Jocs maquillats: Crazy Castle

Fa uns mesos parlava d'un títol de Kemco que havia patit un canvi de look més que notable per una qüestió de drets. En aquella entrada, en la qual parlava del joc de l'Snoopy que en realitat hauria d'haver estat de l'ànec Donald (i que, de fet, al Japó ho era), vaig acabar avançant que veuríem un cas més exagerat de llicències en una futura entrada, i que hi estaria involucrada la mateixa companyia.

Doncs bé, ha arribat el moment. I ha trigat, però és que era una entrada que volia escriure tenint temps, perquè és un cas embolicat i val més explicar les coses de manera entenedora. Som-hi:

Era l'any 1989 i Kemco llançava per al Famicom Disk System, el lector de discs magnètics per al qual sortien alguns dels jocs de la NES japonesa, el Roger Rabbit, un títol naturalment basat en la mítica pel·lícula de 1988, encara que el personatge, en realitat, havia nascut en una novel·la de 1981.

Curiosament, l'any anterior Kemco havia llançat el Donald Duck per a la Famicom, però perquè en aquell moment no tenia, temporalment, els drets de la llebre més famosa de la història del cinema, però el 1989 sí que va poder llançar aquest joc. 

A l'hora d'exportar-lo, però, la companyia es va trobar que en aquell moment als Estats Units els drets per als videojocs del personatge els tenia una altra companyia, LJN, que va publicar el Who Framed Roger Rabbit?, desenvolupat per Rare, a la NES, i en exclusiva per al mercat estatunidenc. La solució que va trobar va ser, com havia passat amb el joc d'en Donald, canviar-li els sprites dels personatges per treure profit de l'atractiu d'una altra franquícia, i en aquest cas el resultat va ser...

Sí, el Bugs Bunny Crazy Castle, del mateix 1989 i només per a les NES estatunidenques. No el vam arribar a veure a Europa, vaja. I al Japó ja tenien el Roger Rabbit. Fins aquí trobo que s'entén força bé, però ara comença a venir el més interessant i enrevessat. 

Quan va acabar el període de promoció de Roger Rabbit al Japó, Kemco va perdre els drets del personatge, que eren de Touchstone Pictures. Aquesta companyia en realitat pertanyia a The Walt Disney Company, que va permetre a Kemco continuar amb la saga, però basant-se en personatges directament de Disney. Així, el 1989 sortia aquest joc al Japó:

Era el Mickey Mouse, així, a seques, un títol gens confús que tot i així seguia l'esquema dels Crazy Castle, és a dir pantalles de plataformes laberíntiques en què s'han d'aplegar ítems mentre s'eviten els enemics i en què el personatge no pot saltar per si mateix. 

Doncs bé, aquell joc va sortir a Occident -aquest cop també a Europa- com a The Bugs Bunny Crazy Castle, però per a la Game Boy. De fet, a partir d'aquest títol, inclòs, la saga va continuar sobretot en portàtils de Nintendo, amb una petita excepció que veurem una mica més avall. 

No posaré vídeo de la versió amb el conill de la Warner, tampoc cal omplir l'entrada de vídeos incrustats (ja n'hi haurà prou), però sí que vull comentar que sembla que aquesta decisió va ser de la pròpia Kemco, que volia mantenir en Bugs Bunny com a personatge fora de les fronteres japoneses, encara que podria haver fet la mateixa versió del joc per a tot el món.

Em permetreu, però, que torni a fer aparèixer la mascota de Disney per mostrar el Mickey Mouse II, que polia una mica més la fórmula i al qual tinc una estima especial perquè era un dels videojocs que tenia la meva germana per a la seva Game Boy. Jo també hi vaig jugar força, i fa un temps per fi me'n vaig comprar una còpia per a mi. 

Aquí és on la cosa es complica encara més: llançat el 1991, aquell joc es va conèixer als Estats Units com a The Bugs Bunny Crazy Castle 2 però, en arribar a Europa, va tenir dues versions: una protagonitzada pel mateix Mickey Mouse, amb el títol de Mickey Mouse (recordeu que més amunt he dit que el Mickey Mouse era un títol senzill, gens confús? Doncs per culpa del fet que el II a Europa té nom de primera part sense ser-ho, ara s'ha d'especificar quan es parla del "Mickey Mouse de la Game Boy" -que, a més, també protagonitza el Mickey's Dangerous Chase, que no té res a veure amb aquesta saga-. Per tant, aquesta entrega a Europa es va veure igual que al Japó, llevat de la petita diferència del títol. A tota Europa? No.

