Pel·lícules de videojocs: Rampage

Malgrat que no tinc un passat de nano que anava a les recreatives, i me n'he lamentat un munt de vegades perquè veig la nostàlgia amb què la gent recorda aquella època ja irrecuperable i em sap greu no haver-m'hi interessat llavors, hi ha molts clàssics dels videojocs de saló que conec de nom, o que ja llavors em sonaven, encara que fos per les seves conversions domèstiques.

Tanmateix, n'hi ha que realment no coneixia fins fa poc, i un d'ells és el Rampage, un títol de Bally Midway de 1986 que presentava l'original premissa de permetre'ns destruir ciutats i, en definitiva, provocar el caos i la destrucció generalitzats, tot controlant uns monstres. Doncs bé, a més de ser un clàssic de les recreatives i tenir conversions domèstiques per a múltiples sistemes, i seqüeles, també va tenir una adaptació cinematogràfica.

Amb el títol de Rampage als Estats Units i Proyecto Rampage a l'estat espanyol (per si la voleu buscar per veure-la), el més sorprenent és que això es dugués a terme l'any 2018. No recordo haver-ne vist publicitat i reconec que pel títol -encara que hagués arribat tal qual- dubto que l'hagués associat a un videojoc, però el cas és que neix d'aquell clàssic.

Dirigida per Brad Peyton i amb un repartiment encapçalat per en Dwayne "The Rock" Johnson, el seu protagonista és un primatòleg que fa equip amb en George, una mena de floquet de neu que s'ha fet gegant per culpa d'un experiment que ha sortit malament, per tal de fer front a dos altres animals gegantins que estan destruint Chicago.

La resposta a per què es va fer tan tard, aquesta pel·lícula, la trobem en què Warner Bros. va comprar Midway Games l'any 2009, i el desenvolupament del film va començar el 2011. Com de costum, mentre l'estudi valorava les propostes de guió i es decidia per una o l'altra i feia tot el casting i es preparava per filmar, van passar els anys i el rodatge va començar el 2017, amb l'equip Brad Peyton-Dwayne Johnson repetint després d'haver fet junts Journey 2 (2012) i San Andreas (2015). 

Amb la idea de ser tant un homenatge al videojoc original com a les pel·lícules de monstres -que al seu torn havien inspirat el videojoc de 1986-, l'acollida que va tenir no va ser, sorprenentment, desastrosa, sinó que hi va haver força divisió. Al capdavall, és una pel·lícula per veure al cinema mentre es mengen crispetes, i no intenta ser res més. 

A més, es van fer tres videojocs per promoure el film: un joc de navegador anomenat Rampage: City Smash, un de realitat virtual conegut com a Project Rampage VR i un beat'em up per a recreativa simplement anomenat Rampage que es va poder provar a la cadena de restaurants Dave & Buster's, que es caracteritzen perquè tenen un racó arcade. 

Tot i que argumentalment la pel·lícula va per una altra banda -i és normal, perquè amb alguna cosa s'havia d'omplir, la base purament arcade del videojoc-, hi ha força referències al material original, començant pels tres monstres que hi apareixen, que són el goril·la George, el llop Ralph -del qual va sorgir el nom del protagonista d'En Ralph el destructor- i la Lizzie, la cocodrila (una mena de llangardaix al videojoc). 

També hi ha diversos "ous de Pasqua" repartits per la pel·lícula, cosa que trobo que és un detall d'amor pel producte que va inspirar aquesta superproducció, un reflex de l'afició que tenien pel Rampage un dels productors, John Rickard, i el mateix protagonista, i que segur que els fans del videojoc sabran apreciar. El cert és que ara, a mi, m'han agafat ganes de provar tant una cosa com l'altra.