Repàs videojoquístic de 2024 i reptes per a 2025

Trenco una tradició del blog, que era repassar, a l'última entrada de l'any, com m'havia anat en l'àmbit dels videojocs. Aquest cop me n'he oblidat completament he pensat que per dir més o menys el mateix no calia una nova entrada, i el mateix puc dir de la també tradicional primera de l'any, amb els reptes o propòsits, així que les fusiono i deixo lloc al blog per a entrades només lleugerament més interessants.

Comencem, doncs, amb el repàs, i aquí he de repassar no només l'any en si, sinó també quins dels meus propòsits vaig fer realitat i quins no. I pel que fa al que m'havia proposat per a 2024, puc dir que vaig decidir acabar al 100% el Super Mario Bros. Wonder, i ho vaig fer, però tot i que no em vaig posar amb el Super Mario Bros. 2 occidental, sí que vaig començar l'autèntic, el que aquí es diu The Lost Levels. 

On sí que vaig fracassar va ser en la voluntat de gaudir del The Legend of Zelda: Tears of the Kingdom, perquè no el vaig tocar en tot l'any. Increïble. El motiu és que l'havia deixat de banda per no quedar totalment absorbit i jugar durant un temps a altres coses, i entre l'una i l'altra se'm va acabar l'any. No vaig jugar a cap Sonic, i acabar-me el Streets of Rage 2 jo sol i continuar amb la saga tampoc ho vaig complir, però sí que vaig intentar superar el segon joc en modalitat individual. 

Sí que vaig jugar a un videojoc de la saga Mega Man, encara que no el vaig acabar, que va ser el setè, per a la Super Nintendo, però no el vaig acabar. Tampoc va ser un bon any pel que fa a reparacions de consoles, com vaig dir de 2023, ni vaig aconseguir comprar menys i jugar més, o dit d'una altra manera, concentrar-me en gaudir del que ja tinc.

Ara bé, tot i que el balanç general és una mica negatiu, sí que és cert que m'havia proposat jugar més i sense pressions de llistes obligatòries i puc dir que ho vaig aconseguir. No gaire més que el 2023, i només en vaig acabar 12, però sí que tinc la sensació que vaig jugar més que l'any anterior. Aprofito per llistar els videojocs als que vaig dedicar almenys 2 sessions de joc l'any passat, en negreta els que vaig acabar:

• Mega Man 7
• Super Mario Bros. Wonder
• Kirby's Dream Land 2
• Downtown Nekketsu Kôshinkyoku: soreyuke daiundôkai
• Double Dragon (NES)
• Marvel's Spider-Man Remastered 
• Downtown Special: Kunio-kun no jidaigeki da yo zen'in shûgô!
• Tinhead
• Galaxian
• GG Aleste
• Yie-Ar Kung Fu
• Ninja Jajamaru-kun
• Attack of the Karens
• G-Darius HD
• Mario Kart 7
• Tetris 99
• Ninja Jajamaru's Big Adventure
• Super Smash Bros. Ultimate
• Puzzle Bobble
• Goliath Depot
• Ninja Jajamaru: The Great World Adventure (també en versió DX)
• Pac-Land
• Super Mario Bros.: The Lost Levels
• Ys I
• Valiant Hearts: Coming Home
• Bikkuri Nekketsu shin kiroku! Harukanaru kin medal
• Ufouria: The Saga
• Streets of Rage 2
• Dragon Ball Advanced Adventure
• The Last of Us Part I
• Super Mario RPG
• Galaga (NES)
• Armed Police Batrider
  
• Super Dragon Ball Z
• Nintendo Switch Sports
• Super Spy Raccoon
• Chrono Trigger
• Daze Before Christmas  
  

Mirant enrere, que per a això serveixen aquestes llistes, no em puc queixar en excés de quantitat de jocs als que vaig jugar. A més, no m'havia fet una llista d'imprescindibles com en anys anteriors, i vaig anar jugant al que em venia de gust en cada moment, sense planificar-ho gaire, sense tanta pressió autoimposada, cosa que celebro. Em faltaria no portar tants jocs alhora, però ja hi treballarem.

De tots aquests títols destaco el meravellós Super Mario Bros. Wonder i el seu duríssim 100%, el magnífic Marvel's Spider-Man, el primer joc de Playstation 5 llarg que m'he passat (començat el 2023, això sí), el GG Aleste sense continuacions, primer shmup del que puc dir això, les hores que vaig dedicar al meu estimat Ninja Jajamaru-kun (i les que li vaig dedicar al Ninja Jajamaru's Big Adventure, en aquest cas sense aconseguir acabar-lo (encara), les partides al Super Smash Bros. Ultimate i el Nintendo Switch Sports amb la meva filla, l'inici de l'espectacular The Last of Us Part I, la preparació del pòdcast de Bola de Drac amb els companys de Retroscroll, tot i que no va ser l'únic, perquè per exemple també destaca el que vam gravar en directe des de la RetroBarcelona 2024, on ens vam retrobar després d'un any, o el fet que em van donar, un any més, l'oportunitat de provar jocs indies de naturalesa arcade per analitzar-los abans del seu llançament, tot un honor.