Aquest és l'Hugo, el popular personatge d'aquell joc telefònic del Telecupón de Telecinco, que va tenir diversos videojocs, com vaig explicar en aquesta entrada. Doncs bé, el que vèiem fa un moment era una versió també Europea que es va fer del Mickey Mouse II. Sembla que va ser la versió del joc que es va distribuir el 1996 als països del nord del continent, atès que el personatge protagonitzava una franquícia danesa.

Bé, ja hem superat el punt més complex de la curiosa història d'aquesta saga, i ara arriba la breu tornada a la sobretaula amb el Mickey Mouse III: Yûme Fusen, de 1992 i per a la Famicom, que a les NES estatunidenques es va canviar per aquesta versió: 

Era el 1993 i el Kid Klown in Night Mayor World va ser la presentació del personatge, creat per la mateixa Kemco, en un joc que tenia una mecànica plataformera més clàssica, amb un protagonista que saltava sense cap problema, també a l'original japonès protagonitzat per en Mickey. Com que el ratolí tornaria a la saga més endavant, no crec que fos un problema de drets. En tot cas, el nou personatge quedava presentat al públic i continuaria vivint aventures a la seva pròpia saga posteriorment.

L'habilitat del salt es mantindria a la tornada de la saga a les portàtils, d'on ja no es mouria més, i ho podem veure al següent vídeo, que és de la versió estatunidenca del Mickey Mouse IV: Mahô no Labyrinth:

Es deia The Real Ghostbusters, com el joc de Data East per a recreatives de 1987 i com la sèrie de dibuixos animats emesa de 1986 a 1991 i que segur que vosaltres també vèieu en català. Però era un altre reskin, que a Europa es va dir Garfield Labyrinth i que tenia com a protagonista el gat més mandrós de la història del còmic.

Aquell mateix any sortia al Japó el Mickey Mouse V: Mahô no stick, també per a la Game Boy, que trigaria cinc anys a arribar a Occident, on apareixeria el 1998. Malgrat que Kemco tenia tantes llicències que no sabia què fer amb elles, aquest cop va optar per una cosa que no havia fet fins llavors, que va ser mantenir en Mickey Mouse a tots tres territoris:

Mickey Mouse: Magic Wands! és com es va dir als Estats Units, i al Vell Continent es va traduir segons cada idioma local (dels principals, és clar). Era el primer cop que sortia el mateix joc a tot arreu, però és clar, fora del Japó es va eliminar la referència numèrica... bé, no a Europa, on curiosament es va respectar el V, encara que en teoria no s'estava seguint cap numeració.

Com hem pogut observar, això de "Crazy Castle" com a nom de la saga ve del fet que als Estats Units els dos primers jocs ho van incloure al títol, però al Japó no era un concepte arrelat. Tot i així, a la següent entrega de la saga es va acabar adoptant amb el Bugs Bunny: Crazy Castle 3, per a la Game Boy Color el 1999. 

Com podem veure, la jugabilitat recuperava força els orígens de la saga, i per fi arribava la tranquil·litat i l'harmonia, amb el mateix títol i el mateix videojoc a tot arreu... O no? En realitat no, perquè aquest joc era un remake d'un de 1997 per a la Game Boy clàssica que es va quedar al Japó i que es va anomenar Soreyuke!! Kid: Go! Go! Kid, i que era la quarta entrega de la saga que abans he dit que s'havia iniciat amb el Kid Klown in Night Mayor World. Hem cantat victòria massa aviat.

