Anàlisi: Kirby's Adventure

Sempre dic que el Kirby's Dream Land (entrada aquí) és un dels jocs de la meva infantesa, fins al punt que el vaig voler tenir a la meva col·lecció -de petit havia jugat amb el de la meva germana- i fa uns anys el vaig poder comprar complet, tot i que japonès, cosa que no em suposa cap problema si així és més assequible, que és el cas.

He jugat a algun joc més del personatge més bufó de Nintendo, amb el permís d'en Yoshi, però ara m'he volgut posar seriós i jugar a tants títols de la saga com pugui, i fa poc que he acabat la seva segona aventura, que procedeixo a analitzar.

I sent la seva segona aventura no hi ha res al títol que ho indiqui, però ho sabem. Se sap, perquè és així i hi ha una cronologia de llançaments consultable, que el segon videojoc que va protagonitzar en Kirby va ser el Kirby's Adventure, un nom senzill i directe que, segons com, donaria a entendre fins i tot que és la seva primera aparició.

Però no, va ser llançat el 1993 tant al Japó com als Estats Units i Europa. El que sí que va representar va ser el primer cop d'algunes coses, com ara la primera aventura d'en Kirby en color, ja que la primera, de 1992, havia tingut lloc a la Game Boy.

Se sol dir que és un dels videojocs que espremen més la consola, i és normal perquè el 1993 ja feia temps que la seva successora, la Super Nintendo, era al mercat, però trobo que, tot i ser bonic, el Kirby's Adventure és un títol amb una paleta de colors força limitada. Se'n fa bon ús, és cert, però personalment no trobo que siguin els millors gràfics de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, potser perquè la barra d'estat (a la part inferior de la imatge) és força pobra en aquest sentit. Manies meves, suposo.

En fi, el joc parteix de la premissa que la Font dels Somnis ha estat corrompuda i, per culpa d'això, els habitants de Dream Land ja no dormen en pau. Ha desaparegut, a sobre, la vareta d'estel (Star Rod), perquè se l'ha endut el rei Dedede, el gran enemic d'en Kirby, i n'ha repartit els trossos entre els seus sequaços.

Amb aquesta excusa la boleta rosa explora diversos mons, cadascun dels quals dividits en diverses fases que es van desbloquejant a mesura que superem les immediatament anteriors, en un característic lobby en què veiem les portes amb els seus corresponents números, i on també trobarem accessos no a pantalles, sinó a l'enemic final d'aquell món i, com a novetat a la saga, pantalles de bonificació de diverses menes, i que es desbloquegen tot trobant uns interruptors gegants que hi ha amagats en llocs secrets en algunes de les pantalles.

Aquestes pantalles de bonus són una màquina de ganxo que ens convida a agafar peluixos d'en Kirby que proporcionen vides extra, un duel de pistola al més pur estil Western, un joc de xuclar ous que ens llança en Dedede, barrejats a traïció amb alguna bomba, i una arena que, més que una pantalla de bonus, és una oportunitat d'aconseguir un ítem d'habilitat de còpia (en parlo més avall) fent un combat directament contra un enemic.

Són elements opcionals, però ens ajudaran, almenys a gent com a mi, que malgrat que es tracti d'un joc notablement més fàcil que altres (típic de la saga, les coses com són), sobretot comparant-lo amb altres videojocs de l'època, i que hi hagi continuacions infinites, el cert és que s'hi poden perdre moltes vides, així que no és pas sobrer arreplegar-ne tantes com puguem amb les múltiples oportunitats que ens en dona el joc. 

Si no volem perdre el temps buscant les sortides secretes que duen als interruptors gegants que al seu torn ens porten a les pantalles de bonus -i és una cosa que de vegades fa mandra perquè estan tan amagades o requereixen una habilitat tan específica que confesso que més d'una i de dues les he consultat-, al final de cada pantalla tenim l'a partir de llavors típic minijoc de saltar tan amunt com puguem per assolir el nivell més alt d'un total de set i, en fer-ho, endur-nos una vida extra. 

