Pel·lícules de videojocs: Need for Speed

L'any passat, o segurament l'altre, perquè la pel·lícula es va estrenar als cinemes a l'abril, em va cridar l'atenció veure el principi d'un tràiler on apareixia el famós i meritòriament premiat Aaron Paul, un dels dos protagonistes (o el secundari que frega la categoria de protagonista) de Breaking Bad. Que, per cert, en aquella obra mestra de sèrie havia sortit més d'un cop jugant a videojocs.

Em va sorprendre, també —tot i que només des del punt de vista artístic, no pas econòmic—, que ja consolidat en l'èxit del seu paper televisiu acceptés protagonitzar un film clarament comercial i orientat a l'espectacularitat i aparentment en la línia de la saga The Fast and the Furious, que personalment no m'interessa. I en acabar vaig veure el títol del film.

Need for Speed és el nom de la franquícia de videojocs de cotxes més rendible de la història, i una de les que més beneficis han produït del sector dels videojocs en general. 

Iniciada el 1994 amb el The Need for Speed per a la 3DO de Panasonic i portat després a PC, Playstation i Saturn (la versió amb més bona acollida), la saga al principi pertanyia al gènere de les curses en circuits, però després, a partir del Need for Speed: Underground (2003), que va ser la setena entrega de la sèrie, es va especialitzar en entorns urbans i el món de la personalització dels vehicles o tuning. Amb el títol que sortirà aquest 2015 la franquícia comptarà amb 21 títols que han passat per tota mena de consoles, tant de sobretaula com portàtils, i ordinadors. 

Encara que hagués estat fan de la saga abans de veure el tràiler és normal que m'agafés per sorpresa el seu títol, perquè la pel·lícula, on també té un paper l'ara tornat a posar de moda Michael Keaton, perquè argumentalment es basa d'una manera força indirecta en la franquícia.

Hi ha cotxes, velocitat extrema, persecucions, maniobres perilloses, explosions i violència a volant, i la trama es basa en la venjança que el protagonista decideix executar després de la mort del seu millor amic en una cursa per culpa del seu rival. 

Tot i que la pel·lícula de Need for Speed va ser un èxit de taquilla en recaptar més del triple del que havia costat fer-la, les crítiques no la van tractar gaire bé. Que era espectacular no ho negaven, però van considerar el guió ridícul i no van gaudir amb les escenes fora dels cotxes. 

Cinema i videojocs: Beetlejuice

Entre les pel·lícules de comèdia fantàstica dels anys 80 i 90 del segle XX n'hi ha una que destaca per la seva estètica, pròpia del director Tim Burton, i que té algunes escenes memorables que formen part de la història del cinema en general. Estic parlant de Beetlejuice, de 1988.

Amb un repartiment notable que incloïa Michael Keaton, Alec Baldwin, Geena Davis i Winona Ryder, va tenir una càlida acollida per part de la crítica i el públic i va generar altres productes, com la sèrie animada de 1989 a 1991. Des d'aquella època es parla d'una seqüela que encara no ha vist la llum, però recentment en Michael Keaton va confirmar que el projecte tira endavant. Ara bé, se n'han fet videojocs? I tant.

Van trigar una mica, tot s'ha de dir, perquè no va ser fins la dècada dels 90 que van començar a sortir. El més conegut és el de la NES i la Gameboy, de la mà de Rare i LJN, però començarem pel primer perquè va veure la llum el 1991, encara que només als Estats Units.

Com a la pel·lícula, el protagonista aquí és en Beetlejuice, un espectre que té la missió d'espantar els nous propietaris de la casa on va morir una parella de nuvis acabats de casar. Pel que sembla, les primeres pantalles del joc respecten força l'argument de la pel·lícula, però més endavant són completament originals.

Tampoc no sortiria dels EUA la versió de la Gameboy, de 1992, desenvolupada i distribuïda per la mateixa gent però en aquest cas basada en la sèrie de dibuixos animats que esmentava abans. El seu títol complet, Beetlejuice: Horrific Hijinx from the Neitherworld!

No és que cap d'aquests dos videojocs rebés unes notes gaire altes, de fet entre les poques que he trobat hi ha opinions molt diferents, però el joc que veurem ara va agradar, en general, força menys.

És l'Adventures of Beetlejuice: Skeletons in the Closet, de Riedel Software, que va sortir per a ordinadors, MS-DOS concretament, el 1990 i també només als Estats Units. És, doncs, el primer que va sortir, però tot i així es basa en els dibuixos animats, com el de la Gameboy. L'estil, com podeu veure, és totalment diferent i no es pot qualificar, de cap de les maneres, d'un títol de plataformes com els altres dos.

I aquests són els únics tres videojocs que s'han fet sobre la mítica pel·lícula Beetlejuice. Ara caldrà veure si quan en facin la seqüela, que ja duu 26 anys de retard, aquesta genera algun altre videojoc, però és clar, la marca ja no té l'atractiu que tenia abans.