Si en Donkey Kong és un dels personatges més emblemàtics de la història no només de Nintendo, sinó dels videojocs, és pel seu innegable carisma però evidentment també per haver protagonitzat en un munt de títols de qualitat. Tanmateix, si fem una ullada a GameRankings, veiem que n'hi ha un, un de sol, que no va arribar ni a l'aprovat, el que seria l'ovella negra de la família i, per tant, candidat a protagonitzar una entrada d'aquesta secció.
Estem parlant del Donkey Kong Jet Race, que va sortir per a les Wii japoneses i nord-americanes el 2007 amb el nom de Donkey Kong Barrel Blast i que als europeus i els australians ens va arribar el 2008. Inicialment concebut com un títol per a la Gamecube on s'haurien fet servir els mítics bongos com a controls, és un videojoc de velocitat humorística, una mena de Mario Kart o, ja que hi ha referents directes, un Diddy Kong Racing, però amb un resultat completament diferent.
En aquest joc, com és habitual al gènere, hem de triar un personatge i intentar quedar primers tot vencent els nostres rivals, si cal amb males arts. S'accelera remenant alternativament el Wiimote i el Nunchuk (la idea inicial era picar els bongos), se salta aixecant-los alhora i s'ataca els contrincants amb moviments dels comandaments, que també permeten llançar objectes.
Sembla, però, que els controls no acabaven d'anar massa bé, i a sobre el propi joc guiava els personatges, que no s'havien de preocupar per sortir-se de la pista, sinó només de quedar primers i atacar els altres.
Els gràfics tampoc no van acabar de seduir la crítica, que a sobre tenia ganes de fer servir uns bongos que al final se li van negar, els circuits no van impressionar i la sensació de velocitatera pràcticament inexistent, de manera que tant a GameRankings com a Metacritic el Donkey Kong Jet Race té una nota mitjana de menys de 50 sobre 100, súmmament indigna d'un títol de la franquícia a la qual pertany. Potser és perquè del seu desenvolupament no se'n va encarregar Rare, companyia que tants i tan bons títols del personatge ens ha ofert al llarg dels anys.
Quan fa un parell de dies vaig fer l'entrada sobre els "dibuixos animats" de Donkey Kong Country va revifar en mi la flama d'una vella intenció, la de fer una entrada sobre el propi Donkey Kong, tal com n'he dedicat ja unes quantes a diversos personatges cabdals de la història dels videojocs, i és el que em disposo a fer ara.
Perquè tots el coneixem, en Donkey Kong, però potser hi ha algunes dades d'ell que no tothom coneix, ni jo mateix, i trobo interessant que això deixi de ser així. En primer lloc aquest que veiem aquí dalt, la imatge que tothom en té, no correspon al DK original. De fet, és el seu nét.
La primera aparició i per tant el naixement del personatge es produïa el 1981 a Donkey Kong, un títol del llegendari Shigeru Miyamoto on feia de dolent que impedia que el nostre protagonista, en Jumpman (posteriorment rebatejat com a Mario), arribés a rescatar la Pauline.
Doncs bé, aquell joc de Nintendo per a les recreatives, que seria versionat per a diversos sistemes domèstics i que es quedaria a les consoles de la Gran N un cop en va començar a fabricar, tindria diverses seqüeles, la primera de les quals el Donkey Kong Jr.
Va sortir a les recreatives el 1982, en la seva versió de maquineta LCD Game & Watch s'anomena Donkey Kong II i aquest cop ens convidava a controlar el fill d'en Donkey Kong, que donava el nom al títol, i rescatar el seu pare d'en Mario, que el tenia engabiat. Aquell mico petit era el pare del que durant la major part de la història del personatge (és a dir, des de 1994) s'ha considerat en Donkey Kong, cosa que de fet ens està dient que en Mario pràcticament no ha envellit, mentre que els micos sí.
I tornem a esmentar el 1994 perquè va ser l'any en què, per una banda, el joc original va rebre una magnífica nova versió per a la Gameboy, i per l'altra va debutar la saga Donkey Kong Country, una meravella amb gràfics pre-renderitzats i del gènere de les plataformes pures que va tenir tres entregues per a la Super Nintendo, amb un equivalent de tres parts per a la Gameboy anomenat Donkey Kong Land (a partir de 1995) i on, a banda de tot això, coneixíem diversos nous personatges com en Cranky Kong, que és el Donkey Kong original, i el nou Donkey Kong, el d'ara.
El personatge que controlem en aquests jocs és, doncs, el nét de l'original, que al seu torn té un nebot, en Diddy Kong, i en definitiva el que des de llavors, en tots els jocs que no pertanyen a la línia Mario vs. Donkey Kong (situada temporalment a l'època en què en Cranky era en Donkey) duu aquest mític nom.
Aquí veiem en Cranky al Donkey Kong 64 (Nintendo 64, 1999), que seria el salt a les 3D de la línia Donkey Kong Country, tot i que el 2010 la Wii rebria el celebrat Donkey Kong Country Returns, que recuperava el títol.
A la Gamecube el simi gegant tindria jocs com aquest, el Donkey Kong Jungle Beat, original com ell sol perquè es controlava amb els bongos i amb alguna seqüela directa o espiritual, i cal destacar també el Donkey Kong Jungle Climber (Nintendo DS, 2007), que ens feia avançar a través de lianes i sense tocar el terra.
