Per si no tingués ja prou problemes de temps per jugar a tots els videojocs que tinc i als que tinc intenció de comprar-me o provar d'alguna manera, les xarxes socials, en concret Twitter o Bluesky, em fan descobrir coses de les que no tenia ni idea, i me les vaig apuntant en una llista de jocs per buscar i provar algun dia.
Moltes d'elles són jocs que no van sortir mai dels salons arcade, i això em va molt bé també per nodrir aquesta secció, a la qual avui porto un plataformes simpàtic amb protagonistes aviaris.
J. J. Squawkers és un títol de 1993 desenvolupat per Athena, una companyia que no és de les grans, però que ha fet coses interessants tot i ser més discretes que els títols coneguts per tothom, entre les quals segurament caldria destacar els Dezaemon, que són creadors de shmups. És un cas, doncs, d'aquells que m'agraden a mi, perquè em van bé per descobrir coses i gaudir-ne.
En fi, els seus protagonistes són els germans Karasukun, uns ocells antropomòrfics que volen trobar el culpable dels encanteris que han transformat la gent en éssers violents i destructius, però aviat veiem que, tot i que la primera pantalla és un bosc típic dels videojocs de plataformes, i nosaltres llancem tomàquets per acabar amb altres enemics antropomòrfics -fins aquí tot normal- aviat comencen a aparèixer personatges estranys, fins i tot delirants, i les posteriors pantalles ja són tan atípiques que, si una cosa no se'ls pot negar, és que són originals.
A mi em recorda una mica el surrealisme del Pu·li·ru·la de Taito, i em sembla igualment fascinant, a més que trobo que els seus gràfics i dissenys tenen molta vida i color. De fet, la segona pantalla pot recordar el surrealisme de Dalí, i en qualsevol cas sembla que ens traslladen a un món de malsons. Després tenim un escenari espacial i altres metxambrats d'idees, i tot plegat acaba amb un boss rush. Després dels crèdits del final, podem tornar a començar.
És un joc esbojarrat, podem pensar fins i tot en la implicació de drogues a l'hora de dissenyar-lo, però és bonic, ple de color i amb unes animacions molt bones, bons controls, les armes que tenim són variades (a banda dels tomàquets, tenim claus, carbasses o unes sabates connectades per una molla) i el disseny dels enemics ens pot arribar a sorprendre força. A més, sembla que no és excessivament difícil, tot i que als següents loops els enemics es mouen cada cop més de pressa fins que ja és impossible avançar més.
Parlo del que he vist i llegit, però m'agradaria provar-lo personalment. Tant de bo aparegués als Arcade Archives, i no seria tan estrany, perquè hi ha jocs d'Athena a la llista d'aquest segell produït per Hamster, però malauradament només n'han sortit tres, en fa molt de temps i no sé si tenen previst llançar-ne més. Si ho fan, espero que el següent sigui aquest.
Novembre ha estat un mes en què m'he excedit una mica del pressupost, ja no tant pel famós Black Friday, sinó perquè hi ha hagut un parell de llançaments físics que m'interessaven i que envien qualsevol recompte a can Pistraus, ja.
En fi, tenim diverses coses, aquest cop, però es poden englobar en tres categories: clàssics, clàssics que tornen en forma de remake i indies moderns. Som-hi!
Comencem amb el Blaster Master Zero, remake del clàssic de NES per a la Switch, que ja havia tingut també en digital (no existeix en edició física), però que vaig deixar de tenir en "desfer-me" d'un compte extra que tenia a la consola més recent de Nintendo i amb el qual s'havia adquirit aquest joc. I no entraré en més detalls per no ser víctima de represàlies legals.
El cas és que ha tornat a estar d'oferta i l'he tornat a comprar, ara sí, amb el meu perfil principal. Ja fa temps que els personatges descarregables de la Shantae i en Shovel Knight esperen a la memòria de la meva consola per apuntar-se a una aventura diferent de les que estan acostumats a viure.
Pot semblar una ximpleria o costar d'entendre, però l'SNK 40th Anniversary Collection, per a la Switch, ha estat un dels llançaments que més il·lusió m'han fet aquest any, per no dir que ha estat el que més.
Anunciat fa força mesos, es tracta d'una recopilació de clàssics dels primers anys d'SNK, fundada el 1978, però anteriors a la Neo Geo, per la qual és coneguda la companyia d'Osaka. Gent que no ha estat al cas del llançament ha criticat que no hi hagués els grans clàssics de la companyia (és a dir, els de Neo Geo), però és perquè no ha entès de què anava aquest projecte de recuperació i en alguns casos restauració de jocs per part de Digital Eclipse per encàrrec d'SNK. El llistat és aquest:
Alpha Mission
Athena
Crystalis
Ikari Warriors
Ikari Warriors II: Victory Road
Ikari Warriors III: The Rescue
Guerilla War
P.O.W.
