Per què ara, us preguntareu? Doncs bé, perquè el seu origen està farcit de problemes de drets que encara cuegen, i és per això que fa poc això ha tingut una conseqüència que veurem més avall i que ha fet que se'n torni a parlar.
Ms. Pac-man és un videojoc de 1982 que va desenvolupar una colla d'estudiants del prestigiós MIT com a hack millorat del Pac-man. Anteriorment havien tingut tractes amb Atari després de fer un hack d'un joc seu, el Missile Command, i van passar a treballar-hi, però l'acord incloïa que no tornessin a fer res de similar.
Ara bé, sense que Atari ho sabés, aquest grup que ara es deia General Computer Corporation (GCC) havia fet un romhack del Pac-man, com deia, amb el títol provisional de Crazy Otto. Com que no el podien presentar a Atari, van parlar amb Bally Midway, la distribuïdora als Estats Units del Pac-man, i com que aquesta estava esperant que Namco, desenvolupadora i propietària de la IP del joc original, en tragués una seqüela en una època en què la paciència per a les continuacions de títols d'èxit era molt escassa, va decidir acceptar la proposta de GCC, i de fet el president de Namco hi va estar d'acord.
Finalment, es va llançar com a Ms. Pac-man i va ser tot un èxit, millorant la jugabilitat del primer títol amb laberints diferents, la possibilitat de sortir per un costat i aparèixer per l'altre, una intel·ligència artificial millorada per als enemics i una nova protagonista femenina, es diu que com a agraïment a la gran quantitat de dones que van jugar al primer joc -i, per cert, sovint es diu erròniament que va ser el primer personatge femení dels videojocs, però aquí explicava que no és així-. Un mes després apareixia la seqüela oficial del Pac-man, el Pac-man Plus.
.jpeg)
Al material promocional se la presentava amb una estètica "sexi" clàssica, tot i que al videojoc en si no deixava de ser una versió amb llacet i piga -que no falti la piga Marilyn- de l'sprite d'en Pac-man.
La seva relació amb ell, per cert, es mostrava en els actes en què es dividia el joc, on els podíem veure enamorar-se, festejar i finalment esperar un fill, que seria el protagonista del posterior Jr. Pac-man, de 1983.
1982 va ser l'any de presentació en societat de la Ms. Pac-man i també una explosió de títols en els quals va participar, i no ha de sorprendre que aparegués, doncs, a la sèrie d'animació d'en Pac-man que es ve emetre originalment als Estats Units entre 1982 i 1983. Allà, per cert, i com es pot sentir al vídeo, ell l'anomena Pepper, que podríem considerar que és el seu nom de pila.
Però en aquella època ja hi havia problemes de drets i royalties, i és que els de GCC volien una part del pastís més gran, pel que fa als beneficis de la recreativa de Ms. Pac-man, i estaven en disputes legals amb Midway, mentre que Namco s'ho mirava des de lluny, amb el 50% assegurat. A més, també s'havia acordat que la propietat intel·lectual del joc i el personatge passarien a Namco el 1984, en finalitzar l'acord de distribució amb Midway, però el que no va poder evitar la companyia original va ser que GCC continués rebent calés per cada moble venut, cosa que no afectava als múltiples ports que es van fer del joc a consoles durant anys.
Entre 1999 i 2003 la veuríem com a personatge secundari a les escenes animades de les tres entregues de la saga Pac-man World, de plataformes, però no seria fins l'any 2000 quan la tornaríem a tenir com a personatge protagonista.
Era al Ms. Pac-man Maze Madness, per a Dreamcast, Nintendo 64 i PlayStation, i el 2004 a la Game Boy Advance. Allà, per fi, tornava a sortir d'aventura i deixava el seu paper de mestressa de casa i hi podíem tornar a jugar en un joc del gènere que la va veure néixer, tot i que òbviament modernitzat.
El mateix any, per a PC, sortia el Pac-man: Adventures in Time, on es podia controlar a la modalitat multijugador, i el 2001, també per a ordinadors, tornava a ser protagonista -per última vegada- al Ms. Pac-man: Quest for the Golden Maze, que no va tenir adaptació a consola. I el 2002 la teníem al party game Pac-man Fever, per a GameCube i PlayStation 2.
