Ara que feia temps que no tocava aquesta secció, li dedico una nova entrada aquest cop protagonitzada pels títols que van acompanyar la NES en el seu llançament tant al Japó, on es deia Famicom, com als Estats Units i Europa. Tres mercats on la quantitat dels videojocs i el seu nom van variar d'una manera interessant, com podrem veure.
Començarem pel Japó, que és on va sortir primer la 8 bits de sobretaula de Nintendo, com ja hem dit allà coneguda com a Famicom, que és una contracció de Family Computer. En aquell país veia la llum el 15 de juliol de 1983 i ho feia amb només tres títols, un dels quals aquest Popeye que ja havíem vist en parlar dels videojocs de l'emblemàtic personatge.
Un altre va ser el Donkey Kong, que en realitat i com ja vaig explicar era el joc on havien d'aparèixer els personatges de Popeye, però al final van acabar sent dos videojocs diferents, tot i que de concepte força similar.
I si l'anterior era el primer videojoc on va aparèixer el llegendari Mario, al Donkey Kong Jr. el podem veure, per primera vegada, fent de "dolent". I ara passem als Estats Units, on la consola es va llançar el 18 d'octubre de 1985, amb un catàleg inicial molt més extens, però que no coincidia amb el japonès. Bé, només en un joc, però ni tan sols es pot dir que fos així del tot:
És el Donkey Kong Jr. Math, un títol educatiu que seria un dels 18 videojocs amb què es va acompanyar la sortida nord-americana de la Nintendo Entertainment System, nom amb què també es coneixeria a Europa.
El Super Mario Bros. no necessita presentació, però el cas és que va ser un dels jocs de llançament en aquell país.
Un altre clàssic que també hauríeu de conèixer, però per si de cas diré que és el Duck Hunt, el cèlebre títol de pistola de la NES.
Del mateix gènere era el Wild Gunman, un altre clàssic, que tindria un company potser no tan conegut, que és el que veurem a continuació:
És el Hogan's Alley, on ens posen en la pell d'un agent de l'FBI que s'entrena com a pistoler en una galeria de tir que va existir fins al final de la Segona Guerra Mundial. Se'n crearia una altra, a l'acadèmia de l'FBI de Quantico (Virginia), als Estats Units, gràcies a la popularitat del joc.
La NES nord-americana també es va llançar amb el Wrecking Crew, el títol on en Mario i en Luigi no són lampistes, sinó fusters, i es dediquen a destruir edificis.
Al catàleg inicial de la consola més popular del món durant uns quants anys també hi havia lloc per a l'esport, com demostra el Baseball, que s'assembla sospitosament a un títol que durant la meva infantesa em va ensenyar unes quantes coses sobre aquesta disciplina.
El 10-yard fight canviava d'esport, era de futbol americà com es pot apreciar al vídeo, però tenia una estètica molt similar.
O tots els títols d'esports eren iguals o aquest Golf s'assembla, també sospitosament, al que tenia jo a l'MSX i que havia desenvolupat, com el Baseball, la prestigiosa Konami.
El mateix es pot dir del Tennis, que sembla que canviï els sprites del que Konami va dissenyar per al ja esmentat MSX i que servidor té entre els seus títols, malauradament, pirates.
Acabem el gènere esportiu amb l'Excitebike, un clàssic del motocross de la NES i de Nintendo en general, perquè esdevindria una saga amb remakes i seqüeles.
Abans he esmentat la pistola de la NES, que va tenir una entrada fa molt temps a la secció d'Accessoris d'aquest bloc. Allà també n'hi va haver una sobre un altre perifèric, el robot R.O.B., del qual havia de parlar necessàriament perquè els dos títols que vénen ara requerien el seu ús:
Un és el Gyromite, que manté a la pantalla de títol el nom japonès de Robot Gyro, i que ens fa emprar el robot per tal d'ajudar el protagonista del joc a avançar en les pantalles amb l'acció d'apujar o abaixar portes.
L'altre és l'Stack Up, de fet l'altre títol de la NES que feia ús del R.O.B. (sí, només en van ser 2), i es repetia la presència del professor Hector, el protagonista del Gyromite.
Tornem als controls tradicionals amb el Clu Clu Land, un títol on controlem un peix que ha d'anar movent unes barres daurades i evitar que l'atrapin o caure en forats.
Aquest sí que és un clàssic recordat i estimat, i referenciat en jocs com la saga Smash Bros. Es tracta de l'Ice Climber, un addictiu joc de plataformes per a tots els públics.
Aquí en tenim un de lluita. És el Kung-Fu, que és com es deia la versió de la NES d'un títol de les recreatives anomenat Kung-Fu Master i protagonitzat pel cèlebre Jackie Chan, que de fet es basava en la seva pel·lícula Els supercamorristes.
El Mach Rider el podria haver posat a la part dels videojocs esportius, però que jo sàpiga no existeix cap disciplina on les motos disparin, de manera que ja està bé aquí.
Acabarem amb els jocs de llançament de la NES nord-americana amb el Pinball, un altre que s'assembla molt a la versió de l'MSX que tinc, i ens quedarà veure què va passar a Europa quan la consola hi va aparèixer l'1 de setembre de 1986:
És el Mario Bros. (sense Super), el segon joc on va aparèixer el lampista italoamericà i el primer on va sortir el seu germà Luigi, un videojoc altament competitiu que abans de triomfar a la consola i com a extra en futurs títols de la franquícia va passar per les recreatives.
I ja no posaré cap més vídeo, perquè a banda d'aquest joc al Vell Continent la NES va néixer amb els ja esmentats i vistos Excitebike, Pinball, Popeye, Tennis i Ice Climber.
