Jocs que no van veure la llum: Especial Kunio-kun

Avui, en aquesta secció dedicada a videojocs que no van arribar a néixer, faré una cosa diferent en més d'un sentit: normalment parlo de títols dels quals hi ha una mica de material visual, si pot ser vídeos, que facin més interessant l'entrada, però aquest cop el que faig és un repàs de diversos videojocs d'una saga que no van arribar a sortir, i espero que això compensi l'escàs o fins i tot inexistent material documental que hi ha al respecte.

Com potser ja sabeu, la saga Kunio-kun em fascina, i això que encara no he jugat ni a la meitat dels seus jocs. Aquesta mancança personal es deu al temps limitat, la dispersió i que té un munt de títols, al capdavall és una saga ben viva que encara ara va augmentant. No ens ha d'estranyar, doncs, que tingui també una pila de projectes no materialitzats, que són els que veurem aquí. 

Malgrat aquesta imatge d'entrada, a la qual ja arribarem més avall, començarem el repàs dels projectes nonats d'en Kunio amb un RPG de la saga que es va "prometre" al final d'una guia per al Super Dodge Ball el 1988, una publicació per al públic japonès, per tant estrictament una guia per al Nekketsu kôkô Dodgeball bu.

Pel que podem llegir al corresponent article de la web Unseen64, no va arribar a tenir títol, però segurament hauria estat un RPG de combats per torns amb l'ambientació d'institut que coneixem de la saga, atesa la implicació del guionista Masaki Wachi, que va escriure alguns Shining Force per una banda, i la imatge d'un parell d'enemics que podeu veure a la imatge de sota, extreta de l'esmentada web.

El 1990 es va començar a planificar un altre joc esportiu dels molts que tindria la saga, i l'esport escollit va ser el més popular del país, el beisbol. El títol provisional d'aquell joc era Nekketsu yakyû kozô ("Nanos del beisbol de sang calenta"), després es va revisar com a Nekketsu taiman jûban shôbu ("L'enfrontament de sang calenta dels números 10"), i quan el director va passar a ser Hiroyuki Sekimoto, el responsable, entre altres, del River City Ransom i el Double Dragon II de la NES, el projecte es va refer com a joc de Super Nintendo, amb el títol de Downtown River City Baseball Story - Play Ball, Kunio!-, que és el nom que des de 2025 té aquest joc fins llavors no localitzat en què en Kunio i els seus amics i rivals proven aquest meravellós esport.

El mateix any i per part del mateix director hi havia plans de fer un joc totalment diferent. Amb el nom de Nekketsu sensei bôken katsugeki - Mamiya no densetsu, s'hauria tractat d'un joc d'acció amb un protagonista totalment diferent: era el professor Shinji Chiba, tutor d'en Kunio i professor d'història, que s'embarca en una aventura per rescatar la professora d'art, desapareguda en un viatge. 

Malauradament, que no tirés endavant va significa que no arribéssim a veure mai el personatge, que només s'esmenta al joc de beisbol (el que sí que va sortir) i en una novel·la de 2014.  

Aquest és un cas especial, perquè no és que no veiés la llum. Posem-nos en situació: malgrat que els pocs jocs de la saga Kunio-kun que van arribar a Occident en el seu dia ho van fer amb diferents noms tant de jocs com de personatges, desmembrant una saga que ens arribava només parcialment i seguint costums de l'època, excepcionalment el títol Crash'n the Boys havia de tenir una nova entrega, el Crash'n the Boys: Ice Challenge, que havia de ser la localització del Go-go! Nekketsu Hockey Club Slip-and-Slide Madness, títol que puc dir en anglès perquè fa pocs anys que s'ha localitzat per primer cop, i del qual ja havia parlat en una entrada quan me'l vaig passar.

Però als anys 90 aquesta localització no es va arribar a produir. El problema és que al final del Crash'n the Boys: Street Challenge es feia un teaser d'aquest altre joc, i la cosa no es va arribar a materialitzar, però devia estar-hi força a punt perquè s'esmentés al final d'un altre joc i se'n fes fins i tot publicitat. De fet, hi havia disseny de portada i tot: 

Per tant, aquest sí que va sortir i no encaixaria en aquesta secció del blog, però ho acceptareu (?) perquè va passar tres dècades després i perquè es va fer, com amb tots els altres jocs de la saga, amb una localització respectuosa amb el material original, així que res de Crash ni dels nois.