Però encara no he parlat de l'element més innovador del Kirby's Adventure, i que arribava a la saga per quedar-s'hi, fins al punt que l'associem tant a aquests videojocs que no tothom té present que al primer títol, el de la Game Boy, encara no existia.

Es tracta de les habilitats de còpia, que permeten a en Kirby adquirir poders si xucla enemics que en tenen. Evidentment, l'habilitat de xuclar de sempre hi continua sent, sense necessitat que ens empassem allò que xuclem, i ho farem servir, però la de còpia proporciona unes enormes possibilitats i va ser un gran encert que també va néixer en aquesta entrega farcida de primers cops, i aquest és, sens dubte, el més important.

No totes les habilitats de còpia (n'hi ha 25) són igual de fàcils de fer servit ni igual d'útils: per exemple, n'hi ha una que consisteix en fer que el protagonista dormi, cosa que sovint és perjudicial, i algunes demanen proximitat amb l'enemic i acabem rebent, de manera que pensem que hauria estat més fàcil i ràpid derrotar-los tot xuclant-los, però també n'hi ha que van molt bé, com ara l'ovni (a la imatge), l'espasa, el martell o el foc. 

Suposo que depèn de cada persona, i estic convençut que a mi quan m'han anat malament ha estat perquè no he pensat bé l'estratègia -sens dubte hi ha un component d'estratègia pel que fa a quines habilitats fer servir en segons quins llocs (per descobrir camins secrets) o contra segons quins enemics finals-, però el cas és que el Kirby's Adventure és fàcil, sí, però no tant, i amb un sol cop que rebem perdrem aquelles habilitats adquirides, tot i que és cert que tenim uns segons recuperar-les, sempre que no se'n vagin gaire lluny ni desapareguin si triguem en tornar a xuclar l'estrella que les representa.

Un moment en què el joc espera de nosaltres que fem servir aquestes habilitats de còpia és en els combats contra els enemics finals (tornen l'arbre Whispy Woods, el meu estimat núvol Kracko, l'esmentat rei Dedede i debuta en Meta Knight, poca broma), i en aquest cas també he optat per fer-ho a la meva manera, perquè prou feina tinc amb estudiar els patrons dels rivals i esquivar-los, com per acostar-m'hi amb una habilitat que sovint em deixa venut. No, jo soc més d'esquivar, esperar que es generin estrelles per algun impacte, xuclar-les i emprar-les com a projectils. Com es derroten els enemics finals al Kirby's Dream Land, vaja. Però sí, se suposa que hi ha unes habilitats que van molt bé contra cada boss, i com que segurament sou millors que jo jugant a videojocs (i en moltes altres coses), us convido a provar de fer-ho "com toca". 

Kirby's Adventure va ser el joc llançat oficialment per a la NES que va ocupar més memòria, i és un clàssic (així hi he jugat jo, a la NES Mini) que va millorar la fórmula començada a la simpàtica però més primitiva entrega de la Game Boy i va contribuir enormement a què tot això esdevingués una saga que encara genera nous capítols i que és molt estimada dins l'univers Nintendo. No és casualitat que d'aquest títol se n'encarreguessin el seu creador, en Masahiro Sakurai, com a director, però també el desaparegut Satoru Iwata i el llegendari Shigeru Miyamoto com a productors, al costat de Takao Shimizu. Tampoc que se'n fes un remake per a la Game Boy Advance, el Kirby: Nightmare in Dream Land, el 2002. 

I si us agraden els reptes o l'heu trobat massa fàcil, igual que a la primera entrega aquí també hi ha una modalitat extra, que fa que ens enfrontem a l'aventura amb la meitat de vida (3 punts no ampliables) i sense la possibilitat de desar la partida llevat que ho fem amb sistemes moderns que permeten desar allà on volem. 

Ara bé, per activar-la haurem d'haver trobat totes les coses amagades. Aquelles opcionals, sí. Però si som completistes les voldrem trobar. En acabat, a l'slot de la partida veurem canviat el nostre títol, així que la proesa quedarà registrada. I, si ho fem, tindrem també l'opció Sound Test al menú. Aquests al·licients per a jugadors més experts ja van començar a la Game Boy, però això del percentatge va néixer aquí, i es mantindria també com una característica de la saga, que és fàcil, però que també ofereix desafiaments per als més valents.

