Què estàs buscant?

dilluns, 9 de febrer del 2015

El personatge: Ryû Hayabusa

Ara feia molt de temps que no homenatjava un personatge de la història dels videojocs, i he pensat que estaria bé convertir en protagonista un que potser no és tan obvi com la mascota d'una companyia o un secundari poderós, però que ha estat igualment la cara (normalment coberta) que ens ha acompanyat en molts títols aclamats d'un parell de sagues històriques del mitjà.

Tal com està plantejada l'entrada podria haver estat perfectament dedicada a la saga principal en si, perquè no és un personatge d'aquells que després veiem en jocs de karts ni d'esports, però tampoc no es pot dir que la seva sigui una de les Grans Sagues de la Història dels Videojocs que acostumen a formar part de la secció.


En Ryû Hayabusa, del clan del mateix nom, és un ninja que va debutar el 1988 al Ninja Gaiden de recreativa i des de llavors ha protagonitzat la saga, tant l'antiga com el rellançament dels anys 2000 en endavant, a més d'aparèixer com un dels personatges jugables en tots els Dead or Alive com un dels diversos ninges que hi surten.


Acabem de veure un vídeo del primer títol on va sortir, que curiosament no ens n'explicava la història, present a partir del Ninja Gaiden de la NES (Shadow Warriors a Europa, on va arribar el 1991, i Ninja Ryûkenden al Japó, on va debutar el mateix any que la recreativa). El 1992 se'n va llançar una versió per a PC Engine només al Japó.

El cas és que té la missió d'anar a trobar el seu pare, que ha desaparegut tot deixant-li una carta. A partir d'aquí comença una trama d'acció en plataformes i beat'em up plena de ninges i éssers malvats i poders màgics que tindria diverses entregues durant els anys 90.


Havia de posar el vídeo del primer Ninja Gaiden de la NES, sens dubte considerat un dels imprescindibles del seu catàleg gràcies a la seva qualitat i el llegat que va deixar, però també hem de veure les seqüeles:


La primera seqüela seria el Ninja Gaiden II: The Dark Sword of Chaos, de 1990 tant al Japó com als Estats Units i el 1994 (sí) a Europa, encara amb el nom de Shadow Warriors a la primera part del títol. En territori nord-americà va tenir també versió per a PC el 1991. Va agradar més que l'anterior, amb els seus afegits pel que fa a poders i millores gràfiques, i la continuació argumental de la història.


El 1991 arribaria la tercera part, segons les crítiques amb més i millor de tot allò que havia convençut el públic amb les dues anteriors entregues, amb el Ninja Gaiden III: The Ancient Ship of Doom. Com es va dir a Europa? Doncs de cap manera, perquè no ens va arribar, almenys en la versió de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, ni tampoc en el remake anomenat Ninja Gaiden Trilogy de la Super Nintendo. Sí que ho va fer per a la Lynx, la portàtil d'Atari, el 1993. I curiosament també se'n va fer una màquina LCD de la marca Tiger. El de la NES sí que el tenim, però, a la Consola Virtual de la Nintendo 3DS des de gener de 2014. 

Tot i que s'ha associat sempre a la NES, perquè hi han sortit tots els jocs clàssics, també hi ha haver altres versions destacables, com la de la Gameboy:


Amb el nom de Ninja Gaiden Shadow, i solucionant doncs el petit problema de la confusió de noms, va sortir el 1991 (l'any següent al Vell Continent) i va tenir una acollida més aviat bona, al capdavall era una versió simplificada del que s'havia vist a la germana gran.


I això que veiem és el Ninja Gaiden de la Master System, perquè Sega va desenvolupar amb llicència de Tecmo Koei versions d'aquella saga per a les seves consoles. Deia abans que sempre s'havia associat a la NES, i de fet sembla que no pugui ser, un títol de la saga clàssica en una consola que no sigui de Nintendo, però sí. 

El de la Master System, de 1992 i per als mercats europeu, australià i brasiler, va tenir molt bona acollida. En realitat millorava en tots els aspectes els de la NES (no oblidem que la 8 bits de sobretaula de Sega supera la de Nintendo com a mínim en l'apartat tècnic), i es va presentar a Occident amb el nom original, però argumentalment anava per una altra banda. L'any abans, i per als tres mercats principals, sortia per a la Game Gear també amb un argument diferent i, aquest cop, una jugabilitat més propera als Shinobi i rebaixant el vessant de les plataformes.