2024 també va ser l'any de la compra d'una nova recreativa mini, l'Astro City Mini V de Sega, amb jocs en format vertical, sobretot de naus, gràcies a una boníssima i inesperada oferta (i aquí teniu el meu vídeo d'unboxing i prova a TikTok), i em temo que els trastos i els videojocs continuaran arribant, perquè no paren de llançar màquines i títols que em criden molt l'atenció.

No goso proposar-me comprar menys i gaudir més el 2025, perquè tinc coses pendents de comprar de 2024 i en venen algunes de molt interessants, però estaria bé poder-ho fer, perquè encara que sigui per espai seria d'allò més recomanable.

A banda d'això, en l'àmbit del consum en si, vull continuar jugant al que em vingui de gust a cada moment, sense obligar-me a res, però sense prohibir-me, tampoc, tenir una idea aproximada de videojocs que m'agradaria tocar en el futur immediat. 

Però, per parlar més concretament d'algun joc o alguna saga, m'agradaria iniciar Final Fantasy -si, per fi, trobo un bon preu del recopilatori Pixel Remaster- i un deute pendent amb mi mateix de fa molts anys, Shenmue, així com recuperar la saga Dragon Quest, posar-me amb el Yakuza 0 i jugar, almenys, al GTA III, i si pot ser començar el Vice City. En termes de màquines, donar una mica més d'amor a les meves Evercade -i comprar-me l'Alpha, la versió recreativa bartop-, cosa que ja vaig començar a fer tímidament el 2024, però encara les tinc molt desaprofitades.

Ja ho veurem, són coses que ara em passen pel cap i que potser després no em venen de gust, però pensar-hi em motiva a fer-ho realitat, i per això també l'existència d'aquesta mena d'entrades anuals, a més que l'any que ve podrem veure si vaig ser ferm.

Que tingueu totes i tots molt bon any i que jugueu moltíssim i, sobretot, que us agradi allò a què jugueu!

Reptes per a 2024

Si l'última entrada de 2023 va ser per fer un repàs de l'any en qüestió de videojocs, com ja és costum en els darrers anys, la primera de 2024 segueix també la tradició de fer un petit llistat de reptes per a l'any que comença, després de rellegir el de l'any passat per primer cop i veure fins a quin punt vaig ser fidel als meus propòsits. 

Doncs bé, hi ha una mica de tot, però ja avanço que en algunes coses em vaig desviar prou de la intenció inicial com per no poder reprimir, ara, un somriure irònic amb llagrimeta. 

Per exemple, havia dit que tenia intenció de posar-me seriosament amb la saga Super Mario, i havia esmentat específicament el Super Mario Bros. 2 occidental, però no m'hi vaig posar.

Tot i així, no es pot considerar que l'objectiu sigui fallit del tot, perquè sí que vaig estar jugant al meravellós Super Mario Bros. Wonder. Per a 2024 la idea és acabar-lo al 100% i, ara sí, jugar al segon de la NES i anar fent.

Després de fallar en el propòsit de jugar a més jocs de la saga Castlevania el 2022, em vaig proposar esmenar-ho el 2023, i el cas és que ho vaig fer. L'escollit va ser el que anava a continuació de l'últim, el Castlevania III, el darrer a la NES.

Lamentablement, el que és jugar-hi hi vaig jugar, però fa mesos que el vaig posar en pausa indefinida perquè no vaig ser capaç de passar-me un punt on em vaig encallar després de desenes d'intents... No prometo res per a aquest any, però m'agradaria acabar-lo, és clar, i continuar la llegendària saga.

D'una altra llegenda, la de Zelda, havia dit que volia jugar a dos títols, i ho pretenia de debò, evidentment pensant en un parell dels curts, i ho volia fer abans d'estrenar l'esperadíssim Tears of the Kingdom perquè sabia que qualsevol cosa jugada després em faria mandra per comparació, i perquè era conscient que la seqüela del Breath of the Wild m'absorbiria.

Doncs bé, vaig continuar The Legend of Zelda, però traint el meu pla en començar el seu títol més recent. Per al 2024 no renovo la intenció de jugar a altres jocs de la saga, ni tan sols sé si m'acabaré l'actual, així que em limitaré a divertir-me amb aquest, l'acabi quan l'acabi.