Però ja ha passat, ja podeu respirar, perquè l'any 2000 les Game Boy Color de tot el planeta rebien el Bugs Bunny: Crazy Castle 4 (bé, fora del Japó "in Crazy Castle 4"...), de mecànica molt similar, i com que no hi ha res a comparar, en aquest cas no afegiré vídeo. Sí que ho faré per a la següent entrega, però perquè hi ha un canvi de personatge:

És el Woody Woodpecker: Crazy Castle 5, per a la Game Boy Advance, de 2002, que durant aquell any i el següent va anar sortint a Occident, als Estats Units també amb el petit canvi "in Crazy Castle 5" però aquest cop, a Europa, respectant al 100% la proposta japonesa.

Aquella entrega estava protagonitzada per la mascota de Port Aventura, en realitat dels Universal Studios, llicència que Kemco havia adquirit perquè, què coi, mai no en sobren. De la saga només se'n tornaria a veure un joc, simplement anomenat Crazy Castle i per a mòbils, de 2004. Tanmateix, queda prou clar que va ser tot un embolic de llicències, comparada amb el qual la saga Monster World / Wonder Boy fa riure. I si explicat així no ha quedat gaire entenedor, o es vol veure d'una manera més esquemàtica i resumida, enllaço l'article de la Wikipedia, que inclou un quadre ben maco.

Com hem vist, al principi sí que hi havia un ball de drets aconseguits i perduts, i segons el territori, per part de Kemco, però després sembla que van ser decisions de la pròpia companyia, que va demostrar que tenia sempre un o dos asos a la màniga pel que fa a aquesta franquícia. Teniu cap d'aquests jocs i/o hi heu jugat? 

Videojocs i animació: Woody Woodpecker

És un dels personatges d'animació més recognoscibles, sense ser de primera línia com els de Disney i Warner Bros., i sens dubte cada cop se l'associa menys amb el seu format original, no només per l'enorme competència que té en aquest sector, sinó també perquè no ha estat, ni de bon tros, tan prolífic com altres personatges.

En qualsevol cas en Woody Woodpecker és un personatge popular, no és casualitat que també sigui la mascota de Port Aventura, i només cal veure'n la imatge perquè qualsevol en digui el nom, segurament en castellà. 

Nascut el 1940 als estudis Walter Lantz, que van desaparèixer el 1972 i que el van tenir a ell com a únic gran èxit, en Woody va tenir com a pares el mateix Lantz i en Ben Hardaway, que havien treballat a Warner Bros. i havien col·laborat en la creació, sense anar més lluny, d'en Bugs Bunny. 

Com marcava la tradició d'aquelles dècades, el pícid apareixeria en diversos curts -es veu que més llargs que els de la competència- dissenyats per al cinema, però va deixar de fer-ho el 1972 quan van tancar els esmentats estudis. Després va quedar relegat als passis d'episodis ja vistos durant molts anys, amb ocasionalíssimes aparicions especials com la de Qui ha enredat en Roger Rabbit? (1988), i no tornaria a tenir una sèrie fins que no va arribar The New Woody Woodpecker Show (1999-2002).

Amb tot el marxandatge que se li suposa, en Woody Woodpecker també va tenir videojocs, però no gaires. El primer, de 1995, va ser aquest Férias Frustradas do Pica-Pau, un títol exclusiu de les Mega Drive (al vídeo) i Master System brasileres, creat en aquella feliç anomalia del mercat dels videojocs que fa que al país més gran de Sud-Amèrica encara es fabriquin i venguin aquestes consoles dels 80-90, i se'n facin jocs nous. 

Però internacionalment no el vam veure fins al 2000, amb aquest clon dels Mario Kart que porta el títol de Woody Woodpecker Racing i que va sortir per a la PlayStation (al vídeo), la GameBoy Color i PC. No va tenir gaire bona acollida, però. 

L'any següent va arribar el primer joc occidental que seria de plataformes, el Woody Woodpecker: Escape from Buzz Buzzard Park, que ja va agradar més. Va sortir per a PC (al vídeo), GameBoy Color i PlayStation 2.

Finalment, aquella saga coneguda com a Crazy Castle, en què sobretot a la GameBoy però també algun cop a la NES vèiem un ball de protagonistes segons si era la versió japonesa (normalment en Mickey Mouse), l'americana (normalment en Bugs Bunny) o l'europea (aquí hi va haver de tot, incloent-hi en Garfield o l'Hugo), va acabar -almenys en consola- el 2002-2003 amb el Woody Woodpecker: Crazy Castle 5 de la GameBoy Advance, aquest cop, igual que els dos immediatament anteriors, amb coincidència de les 3 regions. 