Jocs de la meva infantesa: Kirby's Dream Land

Quan era petit, la meva primera consola va ser la Game Boy, per a mi tot un pas endavant respecte a l'MSX, que al capdavall no tenia ningú més de l'escola i, per tant, tampoc em permetia sentir-me part d'una "comunitat", com sí que va fer la portàtil de Nintendo.

Li tinc un afecte especial, ja en vaig parlar a l'entrada sobre la seva història, i li vaig dedicar una quantitat d'hores que no sabria calcular, però va arribar un moment que la meva germana me la demanava tant que li'n van acabar regalant una també a ella, i això em va permetre tant l'exclusiva de la meva unitat com descobrir la modalitat per a dos jugadors del Tetris i, és clar, gaudir també dels títols que li regalaven a ella. 

Un d'ells va ser el Kirby's Dream Land, de 1992, que no li van comprar amb aquesta portada (tot i que alguns dels títols que adquiríem a les botigues del port de Barcelona eren d'origen japonès i sortien més barats), però com que jo me'l vaig voler comprar fa un temps per tenir-lo de debò, a la meva col·lecció, i els preus dels videojocs amb capsa i instruccions són com són, resulta que la meva còpia és aquest Hoshi no Kirby, que al final és el mateix, perquè els pocs textos que hi ha dins del joc estan en anglès.

En fi, la primera entrega d'aquesta popularíssima saga associada per sempre a Nintendo -però, en realitat, desenvolupada per una second-party com és HAL Laboratory- va sortir per a la Game Boy, i és allà on la vaig descobrir.

Dirigit pel famós Masahiro Sakurai, el joc ens presentava l'entranyable i popularíssim Kirby, el personatge que sembla una boleta rosa, amb bracets ben curts i sabates, i que té una gana fora de mesura amb què s'ho empassa gairebé tot. 

Aquesta primera entrega, i, de fet, tota la saga, té un to marcadament infantil, amb una dificultat força baixa, i en aquest cas una aventura molt curta, tot just cinc fases, però és innegable l'encant que té i l'èxit que va assolir amb el petit univers que va crear, cosa que donaria lloc a una saga amb moltíssimes entregues entre aventures principals i spin-offs, i durant la qual veuríem múltiples picades d'ullet als seguidors fidels.

La mecànica de joc és ben senzilla: el Kirby's Dream Land és un títol de plataformes en què controlem -de manera deliciosa i fluïda, diguem-ho- aquest personatge que quan obre la boca pot agafar aire, inflar-se i volar, o bé empassar-se objectes i enemics. 

El cert és que ho fa amb una facilitat que provoca que, de vegades, no arribem ni a veure com ataca un enemic concret, però això no vol dir que no hi hagi alguns segments amb una mica més de dificultat, i també tenim els enemics de final de pantalla i, a la cinquena fase, un desafiament que consisteix a enfrontar-se altre cop a tots quatre abans d'acabar en un combat final contra el gran enemic, l'emblemàtic pingüí, el Rei Dedede.

A mi m'agrada especialment en Kracko, el núvol amb un ull gegant al mig que em recorda altres núvols -o éssers que tenen una forma que hi fa pensar- de la història dels videojocs, vistos en títols com el The Legend of Zelda: A Link to the Past o el Ghouls n' Ghosts. 

Però tots són entranyables, i alhora tenen uns patrons fàcils de detectar i superar. Això, sumat a unes plataformes gens complicades -el "pitjor" que ens trobarem seran alguns trams d'estil laberíntic-, ítems de recuperació d'energia i continuacions infinites, fa que aquest sigui realment un videojoc fàcil i curt. En mitja horeta, de fet, el podem acabar sense gaires problemes.

Això no és cap decepció, però: primer, perquè de vegades ve de gust jugar d'una manera relaxada, sense patir, i gaudir d'un món tan bonic des del punt de vista visual i sonor (cal fer una menció especial a la banda sonora, de Jun Ishikawa, que esdevindria mítica durant tota la saga); segon, perquè fer-ho de manera retroactiva, quan ja s'ha jugat a alguns jocs posteriors o simplement per refrescar la memòria de la infantesa com era el meu cas, ens col·loca un somriure a la cara en veure (o recordar) com era el món d'en Kirby en la seva primera aventura; i, finalment, perquè un cop s'acaba tenim un repte nou.

