Pel·lícules de videojocs: Need for Speed

L'any passat, o segurament l'altre, perquè la pel·lícula es va estrenar als cinemes a l'abril, em va cridar l'atenció veure el principi d'un tràiler on apareixia el famós i meritòriament premiat Aaron Paul, un dels dos protagonistes (o el secundari que frega la categoria de protagonista) de Breaking Bad. Que, per cert, en aquella obra mestra de sèrie havia sortit més d'un cop jugant a videojocs.

Em va sorprendre, també —tot i que només des del punt de vista artístic, no pas econòmic—, que ja consolidat en l'èxit del seu paper televisiu acceptés protagonitzar un film clarament comercial i orientat a l'espectacularitat i aparentment en la línia de la saga The Fast and the Furious, que personalment no m'interessa. I en acabar vaig veure el títol del film.

Need for Speed és el nom de la franquícia de videojocs de cotxes més rendible de la història, i una de les que més beneficis han produït del sector dels videojocs en general. 

Iniciada el 1994 amb el The Need for Speed per a la 3DO de Panasonic i portat després a PC, Playstation i Saturn (la versió amb més bona acollida), la saga al principi pertanyia al gènere de les curses en circuits, però després, a partir del Need for Speed: Underground (2003), que va ser la setena entrega de la sèrie, es va especialitzar en entorns urbans i el món de la personalització dels vehicles o tuning. Amb el títol que sortirà aquest 2015 la franquícia comptarà amb 21 títols que han passat per tota mena de consoles, tant de sobretaula com portàtils, i ordinadors. 

Encara que hagués estat fan de la saga abans de veure el tràiler és normal que m'agafés per sorpresa el seu títol, perquè la pel·lícula, on també té un paper l'ara tornat a posar de moda Michael Keaton, perquè argumentalment es basa d'una manera força indirecta en la franquícia.

Hi ha cotxes, velocitat extrema, persecucions, maniobres perilloses, explosions i violència a volant, i la trama es basa en la venjança que el protagonista decideix executar després de la mort del seu millor amic en una cursa per culpa del seu rival. 

Tot i que la pel·lícula de Need for Speed va ser un èxit de taquilla en recaptar més del triple del que havia costat fer-la, les crítiques no la van tractar gaire bé. Que era espectacular no ho negaven, però van considerar el guió ridícul i no van gaudir amb les escenes fora dels cotxes. 

Pel·lícules de videojocs: Doom

Potser no hi heu jugat mai (m'estranyaria), però com a mínim heu sentit a parlar del mític Doom i seríeu capaços, en el pitjor dels casos, de reconèixer-lo en alguna captura de pantalla. 

Estem parlant d'una de les sagues més emblemàtiques del gènere dels first-person shooters, o FPS, o videojocs de disparar en primera persona, una franquícia que ha donat per a diverses entregues per a diverses plataformes (incloent-hi conversions o ports) des que es va iniciar a DOS i Mac el 1993 i que ja porta uns anys posposant l'aparició de la seva quarta entrega numerada. 

Com ja anunciava al titular de l'entrada avui es tracta de parlar, però, de la pel·lícula d'imatge real que se'n va fer, 12 anys després del llançament del primer joc de la saga.

Va ser, doncs, el 2005 quan va veure la llum l'esperada adaptació cinematogràfica d'aquesta llegenda dels videojocs, i feia així:

Aquest era el tràiler d'un film del gènere d'acció i terror que s'anomenava Doom però que es basava d'una manera tangencial en l'argument del videojoc que l'originava: en comptes d'una invasió de l'infern, els protagonistes s'havien d'enfrontar a un virus. Comencem malament.

El repartiment, on l'actor més famós era en Dwayne Johnson, més conegut com a The Rock, no va fer gaire bona feina, i tant la crítica com el públic van quedar decebuts amb el resultat final, amb escenes d'acció difícils de seguir, violència gratuïta i sobretot el fracàs a l'hora de reproduir les sensacions que oferia el mític videojoc, si recollim algunes de les queixes que es troben a la xarxa. L'escena següent és el més semblant al joc que trobarem en aquest film dirigit per Andrzej Bartkowiak, responsable d'una altra "meravella" com és Street Fighter: The Legend of Chun-Li (2009).

El cas és que dels 60 milions de dòlars que va costar se'n van recollir aproximadament 55, i per acabar-ho d'adobar es considera una de les pitjors adaptacions cinematogràfics d'un videojoc. L'heu vist? Què en penseu?