Com podem veure, el pas d'en Woody Woodpecker pels videojocs ha estat força breu, però tampoc no està malament. Sense ser un dels personatges més importants de la història de l'animació ha deixat la seva empremta, una rialla marca de la casa i una melodia que ens duu a l'era clàssica dels dibuixos animats. Qui sap si se'n faran més videojocs, ara que el 2017 ens oferirà una pel·lícula del ressuscitat personatge.

Videojocs i animació: Mickey Mouse (primera part)

Recentment, de fet el 18 de novembre d'aquest 2013, en Mickey Mouse ha fet 85 anys, que es compten des de la seva primera aparició al mític curt animat Steamboat Willie. I aprofitant l'efemèride duc a terme una idea que tenia des de feia temps, que no és altra que repassar els videojocs que ha protagonitzat un dels personatges de ficció més reconeixibles (per no dir el que més) de la història de la Humanitat.

Tot i que els videojocs van començar a arribar a les llars als anys 70 del segle passat, en realitat el boom de la indústria es va produir durant els 80, i va ser llavors quan es va estrenar en Mickey Mouse en aquest sector on, naturalment, ha tingut un bon nombre d'aparicions que veurem en aquesta entrada. El seu primer videojoc, doncs, va ser aquest:



Era el Mickey's Space Adventure, que va sortir el 1984 per a Commodore 64, TRS-80, Apple II, MacIntosh i MS-DOS i que, com podeu veure, era una aventura gràfica o més aviat de text. El sistema de joc, si teniu prou paciència com per aguantar un minut del vídeo, consisteix en seleccionar paraules del text de manera que esdevinguin ordres.

No sembla gaire interessant, però és històricament important perquè va ser el primer videojoc protagonitzat per aquesta icona de la cultura occidental.

El 1987 al Japó (1988 als Estats Units) arribava el primer títol per a consoles, o més aviat consola, perquè va sortir només per a la NES. En aquest cas era un plataformes on controlàvem en Mickey i la Minnie, i l'objectiu era rescatar una amiga que a la versió japonesa no s'amagava que era l'Alícia d'Alícia al país de les meravelles, però que en canvi a l'americana es mantenia en secret fins el final.

A més, per motius que no s'acaben d'entendre, els dolents d'un i altre joc eren totalment diferents: tots eren de Disney, però cap d'ells no apareixia a les dues versions.



Passem a parlar d'una saga curiosa, la que es coneix com a Crazy Castle. El joc que acabem de veure és el Mickey Mouse de la Gameboy japonesa, de 1989, desenvolupat per Kemco, que com que no tenia els drets de Disney als Estats Units (eren de Capcom) va arribar a Occident reemplaçat, segons l'entrega, per en Bugs Bunny o en Garfield, entre altres personatges.

Eren jocs força divertits i aquest del Mickey a casa el teníem, perquè ens acostumaven a comprar els títols de la Gameboy a les botigues del port de Barcelona, on abans hi havia preus que eren com anar a Andorra, però de tant en tant ens en queia un en versió japonesa sense que els nostres pares se n'adonessin ("només" es notava per la mida i l'idioma de la capsa). Els jocs estaven en anglès igualment, però en aquest cas vam poder gaudir de la versió original, sense que la mascota de Disney fos substituïda per la de Warner Bros.



Després van sortir el Mickey Mouse II (Gameboy, 1991), el Mickey Mouse III: Yume Fûsen (NES, 1992), al vídeo, el Mickey Mouse IV: Mahô no Labyrinth (Gameboy, 1993) i el Mickey Mouse V: Mahô no Stick (Gameboy, 1993), l'últim dels quals sí que va arribar als Estats Units amb llicència Disney, tot i que 5 anys més tard.

Tot i que formen part de l'esmentada saga Crazy Castle, en realitat no s'assemblen gaire pel que fa a jugabilitat. Cal destacar que el Mickey Mouse II sí que va arribar a Europa com a tal, però es veu que depenia del país: en alguns territoris va sortir reconvertit en el primer videojoc de l'Hugo per a la portàtil de Nintendo.



