genshijin 2: Rookie no Bôken, que vol dir "Lluitadors Primitius 2: L'Aventura del Rookie" i que recordava el títol del primer joc. Això passava entre finals de 1992 i 1993, segons el mercat, i malauradament només per a la Super Nintendo, però el 1994 hi hauria una nova entrega:


Els protagonistes del primer joc tornaven a Joe & Mac 2: Lost in the Tropics, al Japó Tatakae Genshijin 3: Shuyaku wa yappari Joe & Mac, que voldria dir "Lluitadors Primitius 3: Els protagonistes són en Joe i en Mac, sí". 

Llançat també només per a la Super Nintendo, tot i que a Occident es canviés la numeració és una continuació del Congo's Caper, o bé podríem pensar que des del Japó es va decidir tornar a aquests personatges perquè eren més populars, cosa que explicaria el to del títol. Però espereu, que la cosa no va acabar aquí:


El Joe & Mac Returns (sí, en tercera persona del singular, com si es referís a la saga en si i no als personatges) és un títol exclusiu de les recreatives que es va publicar el 1994 i que fuig del sistema de joc tradicional de la saga. A què s'assembla?


Doncs al Tumblepop, un altre títol de Data East, que va sortir el 1991 i va ser portat l'any següent a la Gameboy. Pel que fa al futur de la franquícia, fa anys que es parla d'un remake en alta definició per a Xbox Live Arcade i Playstation Network, però encara no ha sortit. 







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...