Havia dit que jugaria a tants jocs de la saga Sonic com pogués, perquè igual que em passa amb els d'en Mario tinc força clàssics tocats només per sobre, i la veritat és que vaig jugar força... al primer, en la seva versió dins del recopilatori Sonic Origins. I allà m'he quedat. Propòsit renovat.

També em volia posar seriosament amb Streets of Rage, però només em vaig passar el 2 i a sobre en cooperatiu. Enguany vull aconseguir-ho jo sol i posar-me amb el 3 i el 4, que ja toca!

Pel que fa als objectius no complerts ni tan sols parcialment, 2023 no va ser tampoc l'any de reprendre el Dragon Quest XI, i no vaig jugar a cap títol de la saga Mega Man. Renovo tímidament la primera intenció, i em proposo fermament jugar com a mínim a un joc del superheroi blau de Capcom.

Vaig fracassar estrepitosament en el propòsit de comprar menys i jugar més, és una assignatura eternament pendent meva, però sempre és saludable en més d'un sentit fer-se aquesta autopromesa, així que la renovo.

2023 va ser un mal any pel que fa a la reparació de consoles o accessoris, cada cop tinc menys temps lliure i, al que em vaig dedicar, ho vaig fer de manera molt barroera i amb un resultat ben curiós, com explicava aquí. 

No és que em vingui de gust dur a terme aquestes tasques, si us he de ser sincer, però he de renovar la intenció perquè tinc diverses consoles amb algun problema o altre que m'impedeix jugar-hi, i el cas és que vull jugar-hi. 

2023 va ser un any amb una notable pèrdua del meu temps lliure, que ja era escàs, però tot i així em proposo jugar més, i a la globalitat dels meus sistemes, incloent-hi els moderns, que he tingut molt abandonats últimament, i els retro. Per això vull que tot em funcioni, encara que les màquines se'm rebel·lin i fallin quan ni tan sols les faig servir. Vull jugar més, acabar-me més videojocs tot i no voler, paradoxalment, fer-ho amb cap mena de pressió. 

Espero poder somriure, ara sí sense llagrimeta, quan rellegeixi l'entrada al final de l'any.

Reptes per a 2019

L'any passat ja vaig fer una entrada sobre coses que em proposava pel que fa a videojocs, i trobo que és interessant tornar a fer aquest recull de propòsits videojoquístics, però començaré per veure si vaig respectar els que em vaig fer de cara el 2018 o no, i compartiré les decisions per a aquest 2019.

Una de les coses que volia fer tant sí com no era acabar d'una vegada el llegendari Super Mario Bros., i que la princesa que trobés no fos de mentida ni es trobés en un altre castell, sinó que em digués això que veiem a la pantalla.

Però no, el cert és que sí que vaig jugar al joc, però només a la versió recreativa, el VS. Super Mario Bros., i poquet, de manera que prorrogo el propòsit i espero complir-lo aquest 2019. A més, jugaré al de NES, i a la NES Mini, cosa que quan vaig comprar la miniconsola no volia fer, perquè només volia jugar als jocs que no tingués ja en cartutx, però allà hi puc jugar en els 60 Hz en què es va concebre, així que a fer punyetes.

Em vaig proposar també arribar al final d'algun dels recorreguts de l'Out Run, mític joc que m'encanta però en què no puc dir que sigui bo.

Doncs bé, arrel del podcast que vam gravar a Retroscroll dedicat a aquest emblemàtic títol hi vaig haver de jugar força i ho vaig aconseguir. I no només això: en versió Mega Drive vaig arribar a les cinc metes, i a la Nintendo 3DS, a una. Tanmateix, i sobretot ara que ha sortit en Switch la versió més completa i adaptada als temps moderns, vull continuar jugant-hi i arribar a tots els finals també en aquest port més difícil que el de Mega Drive.

Vaig decidir acabar-me algun shoot'em up, un dels molts gèneres que m'agraden però en els quals soc molt dolent. I vaig aventurar que podria ser l'R-Type. El resultat va ser...

Que ni tan sols el vaig posar, aquest joc. I no me n'he acabat cap altre, per tant un altre objectiu fallit, però sí que m'he informat llegint i escoltant podcasts sobre altres títols o els shmup en general i he jugat a algun, sense gaire profunditat, però. Prorrogat, però l'R-Type és un dels més difícils, així que aquest, si de cas, el tocaré sense perspectives reals d'acabar-lo.

Acabar-me el Metroid (el primer, el de la NES) era una altra cosa que volia fer, i després passar al Metroid II de la Game Boy, al Metroid: Samus Returns de la Nintendo 3DS i el Super Metroid de la Super Nintendo.

