Accessoris: Miya 2000

Feia molt de temps que no parlava d'accessoris en aquest blog. Més d'un any, de fet. Però m'agrada dedicar aquestes entrades a perifèrics curiosos, si pot ser poc coneguts, i aquesta limitació fa que ja no sigui una secció de les habituals.

Avui, però, parlo d'un accessori que vaig descobrir fa uns mesos i que poso la mà al foc que no us comprareu, llevat que sigueu col·leccionistes professionals, perquè només funciona amb un joc.

De perifèrics estranys o molt específics, i normalment poc fiables, n'hem vist uns quants al llarg dels més de 12 anys que aquest blog ha estat en marxa, com ara el bat de beisbol de la Mega Drive i la Super Nintendo, però avui canviem d'esport i de consola per parlar del Miya 2000, un curiós aparell pensat per jugar a un únic videojoc.

Fabricat el 1991 per Miya Epoch, companyia especialitzada en simuladors de golf casolans i en tecnologia de pesca, es va dissenyar per jugar al Jack Nicklaus' Greatest 18 Holes of Major Championship Golf, videojoc de 1988 que havia sortit per a múltiples sistemes, entre els quals la NES, l'escollida per a l'ús d'aquest perifèric, encara que la versió del títol per a la 8 bits de sobretaula de Nintendo havia arribat dos anys abans que l'aparell, així que la seva creació donava per feta una fidelitat del públic a aquell títol concret que podríem qualificar d'exageradament optimista. 

Aquí teníem un vídeo del joc, que no sembla especialment atractiu ni en gràfics ni en agilitat del desenvolupament de les partides, si voleu que us doni la meva opinió del poc que he vist. Sembla que les versions per a microordinadors van ser aplaudides, però que la conversió a consola no hauria aprofitat la potència del nou sistema.

El Miya 2000 detecta la força del swing que fem amb el pal que incorpora i amb el qual colpegem una pilota que jo em pensava que seria com les de futbol de les recreatives i les fires, que mesuren la força però no surten disparades, però a la imatge que veurem a continuació -i en el fet que hi hagi dues boles més de recanvi- se suggereix que potser haurem de protegir una mica la nostra sala d'estar.

Per si no es veu, que podria ser, a la fotografia de la dreta de la capsa hi ha una xarxa perquè no hàgim d'estar contínuament reemplaçant els vidres del balcó ni provoquem accidents de cotxe en els pitjors dels casos.

En fi, per tal de funcionar, s'ha de connectar als dos ports de comandament de la consola, i tenir un comandament normal connectat al seu torn al Miya 2000, perquè amb ell ens mourem pels menús i farem totes les accions que no siguin el moviment físic amb el pal.

Malauradament no he trobat informació sobre quin preu tenia, si va sortir a Europa o no, i quina és la seva valoració actual al mercat de segona mà, perquè ni tan sols filtrant per articles venuts l'he trobat. Que existeix, però, sembla indiscutible. 

Sigui com sigui, i sense haver trobat informació sobre la qualitat de la resposta del perifèric, és un precedent, basat en una tecnologia totalment diferent, dels controls per moviment que ens permetrien jugar a videojocs de golf movent el cos, primer a la Wii amb el Wii Sports i actualment al Mario Golf Super Rush, a la Switch. Doncs bé, la idea de fer l'experiència golfística dels videojocs més immersiva que amb un pad ve, com podem veure, de lluny.

El Neo Turf Masters ja no existeix

No us vull espantar amb el títol de l'entrada, que reconec que és clickbait -i podeu comptar, en aquest blog, el que això significa-, o potser sí. Al capdavall, és una conseqüència de la transformació de la indústria dels videojocs en un sector cada cop més digital, molt més que no passa amb el dels llibres, que al final resulta que coexisteixen en paper i en format electrònic. I això passa perquè ho estem permetent.

El format digital té avantatges, és clar. És còmode i àgil, no ho negaré pas. Però té coses negatives, i van més enllà de les sensacions físiques que els nostàlgics enyorem cada cop més. Parlo, per exemple, de la qüestió de les llicències: molts títols no es poden rellançar digitalment perquè hi ha algun conflicte de llicències amb l'aparició de marques comercials o temes musicals. El cas que porto té a veure, però, amb una marca que semblava que no havia de donar problemes, però els ha donat.

