Reptes per a 2023

Bon any 2023 a tothom! Primer de tot vull agrair el vostre suport, perquè encara que no tingui gaires visites sempre hi ha algú que llegeix el blog encara que no hi comenti, però com que l'any passat vaig crear un compte de Twitter específic de 3 Botons i START sí que rebo una mica de feedback per allà, de manera que moltes gràcies a totes i tots els que em llegiu i/o interactueu amb mi de la manera que sigui.

I ara ve la tradicional primera entrada de l'any, emparentada amb l'última de l'anterior, la del repàs de 2022, i que és la dels reptes o propòsits en matèria de videojocs per a l'any que acaba de començar.

Com de costum, he rellegit ara l'entrada equivalent de 2022 per veure quines coses em vaig proposar i quines vaig complir, i a partir d'aquí veuré com encaro el 2023. 

Aquella entrada era plena d'objectius no complerts i prorrogats, que he de tornar a prorrogar, com per exemple continuar amb la saga Super Mario.

No tinc pràcticament temps lliure, però per proposar-se coses que no quedi, i enguany vull jugar a més jocs de la mascota de Nintendo, així en general, però en particular m'agradaria jugar al Super Mario Bros. 2 occidental.

També de manera general vull jugar a tants jocs d'en Sonic com pugui, celebrant el seu 32è aniversari, que es produeix enguany. Si Sega en va celebrar el 31è, qui soc jo per obsessionar-me amb números rodons?

I una altra saga que he de continuar tant sí com no és Streets of Rage, que em fa vergonya haver de dir que encara no he jugat seriosament al 2...

Cada any penso que és el de la represa del Dragon Quest XI, el meu llançament més esperat de 2019, i ens hem plantat al 2023 amb això pendent.

Bona part de la culpa la té el fet que els jocs llargs em poden ocupar mesos a causa de la manca de temps lliure abans esmentada. Però tornaré a intentar fer-li lloc.

També he de fer lloc a l'últim intent de reparació de la meva Super Nintendo, la meva gran espina en temes pendents pel que fa a videojocs. A més, vull arreglar el lector de la Xbox original, que de cop falla (i no la faig servir, així que no és per abús ni mal ús), la pantalla de la Nintendo DS amb la fatídica ratlla negra (que també va aparèixer un dia de fa anys sense que m'hagués caigut ni res) i l'altaveu de la meva vella i atrotinada Game Boy. Molt ambiciós, ja ho sé.

Sí que vaig aconseguir acabar-me el The Legend of Zelda: Ocarina of Time 3D, i em proposo continuar jugant a jocs de la saga, idealment dos, però sense fer promeses en aquest sentit ni especificar títols.

El 2022 no vaig jugar a cap joc de la saga Castlevania, tot i haver-me proposat el III i el IV, i vull passar aquell repte al 2023. 

Vull continuar també amb els Mega Man i explorant beat'em ups i ara també shoot'em ups, que els vaig agafar el gust l'any passat.

Sempre em proposo comprar menys i jugar més, i 2022 va ser un any en què vaig jugar poc -no per manca de ganes- i comprar molt, tot i que de manera eficient i amb l'ajuda d'un augment d'ingressos sobretot per la venda de coses que ja no volia (de fora de l'àmbit dels videojocs), però això no pot ser. 

És veritat que ara tinc una PlayStation nova per nodrir, i que segur que aniran sortint coses interessants per a la Xbox One i la Switch, i l'Evercade i, és clar, la Ps5, i que vaig trobant coses retro que eren a la meva llista, però vull jugar al que ja tinc, i en aquest sentit em proposo específicament fer que les consoles mini em serveixin per a alguna cosa més que fer bonic i agafar pols.

A banda d'això, no amplio la meva llista de jocs per jugar, que em continuo prenent com un suggeriment o tot plegat convertiria la meva afició en un deure, i el 2023 faré el mateix que el 2022: jugar sense pressions, encara que impliqui acabar l'any amb només una desena de títols finalitzats. 

Ja veurem l'any vinent si he complert el que m'he proposat.