Però si per una saga és famós el pas d'en Mickey Mouse pels videojocs és la saga Illusion, encetada el 1990 amb el magnífic i aclamat Castle of Illusion de la Mega Drive (i després la Master System i la Game Gear), un dels seus títols imprescindibles i que, de fet, aquest mateix 2013 ha tingut un remake per a Xbox Live Arcade, Playstation Network i PC.



El va seguir el Land of Illusion, un joc exclusiu de la Master System (1992, només a Europa) i la Game Gear (1993), que va esdevenir immediatament un dels imprescindibles dels seus respectius sistemes.



El mateix 1992 la Mega Drive "contraatacava" amb el World of Illusion, que tenia el gran al·licient de la presència tant d'en Mickey com de l'ànec Donald, que després d'haver protagonitzat alguns videojocs (i més que en protagonitzaria) s'associava al seu amic ratolí per a oferir-nos un gran plataformes la baixa dificultat del qual es va criticar, però que en canvi tenia un gran punt a favor: podíem controlar tant un personatge com l'altre si jugàvem en solitari, però també teníem la possibilitat de col·laborar amb un altre jugador i, així, passar-nos les pantalles en tàndem, cadascun amb un dels personatges.



Aprofitant l'èxit de la saga, el 1995 la Game Gear va rebre en exclusiva (tot i que el 1998 se'n faria una conversió per a la Master System al Brasil) el Legend of Illusion, que va tenir una acollida força bona.

Repassada aquesta sèrie tornem a fer un petit salt enrere per tal de veure quins altres títols individuals (és a dir, independents d'Illusion) van aparèixer en aquella època, i amb això acabarem la primera part dels videojocs d'en Mickey Mouse.



El 1991 als Estats Units i l'any següent a la resta de territoris arribava el Mickey's Dangerous Chase, que per als usuaris europeus de la Gameboy era el seu joc d'en Mickey, i era un plataformes normal (als Crazy Castle no es podia saltar).



També el 1991 va sortir el Fantasia, basat lleugerament en la pel·lícula de 1940 del mateix nom i amb una banda sonora magnífica formada per peces molt reconeixibles de la música clàssica, que no van aconseguir salvar un videojoc destrossat per la crítica per culpa dels seus controls, però que jo recordo amb afecte.



El 1993 i només per a les NES dels Estats Units es va llançar un títol educatiu, orientat doncs al públic més jove, anomenat Mickey's Safari in Letterland, on es tractava de viatjar pel món tot recollint lletres de l'abecedari.



En la mateixa línia, el mateix equip va crear, també per a la Nintendo nord-americana, el Mickey's Adventure in Numberland, que canviava les lletres pels números.



El desembre de 1994, i només per a la Super Famicom, és a dir la Super Nintendo japonesa, va veure la llum el Mickey no Tôkyô Disneyland Daibôken, on el protagonista havia de superar pantalles basades en les zones de la seu japonesa dels parcs temàtics de la companyia.



Acabem amb el Mickey Mania, que va sortir el 1994 per a la Mega Drive, la Super Nintendo, el Mega-CD i el 1996 per a la Playstation i que es basava en alguns dels curts clàssics del personatge, amb la primera pantalla inspirada en el curt Steamboat Willie, on va néixer en Mickey Mouse ara fa 85 anys. Aquest joc va ser protagonista d'una entrada del bloc, també, fa més de 4 anys.

Ho deixem aquí, perquè l'article ja ha estat prou llarg, sé que aquesta mena d'entrada provoca problemes de càrrega als ordinadors i és millor que deixi el que queda per explicar, que no és poc, per a la segona part que publicaré d'aquí a uns dies.

Videojocs i animació: Bugs Bunny

El darrer cop que vaig agafar un personatge llegendari dels dibuixos animats, però sense capçalera concreta, protagonista de videojocs, vaig triar Disney i concretament l'ànec Donald. Avui, en canvi, em decanto per Warner Bros., que sempre m'ha agradat més, i en concret pel seu personatge insígnia. 