No m'he acabat ni el primer, i això ja ho vaig aventurar l'any passat, però sí que hi he jugat, he avançat i el que em queda ja ho faré amb mapa, perquè és un maleït laberint inclement que exemplifica perfectament que els jocs, abans, tenien força marge de millora pel que fa a disseny.

Una cosa similar em va passar amb el Castlevania de la NES, que va ser un dels primers jocs als que vaig jugar a la NES Mini, però no hi ha hagut continuïtat i el 2018 ni el vaig tocar.

Continuo interessat en la saga i tard o d'hora m'hi posaré seriosament, però de moment no prorrogo el repte ni tan sols d'acabar el primer, cosa que no significa que no ho acabi fent, però no m'ho proposo perquè tinc altres prioritats.

Amb el Zelda II: The Adventure of Link (NES) no tinc excusa: ja vaig dir l'any passat que el 2017 m'havia acabat el primer joc, per tant, si ni tan sols hi vaig jugar va ser perquè no em va venir prou de gust.

A l'entrada deia que no tenia cap dubte que m'acabaria el The Legend of Zelda: Breath of the Wild el mateix 2018, però no era un repte en si. Ho considerava lògic. Al capdavall, va ser el meu títol preferit de 2017, ho va tornar a ser el 2018 i li vaig dedicar moltíssimes hores. Però no, ho vaig aconseguir la nit de dijous 10 de gener d'aquest mateix 2019. Per poc. Per a aquest any em proposo jugar a algun altre Zelda, probablement l'Ocarina of Time a la Nintendo 3DS.

Tenia molt clar que 2018 havia de ser l'any del Dragon Quest VIII, en Nintendo 3DS, després que el VII m'agradés tant, però va passar una cosa inesperada: vaig descobrir la versió Android dels Dragon Quest originals, la trilogia d'Erdrick, que en diuen, les tres primeres entregues, i hi vaig estar jugant.

El cas és que vaig deixar el VIII per quan acabés el III, però com que encara em falta el post-joc i ho he anat deixant, al final va acabar 2018 sense que estrenés la vuitena entrega. Sens dubte, el 2019 he d'acabar el Dragon Quest III i almenys començar el VIII.

Igual de clar tenia que m'havia d'acabar el Super Mario 3D World de la Wii U tant sí com no, dins el propòsit més ampli de jugar (no acabar) a 3 dels jocs d'aquesta consola que tinc tan abandonada.

Doncs bé, el d'en Mario ni el vaig tocar, i només vaig jugar alguns dies al NES Remix, per tant... objectiu fallit i prorrogat.

Com cada any, em proposo també (i fins ara no ho acabo fent) jugar a l'MSX més enllà del context de les Reunions d'Usuaris de l'MSX, i he d'acabar un propòsit que sí que vaig començar a fer realitat, la modificació de la Super Nintendo per tal que pugui llegir jocs japonesos i vagi a 60 Hz.

Però de moment no està anant bé, és molt més complicada que la modificació de la Mega Drive que vaig fer fa temps, i hauré de deixar la finalització o l'abandonament per a més endavant, de manera que aquest objectiu, li agradi o no a en Yoda, el vaig intentar.

Independentment d'això, que evidentment es prorroga, tinc la intenció de modificar la Saturn perquè tingui els 60 Hz i ressuscitar la Game Boy de la meva germana, pel que fa a l'apartat de l'electrònica.

M'havia proposat també acabar 5 jocs clàssics, i com que el 2018 vaig acabar el Ninja Spirit, el Dragon Quest, el Dragon Quest II, l'Out Run (en una de les seves versions), el Shantae, el Mega Man X i l'Street Fighter (com que només es pot seleccionar un personatge, derrotar en Sagat es pot considerar acabar-se el joc, almenys per a mi), diria que aquest objectiu el vaig complir amb escreix.

Com que ja tinc prou feina amb els reptes prorrogats, de nous n'afegiré ben pocs. Un d'ells és reprendre la saga Mega Man, començant pel Mega Man 3, i fins on arribi. I acabar el Donkey Kong Country, que vaig començar a l'estiu, i posar-me de debò amb la saga, sobretot quan aconsegueixi que la Super Nintendo accepti jocs japonesos, ja que les entregues 2 i 3 les tinc d'aquella regió.

També tinc la intenció de jugar, en general, amb les meves portàtils més antigues -encara que ho veig difícil, si han de competir amb la Switch-, i com a gran repte per a aquest 2019, jugar més i comprar molt menys. Mai no m'arribaré a posar al dia, moriré amb jocs sense començar, però crec que per a la meva salut mental i l'adquisició d'experiència en aquest camp que tant m'agrada però on soc bastant ignorant, el millor és que freni amb força (no del tot, compte!) i gaudeixi del que tinc.