Repàs videojoquístic de 2024 i reptes per a 2025

Trenco una tradició del blog, que era repassar, a l'última entrada de l'any, com m'havia anat en l'àmbit dels videojocs. Aquest cop me n'he oblidat completament he pensat que per dir més o menys el mateix no calia una nova entrada, i el mateix puc dir de la també tradicional primera de l'any, amb els reptes o propòsits, així que les fusiono i deixo lloc al blog per a entrades només lleugerament més interessants.

Comencem, doncs, amb el repàs, i aquí he de repassar no només l'any en si, sinó també quins dels meus propòsits vaig fer realitat i quins no. I pel que fa al que m'havia proposat per a 2024, puc dir que vaig decidir acabar al 100% el Super Mario Bros. Wonder, i ho vaig fer, però tot i que no em vaig posar amb el Super Mario Bros. 2 occidental, sí que vaig començar l'autèntic, el que aquí es diu The Lost Levels. 

On sí que vaig fracassar va ser en la voluntat de gaudir del The Legend of Zelda: Tears of the Kingdom, perquè no el vaig tocar en tot l'any. Increïble. El motiu és que l'havia deixat de banda per no quedar totalment absorbit i jugar durant un temps a altres coses, i entre l'una i l'altra se'm va acabar l'any. No vaig jugar a cap Sonic, i acabar-me el Streets of Rage 2 jo sol i continuar amb la saga tampoc ho vaig complir, però sí que vaig intentar superar el segon joc en modalitat individual. 

Sí que vaig jugar a un videojoc de la saga Mega Man, encara que no el vaig acabar, que va ser el setè, per a la Super Nintendo, però no el vaig acabar. Tampoc va ser un bon any pel que fa a reparacions de consoles, com vaig dir de 2023, ni vaig aconseguir comprar menys i jugar més, o dit d'una altra manera, concentrar-me en gaudir del que ja tinc.

Ara bé, tot i que el balanç general és una mica negatiu, sí que és cert que m'havia proposat jugar més i sense pressions de llistes obligatòries i puc dir que ho vaig aconseguir. No gaire més que el 2023, i només en vaig acabar 12, però sí que tinc la sensació que vaig jugar més que l'any anterior. Aprofito per llistar els videojocs als que vaig dedicar almenys 2 sessions de joc l'any passat, en negreta els que vaig acabar:

• Mega Man 7
• Super Mario Bros. Wonder
• Kirby's Dream Land 2
• Downtown Nekketsu Kôshinkyoku: soreyuke daiundôkai
• Double Dragon (NES)
• Marvel's Spider-Man Remastered 
• Downtown Special: Kunio-kun no jidaigeki da yo zen'in shûgô!
• Tinhead
• Galaxian
• GG Aleste
• Yie-Ar Kung Fu
• Ninja Jajamaru-kun
• Attack of the Karens
• G-Darius HD
• Mario Kart 7
• Tetris 99
• Ninja Jajamaru's Big Adventure
• Super Smash Bros. Ultimate
• Puzzle Bobble
• Goliath Depot
• Ninja Jajamaru: The Great World Adventure (també en versió DX)
• Pac-Land
• Super Mario Bros.: The Lost Levels
• Ys I
• Valiant Hearts: Coming Home
• Bikkuri Nekketsu shin kiroku! Harukanaru kin medal
• Ufouria: The Saga
• Streets of Rage 2
• Dragon Ball Advanced Adventure
• The Last of Us Part I
• Super Mario RPG
• Galaga (NES)
• Armed Police Batrider
  
• Super Dragon Ball Z
• Nintendo Switch Sports
• Super Spy Raccoon
• Chrono Trigger
• Daze Before Christmas  
  

Mirant enrere, que per a això serveixen aquestes llistes, no em puc queixar en excés de quantitat de jocs als que vaig jugar. A més, no m'havia fet una llista d'imprescindibles com en anys anteriors, i vaig anar jugant al que em venia de gust en cada moment, sense planificar-ho gaire, sense tanta pressió autoimposada, cosa que celebro. Em faltaria no portar tants jocs alhora, però ja hi treballarem.

