L'altre dia, quan vaig publicar l'entrada celebrant que m'havia acabat el The Legend of Zelda: Link's Awakening, em van suggerir que estava basat no només en la pròpia saga, sinó també en un títol de la Gameboy que es va quedar al Japó, i vaig pensar que, tant si la inspiració era certa com si no, es mereixia una entrada a la secció dedicada als videojocs que no van sortir de l'arxipèlag.
Parlem del Kaeru no tame ni kane wa naru (que significaria alguna cosa així com "la campana toca per la granota"), de 1992, desenvolupat per un estudi intern de la pròpia Nintendo, i pertanyent al gènere dels RPG d'acció, com el Zelda de la mateixa portàtil.
El cert és que aquest joc va sortir al Japó, i només al Japó, el setembre de 1992, mentre que el llançament del The Legend of Zelda: Link's Awakening va tenir lloc, en versió japonesa, el juny de 1993. Això podria sostenir la teoria de la "inspiració", sí, però veurem fins a quin punt és així.
El gènere i la companyia desenvolupadora coincideixen, però la gent implicada era diferent, i la història no hi té res a veure: aquí els protagonistes són dos prínceps, amics i rivals, que volen competir també en rescatar una princesa de mans d'un rei malvat. Un d'aquest prínceps, Richard, fa un cameo al Link's Awakening, cosa que ens permet veure una connexió directa entre els dos videojocs.
L'altra connexió, innegable d'altra banda, és que el motor gràfic del Kaeru —no el disseny de personatges ni l'argument, molt més humorístic— és el mateix que després es faria servir per al Link's Awakening. Però segons el que he llegit, el sistema de joc també tindria força diferències, com ara que els combats es desenvolupen automàticament i el seu resultat es basa en les estadístiques (l'astúcia no compta per a res), i tant la durada com la dificultat són inferiors a les del Zelda. En qualsevol cas no som davant d'un clon o una adaptació per a Occident, que seria el cas de molts altres títols que semblen pràcticament iguals.
Aquell títol no va sortir del Japó, com dèiem (altrament no en parlaria en aquesta secció), ni ha estat clau en la història del mitjà, però els usuaris japonesos de la Nintendo 3DS el tenen disponible des de 2012 a la Nintendo eShop per tal de descarregar-se'l i gaudir-ne a la Consola Virtual. A Occident, per desgràcia, no podem.
Sí que hi ha —i és per això que els textos del primer vídeo estaven en anglès— una traducció feta per afeccionats que es va distribuir el 2011 i que ens permet jugar-hi, sense saber japonès, en format ROM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada