Malalts dels videojocs: Cupcakes

Resulta que en els darrers anys, per alguna raó, m'he fet un tip de menjar cupcakes i m'he anat introduint en aquest món, que abans no coneixia ni de nom. N'he provat de diversos gustos i sé que no estem parlant de "magdalenes decorades", com els anomena despectivament la gent que no hi té interès. De fet, sí que hi ha gent que els fa així: recepta de magdalena i una mica de color per dalt, però no: els cupcakes són pastissets de mida petita, i ben fets porten una bona quantitat de frosting o decoració comestible a la part de dalt. 

Dit això, el 2010 vaig publicar una entrada sobre pastissos relacionats amb els videojocs en aquesta secció que feia dos anys que no tocava, i ara la vull ressuscitar amb un repàs dels cupcakes de videojocs que m'han cridat més l'atenció tot passejant per Google Imatges.

Ho podem enfocar de diverses maneres, tal com han fet les persones que s'han dedicat a fer els dels exemples que he triat per a il·lustrar l'entrada. Una d'elles és la del repàs a la història dels videojocs, cadascú segons un criteri. Aquí hi veiem, per exemple, l'Space Invaders, els Tomb Raider, el Pong, el Tetris -en una execució brillant-, les aventures de text o el Moon Patrol, entre molts altres. Els sabríeu reconèixer tots? Jo no, però és que tampoc no en sé tant.

Com no podia ser d'una altra manera -i n'hi havia molts exemples- un dels temes preferits dels rebosters i les rebosteres, o de la clientela que els encarrega els cupcakes, és l'univers Mario, que com ja sabem és ric en personatges i elements reconeixibles per gairebé tothom, poc o molt interessat en els videojocs.

Una mica més friki, però tampoc no gaire, s'ha de ser per tal de reconèixer aquests símbols que els seguidors de la saga The Legend of Zelda identificaran de seguida. En aquest cas els cupcakes es veuen més senzillets, i potser sí que són magdalenes decorades, i el frosting és més senzill. 

Tornant a en Mario i companyia, una altra cosa que també m'he trobat són les composicions en què els cupcakes, a la safata, formen un dibuix més gran i espectacular, però és clar, a mesura que ens anem menjant aquests pastissets la cosa se'n va a can Pistraus i perd la gràcia. Per exemple, els dos cupcakes del pal de la banderola, o els que només tenen cel, tenen poca gràcia.

Però no només d'en Mario s'han fet composicions d'aquestes, també en veiem d'en Sonic, que amb menys unitats és, de tota manera, més colorit que el que hem vist d'en Mario. 

Més fosc, i més antic pel que fa a referències -però igualment atemporal- és aquesta presentació d'una pantalla del Pac-man, quelcom espectacular que, com en tots els altres casos, ha de fer pena menjar-se i, en fer-ho, destruir-ho.

Aquests, a priori més senzillets, estan en realitat molt ben aconseguits, el detall de les potetes dels goomba d'en Mario està molt ben trobat, i pels colors no ha calgut, em penso, ni tan sols fer servir el colorant que, en els altres exemples i gairebé sempre que parlem de cupcakes decorats amb certa gràcia, es troba en abundància en aquest producte de rebosteria.

Si us pensàveu que només els jugadors i les jugadores de més edat eren els únics que s'interessaven pels cupcakes anàveu errats, perquè també en trobem amb referències més modernes, com aquests dedicats a la Wii i, en especial, els seus Miis o avatars dels jugadors. 

No tot havien de ser, però, cupcakes de les marques més clàssiques del món dels videojocs. Aquí en tenim, per exemple, uns que homenatgen la segona consola de Microsoft, la Xbox 360, amb el logo (esquerra) i l'ergonòmic comandament (dreta).

I ja per acabar, i per demostrar que la cosa continua estant de moda -de fet ha estat en els darrers anys que els cupcakes s'han posat tant de moda, us mostro aquests dedicats a la Playstation 4, que difícilment podrien homenatjar un sistema més recent. 

Hem vist uns quants exemples del que es pot arribar a fer amb els cupcakes i la inspiració videojoquística. No sabem si estan bons o no, que la massa és menys vistosa i en el fons és el percentatge més gran del cupcake, la resta és decoració, però segur que ens posen cupcakes temàtics d'aquests en una trobada de videojugadors i duren ben poc. Entren per la vista, sí, i pel cor.

Recomanació personal: Mario Kart 7

Ara que l'he espremut força, tot i que encara em queden algunes coses per assolir, és el moment de parlar del joc que més ganes de tenir la Nintendo 3DS em va fer venir, el setè joc de la meva saga preferida, el segon més venut de la consola després del Super Mario 3D Land (de moment) i una nova meravella addictiva que surt de barrejar la conducció humorística i els personatges de l'Univers Mario, una fórmula que, de fet, va inventar aquesta mateixa franquícia.

El Mario Kart 7 va sortir al desembre i és tot el que es podia esperar d'una nova entrega de la cuidadíssima saga: respecte per la seva pròpia història però també prou innovacions perquè no sigui una conversió de cap entrega anterior. 

Els gràfics del Mario Kart 7 són els del Mario Kart Wii, però les motos com a vehicles alternatius són substituïdes per l'ala delta, que de fet no és opcional, sinó que s'activa quan passem per segons quins llocs i ens permeten superar obstacles que d'una altra manera no podríem superar. El següent tràiler de llançament explica totes les novetats, de fet:

Com vèiem, a banda de l'ala delta, que quan aprenguem a fer-la servir bé (és a dir, a emprar-la en combinació amb els bolets de turbo, per exemple) ens adonarem que és molt útil, també tenim la possibilitat de conduir per sota l'aigua, personalitzar el nostre vehicle amb elements que en determinaran aspectes com la velocitat, l'acceleració, la maniobrabilitat o el pes, noves pistes (combinades amb les retro, com sempre) o les comunitats per al joc en línia.

Aquest afegit a la competició contra jugadors humans d'arreu del món ha estat força celebrat, perquè permet crear grups en què només participen persones que comparteixen alguna característica habitualment territorial. Funciona per codis (el de la meva és 09-8655-4770-2918) i ens permet triar com serà aquesta comunitat: els objectes que es podran fer servir, bàsicament. 

De tota manera es pot continuar jugant com sempre, buscant rivals a l'atzar, però aquesta vegada s'elimina una possibilitat que tenia el Mario Kart DS i que era la de fer petites copes, de fet en aquell joc era l'únic sistema, en què després de 4 curses es decidia un guanyador per punts. Al Mario Kart 7 funciona com al de la Wii: anem competint i acumulant punts que, teòricament, ens faran trobar companys del nostre nivell, encara que no sempre és així i ens podem trobar gent molt millor que nosaltres, un problema que se suma al del maleït lag que dificulta el correcte desenvolupament d'algunes partides.

Una de les altres novetats que hem pogut veure al vídeo és la de conduir en primera persona, possibilitat que s'activa prement la creueta cap amunt en qualsevol moment de la cursa i que aprofita el giroscopi de la consola i ofereix un control similar al del Mario Kart Wii. 

S'ha de dir que no l'he provat gaire, però encara que sigui qüestió de costum és millor conduir com sempre. Pel que fa a les 3D estereoscòpiques de la consola és, com no podia ser d'una altra manera, una delícia jugar-hi així, però si no les activem (o si les desactivem) ens adonarem que podem jugar igual de bé a aquest joc, que no les necessita. 

Pel que fa als objectes que podem fer servir per tal d'empipar els altres o ajudar-nos a nosaltres mateixos, que són conceptes que no sempre van associats, tenim uns quants dels de sempre i també afegits com la flor de foc, que debuta en un Mario Kart, la cua d'ós rentador, que ha tornat ara aquí i al Super Mario 3D Land tot i que ve del Super Mario Bros. 3 (1988) i el que en anglès es coneix com a Lucky 7, que vèiem al vídeo: ens permet tenir tots els objectes, però no serà fàcil fer-los servir un per un, sovint veurem com en desapareixen 2 de cop, o en cas que ens ataquin quedaran escampats per la pista i potser ens afecten a nosaltres mateixos. 

No he parlat fins ara d'una de les coses més interessants que té el nou Mario Kart, que són els nous personatges. Els tenim en aquesta il·lustració: de dalt a baix i d'esquerra a dreta tenim en Lakitu (que és el paio que ens llançava aquelles bestioles taronges amb punxes al Super Mario Bros. i que als Mario Kart sempre ha dut el semàfor i ens ha rescatat quan hem caigut per un forat, funcions que repeteix al Mario Kart 7), l'Abella Reina (Super Mario Galaxy), en Metal Mario (Super Mario 64), en Shy Guy (que sortia al Mario Kart DS si optàvem pel multijugador local contra algun jugador que no tingués el cartutx) i en Wiggler (que debutava al Super Mario World, havia aparegut com a personatge no jugable en alguns Mario Kart i aquí també es posa vermell i enfadat si el toquen).

A banda dels nous també tenim els següents: Mario, Luigi, Yoshi, Koopa Troopa (ja no hi ha en Dry Bones), Toad, Princesa Peach, Princesa Daisy, Celeste (que va debutar al Mario Kart Wii), Donkey Kong, Wario, Bowser i el Mii (ja el podíem fer servir al Mario Kart Wii), que fan un total de 17 personatges, 5 més que al Mario Kart DS, més que suficient encara que s'ha criticat que no en siguin 24 com al Mario Kart Wii. Cal destacar que els usuaris que ens trobem pel carrer amb l'Street Pass de la consola ens apareixeran en diverses modalitats com a rivals, fins i tot en la de Grand Prix.

Encara no hem parlat dels circuits, que com és habitual són 32, dividits en 8 copes de 4 circuits cadascuna, 16 de nous i 16 de la secció "Retro", on es recuperen pistes de jocs anteriors, un fet que també és habitual i que per sort ens ofereix circuits clàssics diferents a cada entrega. 

Les noves són a l'alçada de la saga, amb noves músiques que també s'enganxen, i les antigues estan lleugerament modificades per tal d'afegir-hi sobretot els acceleradors blaus que ens proporcionen l'ala delta. Una de les noves tenia un problema que afectava el joc en línia, però excepcionalment Nintendo ha llançat fa poc una actualització obligatòria que ho soluciona.

També hi ha l'habitual modalitat de joc de la batalla de globus, la modalitat contra rellotge i una altra en què guanya qui tingui més monedes en acabar el temps. Sí, no ho havia dit però tornen les monedes (desaparegudes després del Super Mario Kart), que en la modalitat principal Grand Prix (que és la que jugarem gairebé sempre) ens donen una punta de velocitat a partir del moment en què en recollim 10 i, a banda d'això, ens permetran desbloquejar elements per a personalitzar els vehicles.

Se'm fa difícil dir quin és el meu títol preferit de la saga. Fins ara era el Mario Kart DS, però el Mario Kart 7 és una barreja d'aquell i del Mario Kart Wii, té elements de tots dos no només en el control, que com ja he dit permet triar-ne un de semblant al de la Wii si ho volem, sinó també en d'altres elements, sensacions, regustos... Sigui com sigui aquest és un imprescindible del catàleg de la Nintendo 3DS i el declaro obligatori per als fans dels Mario Kart. Com sempre, altament rejugable si volem dominar-lo en els seus 4 nivells (50cc, 100cc, 150cc i 150cc Mirall), crits d'alegria quan guanyem a l'últim segon, paraulotes quan passa tot el contrari o quan sembla que som l'ase dels cops...  No us en penedireu.