Resulta que al final dels crèdits ens ensenyen un truc, que en realitat circula per internet, que consisteix a prémer una combinació de botons a la pantalla de títol que activa la modalitat Extra, amb una pujada notable en la dificultat gràcies a un comportament molt més agressiu dels enemics i fins i tot la substitució dels més petits per d'altres de més entitat.

De petit no coneixia el truc i no el vaig provar, però ara que he volgut repassar el joc sí que ho he fet, també per sentir que me l'estava passant de debò, i el cert és que ofereix un repte més interessant i, per tant, segurament és la manera en què hi han de jugar aquells jugadors experts si no volen córrer el perill d'avorrir-se, tot i que dubto que això pugui passar tampoc en la modalitat normal. La diferència, però, és que amb la difícil cal estar força més atent, i segurament -o almenys a mi em va passar- veurem la pantalla de continue diverses vegades.

Triem la modalitat que triem, el que està clar és que el Kirby's Dream Land és una sòlida primera entrega d'una saga tremendament popular, amb una presentació polida i una jugabilitat exquisida, sense res que se li pugui retreure. I ni tan sols necessita la capacitat de copiar habilitats d'en Kirby, que no debutaria fins a la següent entrega, el Kirby's Adventure de la NES, del qual ja parlaré quan hi jugui, que espero que sigui aviat.

Malalts dels videojocs: Tatuatges d'en Kirby

Continuo celebrant el 25è aniversari de la saga Kirby, almenys pel que fa al seu llançament europeu, tot recuperant una antiga secció, que sovint estava protagonitzada per un subtema molt relacionat amb la malaltia entre cometes, i que és el dels tatuatges de videojocs. 

Com és fàcil imaginar-se, aquest cop el que veurem seran alguns tatuatges que he trobat i amb què la gent va cridant als quatre vents que estima aquest petit i rodó personatge de color rosa i d'apetit insaciable.

Un els més habituals és el d'en Kirby amb el poder de l'espasa, que va sortir per primera vegada al Kirby's Adventure (NES, 1993), i certament és un dels més vistosos.

Aquest envoltat per una frase convida als malentesos, però segur que qui se'l va fer volia mostrar, senzillament, el poder preferit del personatge, que és el de xuclar-ho tot. 

El Kirby lluitador va debutar al Kirby's Fun Pak (Super Nintendo, 1997, i conegut com a Kirby Super Star als Estats Units), i aquí el veiem en relleu en el que em fa molt l'efecte que és un genoll. Això sí que ha de fer mal! 

Normalment no poso imatges de cares de gent a les entrades sobre tatuatges, però perquè normalment se'ls fa en llocs més discrets. En aquest cas, aquesta noia volia dur el seu amor per en Kirby (i pel núvol Kracko) ben amunt, concretament a la meitat superior del seu braç.

Perquè els enemics d'en Kirby també són força carismàtics i recognoscibles, a més que normalment són enemics amb matisos, de vegades aliats del protagonista. És el que passa amb aquest Meta Knight, que a la pell del seu propietari (o la seva propietària) comparteix espai amb en Waluigi de la saga Super Mario.

En la mateixa categoria de dolent-aliat, però, el personatge més important i popular és el Rei Dedede, el pingüí del martell, que com deixa ben clar aquest tatuatge va rebre un bon impuls amb la seva presència al Super Smash Bros. per a la Wii U i la Nintendo 3DS.

Sigui com sigui, l'autèntic protagonista és aquest ésser tan bufó i icònic, que forma part de la història dels videojocs amb un lloc destacat i que, en el cas de la persona que s'ha fet aquest tatuatge, comparteix importància amb les sagues Pokémon i Fallout.

Aquests han estat els exemples més destacats de tatuatges d'en Kirby que he trobat a internet, però n'hi ha molts més. Us en faríeu un?