Aquest clàssic de la Neo Geo que no sé si a la seva època era un dels més sol·licitats, però que sens dubte és dels més estimats actualment, ens dona la benvinguda, a les versions occidentals, amb aquestes paraules, "Neo Turf Masters", a les quals ja estem acostumats i tantes coses bones ens evoquen.

Així era també als rellançaments digitals, com és el cas de la línia ACA Neo Geo de Hamster, per a Switch, PlayStation 4, Xbox One, amb selector de regió que ens permet triar la versió japonesa, amb l'única diferència d'algun text, l'ordre dels circuits i el títol, que al Japó és un considerablement menys potent Big Tournament Golf. 

  

L'altre dia, volent fer una nova partida d'un joc que vaig provar per primer cop l'any passat a la Switch i que em va tenir força enganxar, vaig descobrir que hi havia una actualització pendent, i com és habitual la vaig acceptar sense donar-hi gaires voltes.

Quan el joc va arrencar em vaig endur, però, una desagradable sorpresa: encara es pot triar a quina versió juguem, però a la pantalla de títol sempre hi sortirà "Big Tournament Golf". Per tant, s'ha editat la rom en si. 

Confós i una mica empipat vaig voler investigar què havia passat, i la resposta no me l'esperava de cap manera, tot i que li trobo lògica. A més, directament s'ha eliminat de les botigues que permetien comprar-lo en versió Android i iOS. 

En una discussió al fòrum de Resetera vaig trobar més gent perplexa amb la situació, que s'ha produït aquest estiu, i algú que n'havia tret l'entrellat. 

Us sona el torneig Masters d'Augusta? Segur que sí. Se celebra cada any a l'Augusta National Golf Club d'Augusta, Georgia (Estats Units) i és un dels quatre grans esdeveniments d'aquest esport. Doncs bé, l'empresa que el gestiona, Augusta National, Inc., sembla que va reclamar els drets sobre el nom "Masters" i tant li feia la part "Neo Turf", perquè considerava que la tercera paraula li pertanyia. Sincerament, pateixo per certa franquícia de figures d'acció de Mattel i per la família del Ken de la saga Street Fighter.

El cas és que ha guanyat la demanda, i SNK i Nazca (els desenvolupadors del joc) ja no poden fer servir aquest mot. Tant se val que no fos pas un videojoc sobre aquesta competició, que els organitzadors de la competició es van mostrar implacables i, clarament, molt influents en l'Oficina de Registres dels Estats Units. 

Tampoc trobareu el joc amb el nom de tota la vida en cap de les edicions de la Neo Geo Mini, i ara ja sabem per què. O, com a mínim, el litigi deu haver tingut alguna cosa a veure amb la decisió de no incloure-hi aquest popular títol. 

Així que si volem continuar veient el títol que molta gent coincideix a dir que als nostres cors continuarà sent "Neo Turf Masters", dins els mètodes legals tenim l'opció de la Consola Virtual de la Wii -i això si ja el teníem, perquè el Wii Shop Channel va plegar fa relativament poc-, la Neo Geo Pocket, la Neo Geo CD, la Neo Geo MVS o el cartutx AES com el de la foto. Amb l'excepció de la versió per a la Wii, doncs, parlem de les versions en format físic.  

Sembla poca cosa, però encara que fins i tot quan aquests cartutxos i discs no funcionin més podrem continuar jugant a la versió digital del joc, amb això de les actualitzacions estem totalment venuts, així que si us hi voleu resistir simplement no l'actualitzeu, tot i que no sé fins a quin punt s'hi pot continuar jugant sense passar per l'adreçador.

Jocs de la meva infantesa: Konami's Golf (MSX)

Feia molt, moltíssim, que tenia aquesta secció abandonada. No per mandra, no perquè oblidés temporalment la seva existència com m'ha passat algun cop amb altres, sinó perquè té uns límits fàcilment assolibles, i quan molt de tant en tant hi publico alguna entrada és com quan espremo el pot del xampú tot traient més aire que una altra cosa o premo frenèticament el dispensador del sabó de mans amb unes quantes bombolles com a resultat: perquè em resisteixo a reconèixer el seu final.