Per evitar futurs malentesos i estalviar-se uns calés, el que va fer Namco va ser deixar d'utilitzar el personatge de la Ms. Pac-man, o si més no rebatejar-la o redissenyar-la. La primera conseqüència d'això va ser que el 2005 va sortir un joc exclusiu de la Nintendo DS, el Pac n' roll, que va aprofundir en el lore d'en Pac-man i li va assignar una (aparent) nova parella, la Pac-girl.
Això vol dir que mai més va tornar a fer servir la Ms. Pac-man com a tal? No, perquè per exemple la tenim com a personatge seleccionable al clon dels Mario Kart anomenat Pac-man World Rally (PlayStation 2, 2006), però diguem que va apostar per la discreció. També apareix així al Mario Kart Arcade GP i al Mario Kart Arcade GP 2, però no surt al Mario Kart Arcade GP DX, de 2013. Pel que fa als rellançaments del joc original en si, Namco en va continuar fent, però és clar, pagant royalties a GCC. És el cas de la versió que en tenim per a Xbox One i PlayStation 4 dels Arcade Game Series, de 2016, encara que mai formant part del pack amb els altres jocs del segell (Pac-man, Galaga i Dig Dug), ni físic ni digital, i ara entenc per què.
El que sí que es va començar a fer va ser eliminar el personatge dels rellançaments d'altres jocs on sortia, així com fer-ne noves versions als nous títols de la franquícia on sortís la família d'en Pac-man, com és el cas del joc de la Nintendo DS que he mostrat més amunt, també de la sèrie Pac-man and the Ghostly Adventures, i el Ms. Pac-man va deixar d'aparèixer en recopilatoris de clàssics de Namco, encara que un buit del contracte li permetia comercialitzar-lo o llicenciar-lo per a minirecreatives que no funcionessin amb monedes.
Així, doncs, Namco de tant en tant havia de pagar a GCC pels beneficis que treia del Ms. Pac-man, i per si de cas intentava ser discreta amb l'ús del personatge en altres jocs i productes, també quan va crear les botigues temporals anomenades Pac-Store, on en Pac-man estava acompanyat per una noia nova, la Pac-Marie, i un nano, en Little-Pac, que eren obvis redissenys de la seva dona i el seu fill. Però la cosa es va complicar tremendament l'any 2019, quan en plenes negociacions entre les dues companyies per aconseguir un nou acord, va entrar en joc AtGames, infame fabricant de consoles amb jocs en memòria que no acostumen a tenir gaire qualitat, fama que va dur Sega a reconsiderar-la com a fabricant de la Mega Drive Mini (per sort).
El cas és que AtGames i Namco van entrar en una complicada batalla legal perquè la primera va adquirir els drets del Ms. Pac-man de GCC, però aquesta vegada tota la disputa va ser tan lletja, en teoria motivada per la infame consola Bandai Namco Flashback Blast!, que Namco va decidir que d'acord, però que no trauria cap producte que li suposés royalties a AtGames, i dit i fet: s'ha pogut veure el Ms. Pac-man en minirecreatives dedicades, que com he dit abans no generaven diners per a GCC ni ho fan per a AtGames, i per si de cas ha retallat encara més les aparicions de la senyora Pac-man dels videojocs de la franquícia.
És per això, segurament un excés de prudència, que al recentment rellançat Pac-Land a la línia Arcade Archives la dona que espera en Pac-man a casa es diu Pac-mom, duu un barret rosa en comptes d'un llaç vermell i uns guants també de color rosa, i la filla ha deixat de dur xumet. Presumiblement, al recopilatori que apareixerà properament amb títols de la saga, el Pac-man Museum+, també veurem aquests canvis en el Pac-Land, i ja se sap que el Ms. Pac-man no s'hi inclourà. Edició del Moroboshi del futur: efectivament, hi surt la Pac-Mom.
Hem vist, doncs, la legalment complicada trajectòria d'un personatge important de la història dels videojocs que segurament ha fet més avorrida aquesta entrada del que ho hauria estat en circumstàncies normals (o no), però que és indestriable de totes aquestes disputes.
Fonts: Polygon, Pac-man Fandom, Wikipedia