Així, el personatge ha seguit des de mitjan anys 90 una evolució pròpia i de dolent del primer joc d'en Mario ha passat a ser una figura que no podem situar en cap dels dos bàndols, però que ja només coincideix amb el lampista italoamericà en jocs que els enfronten directament com l'esmentada sèrie Mario vs. Donkey Kong (on en DK és l'actual Cranky) o els de competicions "esportives" o de lluita, dels quals veurem tres exemples a continuació:
Aquest joc és naturalment el Super Mario Kart, de 1992, previ al "canvi generacional", i el Donkey Kong que hi corre és el Junior, però a partir de llavors totes les altres entregues de la saga l'han tingut d'adult com un dels membres grans i pesats de la plantilla. Al Mario Kart Double Dash!!, de la Gamecube, anava acompanyat d'en Diddy Kong, que tornaria només al Mario Kart Wii i que protagonitzaria el seu propi títol de velocitat, el Diddy Kong Racing (Nintendo 64, 1997).
També el tenim a la saga Super Smash Bros. des de la seva primera entrega per a la Nintendo 64 el 1999, on sí que pot atacar físicament el seu antic enemic, que en tots els altres jocs tolera o, com a molt, intenta vèncer en competició.
Finalment hi ha els jocs "esportius" (entre cometes perquè de realistes en tenen més aviat poc), entre els quals els de tennis, en què podem emparellar-lo amb el gran enemic d'en Mario, en Bowser, i enfrontar-nos-hi junts.
Jocs de plataformes, de velocitat humorística, de lluita, de tennis, de futbol, de beisbol, de bàsquet, de Jocs Olímpics barrejats amb personatges de Sega... en Donkey Kong és des de fa molts anys un importantíssim personatge de Nintendo i de la història dels videojocs en general, però... d'on ve?
Aquest, ja n'havia parlat en fer una entrada dels videojocs d'en Popeye, és el Popeye, que Nintendo va llançar per a les recreatives el 1982. No es pot considerar un clon del primer Donkey Kong, però sí que hi veiem una certa semblança, en termes de jugabilitat i també en els personatges: un heroi, un enemic simiesc i una damisel·la en perill. També es va inspirar en King Kong, el mestre Miyamoto, i de fet Universal Studios va denunciar Nintendo, gens poderosa en aquell moment als Estats Units però igualment vencedora d'aquell judici.
Tornant al tema DK-Popeye he de dir que no és cap paranoia meva: el 1981 la companyia volia fer un joc d'aquesta franquícia, però no va aconseguir els permisos i va inventar nous personatges. Gràcies a allò va néixer el Donkey Kong, i el joc Popeye arribaria l'any següent amb les necessàries modificacions.
Aquesta imatge publicitària d'un joc clònic i presumiblement il·legal ens serveix per tocar el darrer tema de l'entrada d'avui, que és el del nom del personatge. Se n'expliquen dues versions: la que personalment he llegit més vegades afirma que va ser un malentès telefònic en què el senyor Miyamoto va dir "monkey" i els nord-americans van entendre "donkey", però els va fer gràcia i així es va quedar.
L'altra versió és la que diu que els ianquis també es van fer un fart de riure, però aquesta vegada en Miyamoto hauria dit intencionadament "donkey" en associar l'insult de "ruc" a l'estupidesa, quan probablement en anglès correcte hauria estat més adequat "Silly Kong". El cas és que així es va quedar el nom del videojoc amb què Nintendo per fi va triomfar als Estats Units i d'una de les franquícies més emblemàtiques de la companyia i de la història dels videojocs, coneguda per tothom i referenciada un bon nombre de vegades en diversos mitjans.
La saga Donkey Kong Country, que per primera vegada posava el goril·la més famós de la història dels videojocs a saltar pel gènere de les plataformes i li creava un univers propi, no necessita gaire presentació. El que potser no sabíeu (jo segur que no) era que tenia una sèrie animada.
Aquest vídeo correspon, com ja deveu haver notat, a la introducció, la cançó d'entrada del programa. Una sèrie que va durar 40 episodis, es va emetre el 1996 per primera vegada a França en francès (era una producció francocanadenca que es deia La planète de Donkey Kong) i era clarament animació generada per ordinador.
Un fragment del primer episodi en la seva versió en anglès. El volum està força baix, però no he trobat cap vídeo millor. Donkey Kong Country, que compartia títol amb la saga i el primer joc de la mateixa, de 1994 i per a la Super Nintendo, seguia l'estil d'aquells videojocs i presentava un univers en 3D que, de fet, va ser dels primers en televisió.
La sèrie recuperava els personatges de la família Kong (Donkey, Diddy, Cranky, Candy, Dixie i Funky), el dolent principal que era el King K. Rool i altres que apareixien en aquell joc per a la SNES, però també en tenia d'exclusius, com ara en Bluster Kong o en Baby Kong, la versió bebè del protagonista.
Són personatges que no han sortit, per ara, en cap videojoc malgrat tots els que han sortit després d'aquella sèrie, però Donkey Kong Country sí que presentava alguns elements que després apareixerien en altres títols de la saga, com el Coco de Cristall, que surt al Donkey Kong 64 (Nintendo 64, 1999).
A la Wikipedia ens diuen que la sèrie es va emetre amb èxit a França i el Japó, i no tant als Estats Units, Brasil, Suècia i Noruega, però no esmenten Catalunya, on sí que es va poder veure encara que no en trobo cap prova. Jo recordo haver vist com feien la sèrie o bé al 3XL o bé al Club Super 3, però la feien.