Parlava l'altre dia de l'accessori del pal de golf de la Mega Drive i la Super Nintendo, i en fer-ho vaig recordar que, tot i que el golf no em diu res, de petit sí que jugava bastant a un videojoc d'aquest gènere, i com no podia ser d'una altra manera avui en parlo, tot desclavant alguns claus de la tapa del taüt de la secció.

El Konami's Golf, de 1985, portava la signatura de Konami, ja ho podem deduir amb el nom, i això era sinònim de qualitat, perquè va ser l'empresa que va fer la majoria dels millors títols per a l'estàndard. 

Doncs bé, al principi de tenir l'MSX, que com ja he explicat diverses vegades va ser el meu primer sistema i a diferència del que era habitual o normal jo hi jugava amb videojocs que li passaven al meu pare en disquets -ni cartutx, ni cinta-, posseïa només un parell d'aquests disquets, i en un d'ells hi havia el Konami's Golf, per tant, com acostuma a passar en aquesta secció, parlem d'un títol que és dels més antics que tinc i és normal que sigui un dels més destacats de la meva infantesa. 

Època en què, per cert, per una banda aprenia coses com que "stage" significava "escenari" en anglès, però per l'altra pronunciava el nom de l'altre joc de golf que tenia, el Hole in One, com a "joleinone", a la castellana, amb la jota aspirada, i sense tenir ni punyetera idea de què coi volia dir.

Com podem veure al vídeo, aquest joc no és cap prodigi de l'estètica o el so -malgrat que l'efecte sonor de la pilota elevant-se i caient em fa estremir de nostàlgia-, però a mi em resultava tremendament addictiu. 

Així com amb el Konami's Baseball vaig aprendre les regles bàsiques del beisbol i va ser l'inici del meu amor per aquest esport de què he gaudit principalment gràcies al manga i l'anime -a banda de dos videojocs comptats-, en el cas del Konami's Golf no vaig desenvolupar un interès per aquest esport de gent rica ni en vaig aprendre les normes. 

Jo només sabia, d'alguna manera, que havia de ficar la pilota al forat amb el mínim de cops possible, i no em demanéssiu res més. Tampoc ara. Recordo que em feia gràcia la paraula bunker que apareixia quan la pilota anava a parar en una zona de sorra d'on costava treure-la, però fins aquí arribaven i arriben els meus coneixements d'aquesta disciplina. 

Sabent l'objectiu bàsic i per instint ja m'anava tornant relativament hàbil a l'hora de triar la potència i la corba del cop, i m'encantava quan ja gairebé era al forat i la perspectiva canviava per a oferir un pla zenital de només el green -fins i tot he hagut de comprovar que es deia així-. Com que al principi em costava llançar bé, vaig trigar a acostar-me al forat, i quan això va passar vaig considerar el canvi de perspectiva un premi als meus esforços.

Aquesta part era tot un repte, perquè l'objectiu continuava sent el mateix, però el que se'm demanava era precisió, i ja no importava la corba ni tenia consciència del mapa. No recordo, però, si vaig arribar a acabar cap partit amb els 18 forats. Tampoc no em vaig fixar si el vent bufava sempre en la mateixa direcció i amb la mateixa força o era quelcom aleatori, però cada partida que feia em semblava nova.

Tampoc no recordo si sempre jugàvem amb un personatge femení o anava canviant a cada partida, però celebro aquesta mica d'originalitat en un clàssic de la meva formació com a jugador.



Com a curiositat, comparteixo aquest vídeo de la versió de 1986 per a l'Spectrum, que es deia Golf però s'acreditava com una col·laboració entre Imagine i Konami. En Amstrad CPC, en canvi, sí que es deia Konami's Golf.

Accessoris: el TeeVGolf

En aquesta secció que feia molt de temps que no tocava hem vist perifèrics o accessoris de tota mena: alguns de més impressionants que altres, alguns de més coneguts o més obscurs, d'altres de curiosíssims i exclusivament japonesos... i d'altres que es dissenyen per a un únic videojoc o una única saga, com és el cas de l'aparell de què parlo avui.

Vull confessar, per endavant, que l'esport de masses que és el golf a mi no em diu res. Ni l'ambient en què es mou, aparentment, la gent que el practica. En videojocs tampoc no l'he provat gaire, amb alguna excepció com el Hole in One de l'MSX, i no descarto aprofundir en alguns d'en Mario que només he tocat per sobre.

Tot i així trobo curiós el TeeVGolf, un accessori per a jugar específicament als jocs de la saga PGA Tour Golf d'Electronic Arts que havien sortit fins que va aparèixer aquest perifèric, calculo que l'any 1995 -i només als Estats Units, diria-, perquè en la poca informació que he trobat sembla que el videojoc més recent amb què era compatible és el PGA Tour Golf 1996, de 1995. Cosa que no significa que no funcioni en títols posteriors, perquè en van sortir dos més abans que la saga es rebategés com a Tiger Woods PGA Tour Golf el 1998, però no es confirma enlloc. N'hi ha molt poca informació, però al següent vídeo ens en donen força detalls.

Trobo que és interessant veure'l sencer, però si us fa mandra o no teniu ni idea d'anglès -el cas és que s'entén força bé amb un nivell mitjanet com el meu-, l'autor del vídeo explica que funciona amb dues piles de mida AA, que es pot ajustar per a dretans i esquerrans i que la sensació en agafar-lo s'acosta força a la d'un pal de golf de veritat. 

El pal es detecta amb infrarrojos amb una base que s'endolla a la consola, que pot ser la Mega Drive o la Super Nintendo, segons la versió que tinguem, i té uns detectors que permeten traslladar a la pantalla els nostres swings, amb un dibuix d'una pilota de golf perquè ens en fem una mica més la idea. Per tal de navegar pels menús del joc endollem un comandament estàndard a l'altre connector que ve amb la base del TeeVGolf. 

 

Pel que fa al seu funcionament, si ens hem de refiar de l'autor del vídeo sembla que respon força bé, però faltarien altres opinions al respecte, perquè com ja he dit abans se'n troba molt poca informació, a internet. Principalment fòrums en què la gent parla sobre si és gaire difícil de trobar. 

A mi em sembla que sí, almenys en una cerca superficial a eBay. Deu ser que la gent n'escriu el nom de diverses maneres, fa servir un genèric o realment costa molt de trobar. I quan una cosa costa de trobar, independentment de si és bona o és gaire útil, ja sabem què passa.

Els primers jocs de la NES

Ara que feia temps que no tocava aquesta secció, li dedico una nova entrada aquest cop protagonitzada pels títols que van acompanyar la NES en el seu llançament tant al Japó, on es deia Famicom, com als Estats Units i Europa. Tres mercats on la quantitat dels videojocs i el seu nom van variar d'una manera interessant, com podrem veure.

Començarem pel Japó, que és on va sortir primer la 8 bits de sobretaula de Nintendo, com ja hem dit allà coneguda com a Famicom, que és una contracció de Family Computer. En aquell país veia la llum el 15 de juliol de 1983 i ho feia amb només tres títols, un dels quals aquest Popeye que ja havíem vist en parlar dels videojocs de l'emblemàtic personatge.

Un altre va ser el Donkey Kong, que en realitat i com ja vaig explicar era el joc on havien d'aparèixer els personatges de Popeye, però al final van acabar sent dos videojocs diferents, tot i que de concepte força similar.

I si l'anterior era el primer videojoc on va aparèixer el llegendari Mario, al Donkey Kong Jr. el podem veure, per primera vegada, fent de "dolent". I ara passem als Estats Units, on la consola es va llançar el 18 d'octubre de 1985, amb un catàleg inicial molt més extens, però que no coincidia amb el japonès. Bé, només en un joc, però ni tan sols es pot dir que fos així del tot:

És el Donkey Kong Jr. Math, un títol educatiu que seria un dels 18 videojocs amb què es va acompanyar la sortida nord-americana de la Nintendo Entertainment System, nom amb què també es coneixeria a Europa. 

