Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caveman Ninja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caveman Ninja. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de març del 2022

Portades: Joe & Mac

Hi ha molts videojocs que formen part de la meva memòria com a videojugador no necessàriament per haver-hi jugat personalment, sinó perquè en vaig veure tants cops les portades als catàlegs de les revistes o captures de pantalla a les revistes en si, que els conec, els reconeixeria de seguida i, fins i tot, m'arriben a fascinar encara que sigui tot just ara que hi estigui jugant per primer cop.

És el que em passa amb el Caveman Ninja, més conegut als sistemes domèstics com a Joe & Mac, amb el seu gegantí enemic del final de la primera pantalla, i també una portada que, pel que vaig descobrir no fa gaire, no és igual a tot arreu.

L'origen de tot plegat és al Japó, que és on Data East va presentar per a recreatives l'any 1991 aquest Joe & Mac: Tatakae Genshijin, amb el flyer que estem veient i que no és la imatge que jo en tenia quan era petit.

El seu port més conegut, que és el que jo coneixia i durant molts anys em pensava que era l'únic, va ser el mateix 1991 per a la Super Famicom, i com podem veure la portada respectava el flyer de la recreativa. Fins aquí, bé, però per trobar la il·lustració més estesa hem d'anar-nos-en a Europa.

Amb els anys vaig descobrir que era una versió una mica lliure, amb diverses diferències respecte a la recreativa, però tot i així popular. Sens dubte, aquesta portada és mítica, i es faria servir en altres versions que jo en aquell moment no m'havia assabentat que existien.

Com ara la de la NES, que ja em disculpareu que mostri d'aquesta manera, però els únics escaneigs que n'he trobat s'han fet a partir de portades molt deteriorades.

O la de la Game Boy, que ja forma part de la meva col·lecció, tot i que sense capsa. I pensar que de petit desitjava tenir el joc, però no sabia que estava disponible per a una consola que sí que tenia...!

Finalment, es podia comprar també per a MS-DOS i per a Amiga, però això em quedava lluny. Sigui com sigui, la portada era la mateixa.

Hi havia un port per a una consola que sí que tenia, però aquella versió no va sortir en territori europeu, així que tampoc és que fos una oportunitat que deixés escapar. Sí que me l'hauria comprat anys després, per internet, quan els preus encara eren raonables, però vaig badar i ja és massa tard:

Sí, aquell joc que tenia tan associat a Nintendo estava disponible per a la Mega Drive, i a sobre és una versió més fidel a la recreativa, de les poques vegades que hi ha hagut força consens en què la versió per a la 16 bits de Sega és superior a la del Cervell de la Bèstia. 

Potser us pregunteu per què us ensenyo tants cops la mateixa portada en diferents sistemes. Bé, doncs perquè hem saltat als Estats Units, on es repetia la portada europea, que és la que havia sortit primer, i és que el joc va trigar en aparèixer per a la Mega Drive al mercat d'aquell país: finals de 1993, i el 1994 a Brasil gràcies a TecToy. 

La cosa es posa interessant quan mirem què van fer, als Estats Units, els de Data East, que van publicar el joc ells mateixos, mentre que a Europa havia estat Elite. Bé, la versió de la Genesis era de Takara, però les de NES, Game Boy i SNES eren responsabilitat de la mateixa companyia que havia desenvolupat el joc.

Si ens hi fixem, la il·lustració de la versió per a la 8 bits de sobretaula de Nintendo és diferent. Es repeteix per a la versió de Game Boy:

No és un canvi radical: hi ha dinosaures, un cavernícola i una noia amb problemes, o si més no espantada. La idea s'entén. Per què es va encarregar la il·lustració a algú altre, en comptes d'aprofitar l'europea, molt similar pel que fa a concepte, ja no s'entén tant.

El que és absurd, el que fa que aquest joc sigui tractat en aquesta secció -i espero poder-ne tornar a parlar un altre dia per analitzar el títol en si-, és el que es va fer, incomprensiblement, amb la versió estatunidenca de la Super Nintendo:

Des del meu característic respecte a un tema tan important per a mi com el dret a tenir diferents gustos, quina merda és aquesta?

Aquesta portada sembla ben bé una feina amateur, i amb un logo encara menys professional. Em sap greu, eh? Jo no ho sabria fer millor, però és que no és la meva feina. Si no fos pel nom, passant ràpidament la mirada per les prestatgeries d'una botiga de videojocs, mai em cridaria l'atenció positivament, ni pensaria que és la versió domèstica d'un arcade popular.

Malauradament, aquest cop no tinc, tot i que l'he buscat, informació sobre per què hi va haver aquest canvi, qui va pensar que seria bona idea ni quin és el nom de qui fos que el va perpetrar. Si vosaltres en sabeu alguna cosa més, us estaria molt agraït si ho compartíssiu amb mi. Quina de les quatre variants us agrada més?











dijous, 28 de febrer del 2019

Compres: febrer de 2019

Ja ho vaig dir el mes passat, que volia fer bondat aquest 2019 i concentrar-me en el que tenia en comptes de comprar tant, i això continuo volent, cosa que no vol dir que durant el mes de febrer no m'hagi comprat res de res, i sense ser cap bogeria com el gener, el cas és que no m'he portat especialment bé. Però, això sí, m'he gastat pocs diners.