De tots aquests títols destaco el meravellós Super Mario Bros. Wonder i el seu duríssim 100%, el magnífic Marvel's Spider-Man, el primer joc de Playstation 5 llarg que m'he passat (començat el 2023, això sí), el GG Aleste sense continuacions, primer shmup del que puc dir això, les hores que vaig dedicar al meu estimat Ninja Jajamaru-kun (i les que li vaig dedicar al Ninja Jajamaru's Big Adventure, en aquest cas sense aconseguir acabar-lo (encara), les partides al Super Smash Bros. Ultimate i el Nintendo Switch Sports amb la meva filla, l'inici de l'espectacular The Last of Us Part I, la preparació del pòdcast de Bola de Drac amb els companys de Retroscroll, tot i que no va ser l'únic, perquè per exemple també destaca el que vam gravar en directe des de la RetroBarcelona 2024, on ens vam retrobar després d'un any, o el fet que em van donar, un any més, l'oportunitat de provar jocs indies de naturalesa arcade per analitzar-los abans del seu llançament, tot un honor.

2024 també va ser l'any de la compra d'una nova recreativa mini, l'Astro City Mini V de Sega, amb jocs en format vertical, sobretot de naus, gràcies a una boníssima i inesperada oferta (i aquí teniu el meu vídeo d'unboxing i prova a TikTok), i em temo que els trastos i els videojocs continuaran arribant, perquè no paren de llançar màquines i títols que em criden molt l'atenció.

No goso proposar-me comprar menys i gaudir més el 2025, perquè tinc coses pendents de comprar de 2024 i en venen algunes de molt interessants, però estaria bé poder-ho fer, perquè encara que sigui per espai seria d'allò més recomanable.

A banda d'això, en l'àmbit del consum en si, vull continuar jugant al que em vingui de gust a cada moment, sense obligar-me a res, però sense prohibir-me, tampoc, tenir una idea aproximada de videojocs que m'agradaria tocar en el futur immediat. 

Però, per parlar més concretament d'algun joc o alguna saga, m'agradaria iniciar Final Fantasy -si, per fi, trobo un bon preu del recopilatori Pixel Remaster- i un deute pendent amb mi mateix de fa molts anys, Shenmue, així com recuperar la saga Dragon Quest, posar-me amb el Yakuza 0 i jugar, almenys, al GTA III, i si pot ser començar el Vice City. En termes de màquines, donar una mica més d'amor a les meves Evercade -i comprar-me l'Alpha, la versió recreativa bartop-, cosa que ja vaig començar a fer tímidament el 2024, però encara les tinc molt desaprofitades.

Ja ho veurem, són coses que ara em passen pel cap i que potser després no em venen de gust, però pensar-hi em motiva a fer-ho realitat, i per això també l'existència d'aquesta mena d'entrades anuals, a més que l'any que ve podrem veure si vaig ser ferm.

Que tingueu totes i tots molt bon any i que jugueu moltíssim i, sobretot, que us agradi allò a què jugueu!

M'he acabat el Marvel's Spider-Man!

Com que no jugo tant com m'agradaria, no és que m'acabi gaires jocs al llarg de l'any, i això vol dir que tampoc no publico tantes anàlisis com es podria esperar. També és cert que el blog té diverses seccions i, de tota manera, com que m'agrada que hi hagi diversitat, no desitjo que surtin anàlisis amb excessiva freqüència, però ara tinc una petitíssima acumulació de videojocs completats i aprofito per fer una mena de "trampa" que, en realitat, no ho és: rescato la subsecció M'he acabat i, així, quan d'aquí a poc publiqui una altra anàlisi de les estàndard, haurà passat prou temps des de l'última del mateix tipus.