El Super Mario Bros. no necessita presentació, però el cas és que va ser un dels jocs de llançament en aquell país.



Un altre clàssic que també hauríeu de conèixer, però per si de cas diré que és el Duck Hunt, el cèlebre títol de pistola de la NES.



Del mateix gènere era el Wild Gunman, un altre clàssic, que tindria un company potser no tan conegut, que és el que veurem a continuació:



És el Hogan's Alley, on ens posen en la pell d'un agent de l'FBI que s'entrena com a pistoler en una galeria de tir que va existir fins al final de la Segona Guerra Mundial. Se'n crearia una altra, a l'acadèmia de l'FBI de Quantico (Virginia), als Estats Units, gràcies a la popularitat del joc.



La NES nord-americana també es va llançar amb el Wrecking Crew, el títol on en Mario i en Luigi no són lampistes, sinó fusters, i es dediquen a destruir edificis. 



Al catàleg inicial de la consola més popular del món durant uns quants anys també hi havia lloc per a l'esport, com demostra el Baseball, que s'assembla sospitosament a un títol que durant la meva infantesa em va ensenyar unes quantes coses sobre aquesta disciplina.



El 10-yard fight canviava d'esport, era de futbol americà com es pot apreciar al vídeo, però tenia una estètica molt similar.



O tots els títols d'esports eren iguals o aquest Golf s'assembla, també sospitosament, al que tenia jo a l'MSX i que havia desenvolupat, com el Baseball, la prestigiosa Konami.



El mateix es pot dir del Tennis, que sembla que canviï els sprites del que Konami va dissenyar per al ja esmentat MSX i que servidor té entre els seus títols, malauradament, pirates.



Acabem el gènere esportiu amb l'Excitebike, un clàssic del motocross de la NES i de Nintendo en general, perquè esdevindria una saga amb remakes i seqüeles.

Abans he esmentat la pistola de la NES, que va tenir una entrada fa molt temps a la secció d'Accessoris d'aquest bloc. Allà també n'hi va haver una sobre un altre perifèric, el robot R.O.B., del qual havia de parlar necessàriament perquè els dos títols que vénen ara requerien el seu ús:



Un és el Gyromite, que manté a la pantalla de títol el nom japonès de Robot Gyro, i que ens fa emprar el robot per tal d'ajudar el protagonista del joc a avançar en les pantalles amb l'acció d'apujar o abaixar portes.



L'altre és l'Stack Up, de fet l'altre títol de la NES que feia ús del R.O.B. (sí, només en van ser 2), i es repetia la presència del professor Hector, el protagonista del Gyromite.



Tornem als controls tradicionals amb el Clu Clu Land, un títol on controlem un peix que ha d'anar movent unes barres daurades i evitar que l'atrapin o caure en forats.



Aquest sí que és un clàssic recordat i estimat, i referenciat en jocs com la saga Smash Bros. Es tracta de l'Ice Climber, un addictiu joc de plataformes per a tots els públics.



Aquí en tenim un de lluita. És el Kung-Fu, que és com es deia la versió de la NES d'un títol de les recreatives anomenat Kung-Fu Master i protagonitzat pel cèlebre Jackie Chan, que de fet es basava en la seva pel·lícula Els supercamorristes.



El Mach Rider el podria haver posat a la part dels videojocs esportius, però que jo sàpiga no existeix cap disciplina on les motos disparin, de manera que ja està bé aquí.



Acabarem amb els jocs de llançament de la NES nord-americana amb el Pinball, un altre que s'assembla molt a la versió de l'MSX que tinc, i ens quedarà veure què va passar a Europa quan la consola hi va aparèixer l'1 de setembre de 1986:



És el Mario Bros. (sense Super), el segon joc on va aparèixer el lampista italoamericà i el primer on va sortir el seu germà Luigi, un videojoc altament competitiu que abans de triomfar a la consola i com a extra en futurs títols de la franquícia va passar per les recreatives.

I ja no posaré cap més vídeo, perquè a banda d'aquest joc al Vell Continent la NES va néixer amb els ja esmentats i vistos Excitebike, Pinball, Popeye, Tennis i Ice Climber.