No acostumen a posar d'oferta els jocs de la línia ACA Neo Geo, i quan ho fan no són grans títols, però precisament per això, quan algun videojoc em cridava l'atenció però no vull pagar el preu habitual, he d'aprofitar aquests moments, combinats amb la visita al basar turc de Microsoft, i és així que he obtingut el The King of Fighters'95  per a la Xbox One.


Vaig molt endarrerit amb la saga Assassin's Creed, de la qual només m'he acabat la primera entrega, i tinc el recopilatori de l'anomenada Ezio Collection en format físic, però sembla que, per preus, acabaré la sèrie en digital, i és que hi ha ofertes que no es poden deixar passar, com la que m'ha permès fer-me amb l'Assassin's Creed Syndicate - Gold Edition, també per a Xbox One, amb tot el contingut addicional.


També per a Xbox One, però sense DLC -ja vindran en un altre moment, quan rebaixin encara més el season pass- m'he fet amb l'Assassin's Creed IV: Black Flag a un preu ridícul que on em va fer dubtar gaire.


Els Reis em van portar per a la Xbox One el Dragon Ball FighterZ, i ja vaig dir que no l'havia comprat abans perquè n'esperava una edició completa, però em vaig cansar d'esperar i em vaig comprar l'única edició disponible quan escric aquestes línies, la que no té cap DLC. 

Doncs bé, esperava que rebaixessin l'anomenat FighterZ pass, el paquet de lluitadors addicionals (i ara n'ha sortit un segon), perquè era l'únic que m'interessava -no vull pas els packs de música que no és la BGM de la sèrie i que no lliga amb els combats-, i ha passat i he aprofitat el moment per obtenir, així, en Goku i en Vegeta sense transformar, en Bardock, en Cooler, en Zamasu unit, l'A-17, en Broly, l'A-21 i en Vegeku superguerrer Blau. 


A aquest li tenia moltes ganes: Hamster és l'estrella dels llançaments arcade retro a la Switch, però hi ha una altra companyia, Flying Tiger Entertainment, amb la seva línia Johnny Turbo's Arcade, més cara i amb menys opcions de personalització i emulació.

Tanmateix, quan un joc m'interessa és això o res, i així he comprat -bé, en realitat l'he pagat amb punts acumulats de My Nintendo-, quan ha sortit a Europa, el Caveman Ninja, clàssic que coneixia de les revistes de la versió SNES, i que sempre m'havia cridat l'atenció, però que mai havia provat.


Ara que des de fa un temps els shoot'em ups em criden més l'atenció, poder comprar un títol digital que imita l'estil clàssic com és el Hyper Sentinel per menys d'1 euro era una oportunitat que no podia deixar passar, encara que no li havia fet cas fins ara, i ja forma part de la meva excessivament llarga llista de títols per a la Switch.


El que sí que tenia clar que em compraria quan sortís des que es va anunciar, i ha arribat després de passar al final de la llista de propers llançaments diverses vegades, tot fent-me posar molt impacient, era el Puzzle Bobble 2 de la línia ACA Neo Geo, també per a la Switch.

De jugabilitat senzilla i directa i copiada fins a l'extenuació, aquesta saga de Taito m'agrada des que d'adolescent em vaig comprar la tercera part per a la Saturn, a Occident rebatejada com a Bust-a-move 3. Ara ja tinc, doncs, la segona entrega de recreativa, que agafa la primera -publicada per a la Switch setmanes abans també- i la millora.


En una incursió en un Cash Converters, cosa que faig de manera molt esporàdica, he trobat aquest Dead Rising 2 per a la Xbox 360 a un preu molt baix, i el cert és que feia temps que el volia, encara que no estava entre les meves prioritats.

Ara ja tinc les tres primeres entregues i un parell d'spin-offs, però potser és hora que em posi amb la primera, que vaig començar segurament fa una dècada i es va quedar allà, víctima de les meves compres descontrolades i impulsives.


I, parlant d'impulsos, com que tinc en marxa un projecte per arreglar i restaurar la Game Boy de la meva germana, i com que els jocs que ella tenia sempre em van agradar -i ja me n'he comprat algun per tenir-lo a la meva col·lecció-, em va agafar el rampell de tenir el Tiny Toon Adventures: Bab's Big Break, que m'agradava molt, i me l'he comprat, com es pot veure cartutx sol i capseta de plàstic. Trobar-lo complet requeria més calés dels que estava disposat a pagar.


Gairebé al temps afegit entra aquest Forza Horizon 2 per a la Xbox One, d'una oferta nocturna de Media Markt.

Un títol que vaig poder provar amb la subscripció a Xbox Live Gold, però que volia tenir de veritat (poques vegades tinc el Gold actiu), i més ara que per motius relacionats amb les llicències ja no es ven digitalment.

Déu n'hi doret, també, el mes de febrer. No m'hi he gastat gaires diners, però sí que he fallat una mica en el meu propòsit de comprar menys per la part de concentrar-me en el que tinc i gaudir-ne. Què passarà al març, a banda de ser el meu aniversari?






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...