Recordeu quan parlàvem del joc de beisbol, que al final va sortir però no per a la NES, sinó per a la Super Nintendo? (bé, Famicom i Super Famicom, hauríem de dir) Doncs a la fira CES de Las Vegas de 1992, en un llistat de futurs jocs de la Super Nintendo, es parlava del Crash'n the Boys Baseball. Per tant, estava previst que es localitzés per a la 16 bits de Nintendo occidental... però, novament, ens hauríem d'esperar al recopilatori Double Dragon & Kunio-kun Retro Brawler Bundle, de 2020.

El que no es va arribar a revelar -i, de fet, ho coneixem perquè un dissenyador gràfic de Technos en va parlar a Twitter el 2020, va ser el Nekketsu Kunio-kun zukan, un projecte de 1993 que més que un joc era una mena d'enciclopèdia visual en què podíem llegir informació de tots els personatges de la franquícia, a més d'un apartat de jukebox amb bandes sonores de tota la saga fins llavors.

Menys informació encara es té del Downtown Kyapikapi Monogatari, que hauria tingut com a protagonistes els personatges femenins de la Satomi Momozono, la Kazumi Hasebe i la Misako. Fins que no en va aparèixer una imatge conceptual a la galeria d'extres del recopilatori de jocs de NES de la saga per a la 3DS, el Kunio-kun Nekketsu Complete: Famicom hen, de 2016, no se sabia ni que havia estat una idea. 

I ara sí, tornem a la imatge del principi. No, no era aquesta, però hi ha una motiu: Explicava el recentment desaparegut Yoshihisa Kishimoto, el pare d'aquesta saga i de Double Dragon, que després de l'èxit rotund del Super Mario Kart van començar a pensar en un joc similar protagonitzat per en Kunio i companyia, al capdavall havien practicat i practicarien múltiples disciplines competitives. 

En aquella entrevista el va anomenar Nekketsu Kart, però la idea va evolucionar en una mena de joc de polo en què els personatges haurien cavalcat porcs en comptes de cavalls. Malauradament, mai va entrar en fase de producció, així que només en tenim imatges que va penjar el mestre Kishimoto a la seva web.

Encara més interessant em sembla -i per tant més mal em fa que no esdevingués una realitat- un altre projecte cancel·lat que es va revelar de la mateixa manera: el Nekketsu kôha Kunio-kun: Kowloon no tsume, que havia de ser una continuació del que ara es coneix com a River City Girls Zero, originalment Shin Nekketsu kôha: Kunio-tachi no banka, l'aclamat joc protagonitzat per en Kunio, en Riki, la Misako y la Kyôko -aquestes últimes protagonistes dels moderns River City Girls 1 i 2-, que hauria tingut lloc a la zona de Kowloon, al nord de Hong Kong.

El joc hauria suposat un crossover entre aquests personatges i els germans Lee de Double Dragon. Estava previst que sortís el 1996 per a la PlayStation, però no va veure la llum i es va quedar en un esborrany de l'argument i la jugabilitat. 

Tirem una mica enrere, perquè el 1994 va sorgir una altra idea amb els personatges de la saga, i era col·locar-los en una aventura de ciència-ficció per a la Super Famicom que s'hauria dit Kunio-kun no SF dayo! Zen'in shûgô!, al qual pertany la imatge conceptual que veiem aquí dalt i que sembla de manga de lluita.

A la wiki d'en Kunio figuren dos títols més que no tenen cap explicació, Kunio no bike racing: Nekketsu bari bari kouttotai i Downtown Nekketsu Monogatari 2. I, finalment, tenim això:

River City Nightmares havia de ser una continuació amb ambientació de terror per al River City Girls, amb monstres i espectres lliures per River City, però allò va quedar reduït a una petita part del River City Girls 2, la seqüela més continuista que va preferir WayForward.

Em sembla fascinant la quantitat d'idees que han donat forma a aquesta longeva i productiva saga, però encara més totes les que s'han anat descartant al llarg de les dècades. Però, si fos per mi, que no se'n descartin més i que totes les idees acabin fructificant. Si es pot rescatar algun projecte antic, ja seria increïble.
 

El personatge: Riki

L'univers Kunio-kun és un dels que més m'agraden de l'àmbit dels videojocs, i tot i que reconec que és de nínxol, m'agrada parlar-ne. Ara fa temps que el tinc una mica abandonat, però tinc intenció de tornar-hi i anar-vos portant més jocs d'aquesta franquícia tan longeva i multigènere. 

De moment, la reprenem una mica amb la intenció també de fer revifar la secció de personatges, perquè parlaré d'un que és important dins d'aquest univers i que no és el seu protagonista, sinó el seu rival i alhora amic. 