Quan encapçalo les entrades amb un "M'he acabat", fet de tota manera esporàdic, faig anàlisis de jocs que m'han ocupat molt de temps, que m'ha costat acabar per dificultat o per temps, com el títol d'avui, un d'aquells que m'han acompanyat durant mesos, de fet més d'un any, en part per la meva dispersió, en part per la seva durada intrínseca (molt més del que diu la famosa pàgina How Long To Beat, que veig que està basada en jugadors professionals, perquè a mi se'm duplica l'extensió), i en part perquè, per circumstàncies familiars pròpies de l'etapa que estic vivint, les ocasions de jugar a consoles de sobretaula escassegen, cosa que ho agreuja tot plegat.

Si bé a l'anterior generació de consoles vaig decidir quedar-me a Xbox i comprar-me una Xbox One, de la qual estic molt content i encara espero trobar temps per jugar a molts jocs que hi tinc pendents, en aquesta última he fet el salt a la competència, atès que la PlayStation 5 em permet jugar tant als seus jocs com als de la PS4, que no vaig tenir, i n'hi havia alguns que em feien especial il·lusió i que només podia trobar a Sony. 

Un d'ells era el Marvel's Spider-Man, de 2018, que tenim a la PS5 en versió remasteritzada des de 2020, i que s'incloïa en forma de codi per descarregar-ne l'edició digital dins de l'Spider-Man: Miles Morales, un joc al que ja jugaré més endavant i comentaré quan toqui.

Però el protagonitzat per en Peter Parker ha satisfet les meves expectatives i ha estat més o menys com m'imaginava: un títol d'acció en tercera persona amb una estructura i un sistema de combat molt similars als de la celebrada saga Batman: Arkham, tot i que en aquest cas la desenvolupadora responsable és Insomniac Games en comptes de Rocksteady, i evidentment hi ha diferències tant d'habilitats com de mitjans de desplaçament, caràcter i ambientació entre aquests dos superherois que, per cert, estan entre els meus preferits.

Un dels trets més característics d'aquest joc és precisament el desplaçament, que es pot fer a peu, corrent o, sobretot, en teranyina, que ens permet avançar a gran velocitat i aviat li agafem el truc, tot i que va bé practicar una mica abans de posar-nos valents. El que ens passaria si a la vida real ens piqués una aranya radioactiva i ens proporcionés els mateixos poders que a en Pete o, segons la versió de la història, si haguéssim de complementar aquests poders amb la creació d'un sistema de llançament de teranyines artificials. Però sí, també podem viatjar en metro.

Les teranyines també ens serveixen per atacar enemics i agafar objectes de l'entorn per llançar-los a aquests enemics, i tenen variants amb diferents poders que anirem desbloquejant a mesura que avança el joc.

Abans de continuar amb les característiques jugables, pel que fa a la història tenim una trama principal que comença amb un Spider-Man que ja fa un temps que exerceix com a tal, per tant no es tracta d'una història d'orígens, i ha de fer front a diverses amenaces d'abast considerable que tenen lloc alhora en una recreació espectacularment fidel de la ciutat de Nova York, tot plegat intentant fer equilibris entre la "feina" i la vida personal. 

A través de nombroses escenes animades de nivell gairebé cinematogràfic coneixerem els detalls de la història i les subtrames, i s'avançarà en la caracterització dels personatges, els seus rerefons i les seves motivacions. Hi veiem enemics emblemàtics de l'Spider-Man, però com que en té tants, se'n deixen uns quants a la recambra per a la seqüela, que va sortir el 2023, i que també suposo que jugaré i analitzaré algun dia.

Tant en els combats de les històries principals com en les activitats secundàries que ens anirem trobant pel mapa mentre ens desplacem d'un punt a l'altre o, senzillament, passegem per la ciutat a cop de teranyina, el sistema de lluita és complex, però es va aprenent a poc a poc -i, si no, al menú de pausa podem repassar els inputs- i es va enriquint a mesura que desbloquegem habilitats i armes. 