Prehistoric Isle in 1930
Psycho Soldier
Street Smart
TNK III
Vanguard
Són títols de recreativa i, quan n'existeix conversió a NES, també està inclosa, així com la possibilitat de jugar a les versions japonesa o americana segons la disponibilitat, tot plegat acompanyat de materials extra en molts casos inèdits (informació sobre els jocs, imatges promocionals, etc.), possibilitat de desar partida en qualsevol moment, rebobinar i altres característiques habituals en aquests recopilatoris de clàssics.
Però la cosa no s'acaba aquí: al desembre arribaran 11 títols més, via descàrrega digital gratuïta. El que inicialment semblava una manera maldestra de fer les coses canvia quan els responsables de la col·lecció expliquen que això es deu a què SNK els va animar a afegir més jocs quan el producte ja estava fabricat, de manera que ha de ser així. Seran:
Chopper I
Fantasy
Munch Mobile
Sasuke vs. Commander
Time Soldiers
Bermuda Triangle
Paddle Mania
Ozma Wars
Beast Busters
Search and Rescue
World Wars
Jo, que no els coneixia, o com a màxim de nom i només alguns d'ells, estic molt content que hagi sortit això, i és per aquest motiu que esperava amb tantes ganes que sortís a la venda.
El Bit.Trip Presents... Runner2: Future Legend of Rhythm Alien, per a la Wii U, és un títol digital que m'ha permès no només fer una mica més de cas a la consola de Nintendo de l'anterior generació -bé, quan hi jugui, vull dir-, sinó que feia temps que em cridava l'atenció i he aprofitat una rebaixa temporal considerable per adquirir-lo i conèixer almenys la segona part numerada de la saga indie.
I ara un llançament que al principi no em deia gran cosa i fins i tot em generava dubtes, però amb aquesta edició de col·leccionista anomenada Retrollector Edition, amb una senyora capsa, dues làmines amb il·lustracions del dissenyador, unes enganxines, un còmic i una petita recreativa de fusta per posar-hi la Switch (i a bon preu des del llançament) pràcticament em tenia guanyat sense fer res més, però per sort el joc també ha sortit bé. Vegem també l'unboxing que en vaig fer:
És el Toki, el clàssic de recreativa que personalment no he provat mai, però ara tinc l'oportunitat de jugar a aquest remake o remaster o com se'n vulgui dir, aparentment força fidel a l'original, tot i que amb petites diferències detectades pels experts que coneixen bé el material primigeni.
I comencem amb un seguit de jocs que he comprat d'oferta al basar digital de la Xbox One amb aquest Mega Man Legacy Collection 2 que també em generava dubtes al principi, però perquè només me'n faltava un títol, el Mega Man 7, i ja tenia els altres tres, que són les entregues de la 8 a la 10.
Ara bé, al preu que va estar quan el vaig comprar valia la pena, així que ja tinc, entre aquest recopilatori digital i el primer, els 10 jocs numerats de la saga clàssica que existien fins fa poc, que ha sortit el Mega Man 11.
Aquest sí que tenia clar que el volia des de feia temps. Brothers: A Tale of Two Sons és un títol indie del qual es parla molt bé, tot i que també és molt curt, i és per això que l'he comprat quan li han rebaixat el preu.
Un altre del qual no dubtava era el Life is Strange: Before the Storm, la preqüela del Life is Strange, que em va agradar tant quan hi vaig jugar fa uns mesos.
Igual que amb el primer, he aprofitat una rebaixa significativa en el seu preu per adquirir-lo, i espero jugar-hi aviat, perquè la primera part és un dels títols que més m'han agradat aquest any.
Per acabar amb els videojocs, dins la línia Arcade Game Series m'he comprat el Ms. Pac-man, després que fa un temps em vaig comprar un pack digital que duia el Pac-man, el Dig Dug i el Galaga, però no aquest títol, malgrat que el segell només té aquests quatre videojocs.
És estrany que no formés part del pack, però bé, ara que s'ha pogut adquirir per cèntims (literalment), l'havia de tenir. És un clàssic i el Pac-man m'agrada prou, encara que no sigui gaire bo jugant-hi, així que era una compra obligada.
Compra d'última hora a RetroBarcelona: una Game Gear amb els condensadors canviats i a un preu acceptable!
Fa molts anys en vaig tenir una i no la vaig saber reparar i me la vaig vendre, però ja me n'havia comprat jocs i estaven esperant una nova consola. Fins ara no l'he trobat a un preu raonable.
I això ha estat tot, que no és poc. Al desembre tindrem altres coses, algunes ja sé quines són perquè les espero i m'han d'arribar, i d'altres dependran d'ofertes, però no l'espero gaire calmat.
.jpg)