El més antic que he trobat, tot fent arqueologia dels videojocs com m'agrada a mi, és el The Bugs Bunny Crazy Castle, de 1989, que va sortir per a la NES però també per a la Gameboy, que feia així:

És possible que us soni, i jo el vaig provar fa molts anys no sé on, però el que sí que sé és per què em sona. Mireu això: 

Malauradament he hagut de posar un vídeo amb un filtre de color i comentaris en àudio, però vaja, la idea s'entén, oi? Doncs bé, això són els Crazy Castle, una sèrie de jocs pastats però amb diferents personatges de dibuixos animats que depenien del territori. N'hi havia d'en Mickey Mouse, d'en Bugs Bunny, d'en Woody Woodpecker i fins i tot d'en Roger Rabbit. La meva germana té el d'en Mickey Mouse, que correspon al The Bugs Bunny Crazy Castle 2.

De fet, a l'entrada sobre els videojocs dels Caçafantasmes vaig ensenyar un títol que tenia una versió amb aquests personatges i una altra amb en Garfield, i el cas és que he descobert que formaven part dels Crazy Castle.

El The Bugs Bunny Birthday Blowout, de 1990 i només per a la NES, també pertanyia a aquella franquícia, però és clarament diferent i un plataformes més convencional. 

També de 1990 tenim aquest The Bugs Bunny: Hare-Brained Adventure, per a MS-DOS, que com veiem és una cosa completament diferent.

Passem al 1991, any del The Bugs Bunny Crazy Castle 2, per a la Gameboy, que he esmentat abans i que ma germana tenia però protagonitzat per en Mickey Mouse perquè, a resultes de comprar els jocs a les botigues del port de Barcelona, alguns els teníem en edició japonesa, cosa que sovint explicava que als nostres pares els costessin menys diners que a les botigues habituals. Evidentment no en sabíem res, de l'embolic dels Crazy Castle.

El conill es prendria un temps per descansar i tornaria el 1994 amb el Bugs Bunny: Rabbit Rampage, per a la Super Nintendo, consola on debutava. Dos anys més tard, el 1996, ho faria en dues consoles més:

És el Bugs Bunny in Double Trouble, que encara que no us digués per a quina consola va sortir ho sabríeu només pel so. Va, per si de cas ho diré: la Mega Drive. Però el mateix títol també va tenir una versió per a la Game Gear, la germana petita de la família Sega:

No cal que ho digueu, que és força inferior en tots els aspectes, però no us penseu que la versió de la Mega Drive va agradar gaire més.

El 1996 arribava a les cartelleres la pel·lícula Space Jam, amb què en Bugs Bunny i els seus companys de la WB coneixien en Michael Jordan, i com no podia ser d'una altra manera se'n va fer un videojoc. Va sortir per a la Playstation (versió del vídeo), la Saturn i PC. S'estrenava així, doncs, a les consoles de 32 bits. Ara, va fracassar estrepitosament en termes de crítica.

La mascota de la Warner va debutar a la Gameboy Color amb aquest joc, el Bugs Bunny & Lola Bunny: Operation Carrot Patch, que als Estats Units es deia Looney Tunes: Carrot Crazy.

I com que sabien que la trobàvem a faltar el 1999 va arribar el Bugs Bunny Crazy Castle 3, aquest cop per a la Gameboy Color, tot i que la versió japonesa és de 1997. 

També el 1999 sortia el Bugs Bunny: Lost in Time, per a la Playstation i PC, que va agradar més en PSX que en ordinador. Tindria una seqüela l'any 2000 per als mateixos sistemes:

Era el Bugs Bunny & Taz: Time Busters, que com podeu veure al vídeo i també al nom del joc aquest cop incorporava en Taz com a personatge jugable.

El 2000 també va sortir una altra seqüela, que és aquest Bugs Bunny Crazy Castle 4, altra vegada per a la Gameboy Color, que seria l'última aparició del personatge a la saga, i també l'últim títol protagonitzat per en Bugs Bunny en solitari...

...Si no comptem el Bugs Bunny: Rabbit Rescue, que va sortir el 2009 per a mòbils. Naturalment hi ha diversos títols protagonitzats pels Looney Tunes, que són la colla de Warner Bros., però els deixarem per a un altre dia.