En el meu cas, tal com em passa amb els jocs d'en Batman que esmentava més amunt, això acaba implicant un repertori limitat de moviments en els quals confio, però m'ha sorprès la varietat que havia adquirit amb el joc més avançat, perquè al capdavall és qüestió d'acostumar-s'hi i jugar-hi amb certa continuïtat.

És molt satisfactori enfrontar-se als enemics fent servir diferents recursos de combat i aprenent quines coses funcionen millor amb cada tipus de rival, perquè a banda dels que ens volen clavar mastegots n'hi ha que disparen armes de foc (fins i tot bazuques), i d'altres tenen porres elèctriques, escuts, motxilles reactores o una contundència física que ens complica els combos.

El completíssim mapa del joc ens indica, sobre un mapa de Manhattan, els punts d'interès disponibles en un moment determinat i que van des de les missions principals fins a col·leccionables (motxilles amb objectes personals del protagonista, fotografies de llocs emblemàtics de Nova York per fer...), incloent-hi missions secundàries, bases de faccions enemigues per conquerir o desafiaments de diferents habilitats. 

Totes aquestes coses ens permeten augmentar l'experiència o bé aconseguir tokens, cap de les dues coses imprescindibles per completar la història i gaudir-ne, però quan el joc ens mostra el percentatge de compleció de diverses tasques és molt temptador intentar obtenir-lo, i a més té premi, més enllà dels trofeus de PlayStation.

Especialment perquè és imprescindible per desbloquejar tots els vestits de l'Spider-Man, que representen un munt d'etapes, moments i versions de la seva dilatada història, una gran picada d'ullet als seus fans més acèrrims.

Tot i que en alguns casos són aspectes purament cosmètics, i n'hi ha de molt bons, en la majoria hi trobem poders associats i exclusius que poden ser útils segons el moment. Per exemple, tenim el que en Tony Stark va donar-li a la saga Civil War, i que desplega unes potes d'aranya metàl·liques temporalment, molt avantatjós a l'hora d'enfrontar-nos a grans nombres d'enemics, cosa molt habitual tant en crims dels que ens trobem pels carrers de manera aleatòria com en els nombrosos desafiaments de combat que farem i que són frenètics per la diferència numèrica entre aquests petits exèrcits i nosaltres, que som un.

Durant les missions i alguns combats importants també tindrem quick time events, en els quals haurem de prémer el botó que se'ns indica en pantalla en el moment adequat si no volem fracassar i haver de repetir, un sistema que trobo que està ben implementat per remarcar la importància d'aquests esdeveniments prou esporàdics com perquè no es pugui dir honestament que se n'abusa.

L'acció és un element molt important del joc, però també hi ha escenes de sigil i, en menor mesura, d'exploració. En aquestes últimes podrem controlar en Peter amb roba de carrer i de vegades, fins i tot, la Mary Jane, amb la qual tot i que en aquesta història n'és l'exparella, mantenen una bona relació i col·laboren, cadascú amb les seves capacitats, a l'hora de combatre les amenaces a què la ciutat s'enfronta.

Un videojoc excel·lent, molt rodó sobretot si es van alternant les missions principals i tota la resta per evitar que es faci massa feixuc, amb uns gràfics i un so d'altíssim nivell, i un bon guió que ens implica en la història, perfectament complementat amb uns DLC que valen la pena -inclosos en aquesta edició- i que prepara el terreny per a l'esmentat Miles Morales, que al seu torn és un esglaó cap al més monumental Spider-Man 2. 

Personalment m'ha suposat una setantena llarga d'hores, i l'he anat arrossegant durant més d'un any, però des que m'hi vaig posar seriosament, tot i que encara em faltava força per acabar-ho tot, m'ho he passat d'allò més bé.