I aquest hauria estat el de la Mega Drive, que també estava en desenvolupament però va ser cancel·lat i molts anys després filtrat en versió beta a la xarxa. Com podem veure optava per una presentació més arcade, encara que no tenia la intenció de ser-ne una conversió. Les diferències en la jugabilitat són evidents, amb el clar exemple de la perspectiva isomètrica que permet moure's per l'escenari amb certa profunditat, efecte conegut també com a belt-scroll.


Després de tots aquells Ninja Gaiden tornaríem a veure en Ryû el 1996 a la recreativa del primer Dead or Alive, juntament amb altres personatges entre els quals les noies que han fet polèmicament famosa aquesta saga de lluita. El 1997 va sortir per a la Saturn (només al Japó) i el 1998 per a la Playstation (versió del vídeo). L'havia desenvolupat el Team Ninja, un estudi subsidiari de Tecmo Koei que s'encarregaria de les dues sagues des de llavors.

Posteriorment apareixeria al Dead or Alive 2 (el 1999 a recreatives i el 2000 a Dreamcast i Playstation 2), el Dead or Alive 3 (només per a Xbox, 2001-2002), el Dead or Alive 4 (Xbox 360, 2005-2006), el Dead or Alive: Dimensions (Nintendo 3DS, 2011) i el Dead or Alive 5 (Xbox 360 i Playstation 3, 2012), amb versions actualitzades on es pugui aplicar. I sí, a la pel·lícula d'imatge real que se'n va fer, òbviament molt centrada en el repartiment femení.


Haurien de passar 13 anys fins a la represa de la saga Ninja Gaiden, i seria amb el Ninja Gaiden de la Xbox, el 2004, que després va veure una edició encara més difícil i anomenada Ninja Gaiden Black, i el 2007 una altra versió, Ninja Gaiden Sigma, per a Playstation 3, que arribaria a la PS Vita el 2012. Concebut inicialment com un remake de la saga original amb influències dels Dead or Alive per tal de lligar els dos universos creats per Tecmo, els seus responsables consideren la nova saga una preqüela de l'original. El 2009, el primer any del bloc, ja vaig fer una comparativa per tal de veure els canvis entre la saga original i la nova, per tant no cal repassar amb vídeos totes les entregues, ni ho vaig fer llavors.

El cas és que les noves entregues van ser el Ninja Gaiden: Dragon Sword (Nintendo DS, 2008), el Ninja Gaiden II (Xbox 360, 2008, i com a Ninja Gaiden Sigma 2 el 2009 per a Playstation 3 i el 2013 per a PS Vita), el Ninja Gaiden 3 (Xbox 360 i Playstation 3, 2012), que va tenir una acollida mediocre però força millorada en l'actualització Ninja Gaiden 3: Razor's Edge (Wii U, 2012, i el 2013 en les consoles on havia sortit primer la tercera part), i més aviat com a spin-off tenim l'ara sí destrossat sense miraments Yaiba: Ninja Gaiden Z (Xbox 360, Playstation i PC, 2014), on en Ryû és un personatge secundari.

Aquests són, doncs, els videojocs protagonitzats per un dels ninges més populars de la història dels videojocs (una enquesta d'IGN va demostrar la preferència aclaparadora del públic per en Ryû per sobre d'en Joe Musashi de Shinobi), que també va provar fortuna en forma de dibuixos animats. Això no vol dir que siguin les seves úniques aparicions, però.


Al Warriors Orochi 3 (disponible per a Playstation 3, Xbox 360 i Wii U des de 2012 i a partir de 2014 també per a Playstation 4 i Xbox One) hi fa un paper de col·laborador, mentre que el 2009 havia estat un convidat especial del Dynasty Warriors: Strikeforce (PSP, Playstation 3 i Xbox 360) i el 2012 també va aparèixer al Dynasty Warriors VS de la Nintendo 3DS, només al Japó.

També trobem altres homenatges, com l'armadura anomenada Hayabusa, del Halo 3 (Xbox 360, 2007) o la indumentària alternativa del personatge Max del Super Swing Golf: Season 2 (Wii, 2007).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...