En Riki, que va debutar al mateix joc que en Kunio, és el brètol més conegut de l'institut Hanazono, i el veiem ja el 1986 al Nekketsu Renegade Kunio-kun (el nom ja oficialment localitzat del Nekketsu Kôha Kunio-kun, atès que la versió originalment localitzada i maquillada del joc es coneix com a Renegade), fent de líder de la banda de l'esmentat institut que forma el primer grup d'enemics que en Kunio ha de derrotar a la seva primera aventura. 

El veiem a la imatge observant els progressos dels seus esbirros amb un pentinat pompadour característic, però encara no del color blau que seria establert més endavant, després de diverses proves.

Per tant, coneixem en Riki des que vam conèixer el protagonista de la franquícia, en aquell joc que es podria considerar, o almenys jo el qualifico com a tal, "l'avi dels beat'em ups". Però no va trigar en tornar a sortir, i de fet consta que és el segon personatge que més apareix a la saga per darrere només d'en Kunio.

Perquè a la complexa cronologia d'aquests videojocs hi ha títols de diferents gèneres, i el beat'em up no és el majoritari: dominen els d'esports, entenent-se com a versions humorístiques i exagerades d'aquestes disciplines físiques. I el segon joc de la franquícia ho era: 

El Nekketsu High School Dodgeball Club, de 1987, presentava el Hanazono com un dels equips rivals, tot i que a la versió localitzada originalment, el Super Dodgeball, aquest lore desapareix i en Riki amb ell.

Però la seva representació com a enemic com a tal acabaria amb aquest joc i no tornaria fins al cap de molts anys, perquè després ja el vam veure com a brètol aliat d'en Kunio, ja des del cèlebre Downtown Nekketsu Story, de 1989, altrament conegut com a River City Ransom o, a Europa, Street Gangs.

En aquest joc, que tornava al gènere del beat'em up, però amb elements d'RPG i una estètica chibi propera al Super Dodgeball, en Riki (Ryan a Occident) demana ajuda al seu rival Kunio (Alex a la versió localitzada originalment) per rescatar la seva xicota Mami, que ha estat segrestada.

A banda de ser un dels jocs més populars de la franquícia, va ser el primer on en Riki va col·laborar amb en Kunio, i a partir de llavors va passar a ser amic seu, al més pur estil Bola de Drac. Un amic i aliat que té un caràcter més discret, més seriós i tranquil que el d'en Kunio, encara que a l'hora de combatre no s'estigui de res. És per tot això que l'he destacat, però no patiu, que no faré un repàs exhaustiu de tots els videojocs on apareix el nostre personatge d'avui, sinó només aquells en què consideri que hi ha alguna cosa interessant per dir.

Es pot veure, al llarg dels anys 80 i 90, com a capità de l'equip del Hanazono d'esports com el futbol, el bàsquet, el beisbol, l'hoquei sobre gel, el voleibol o d'altres fets d'esbojarrades proves, però també col·laborant de nou amb en Kunio en beat'em ups com el River City Renegade (en japonès Shodai Nekketsu Kôha Kunio-kun), de 1992, o el més emblemàtic Shin Nekketsu Kôha: Kunio-tachi no banka, de 1994.

Aquest títol, que va quedar fora del recopilatori de la saga on es van localitzar per primer cop els jocs que faltaven per traduir -i es va millorar la traducció dels que ja havien arribat a Occident-, ha estat explotat per separat com a River City Girls Zero, ja que argumentalment és l'origen i la inspiració dels moderns River City Girls. 

Aquí, en Riki i en Kunio han estat empresonats per un crim que no han comès i s'embarquen en una aventura per netejar el seu nom. Una història més complexa i treballada del que era habitual a la saga, i que fa que encara ara el joc sigui dels més destacats d'una franquícia amb desenes d'entregues. Curiosament, la xicota d'en Riki aquí és la Kyôko, no pas la Mami, que era la del Nekketsu Downtown Story.

Després continuarien els videojocs de caire esportiu, i també hi hauria un fotimer de remakes i reboots del Nekketsu Renegade Kunio-kun, i del Nekketsu Downtown Story, per a portàtils de Nintendo, amb algunes localitzacions (però no totes) a la Nintendo 3DS. 

Allà va sortir també, val la pena explicar-ho, el Riki densetsu (La llegenda d'en Riki), de 2012, una preqüela de la versió actualitzada per a la 3DS del Nekketsu Renegade Kunio-kun. En aquest joc, és en Riki l'únic personatge que controlem, el protagonista absolut, en una aventura molt de l'estil de les que fins llavors havia protagonitzat en Kunio, de venjances i malentesos. 

El 2020 també va tenir protagonisme amb el reskin del Nekketsu High School Dodgeball Club anomenat Hanazono kôkô dodgeball bu, que només es podia obtenir amb la reserva del Kunio-kun: The World Classics Collection de la Switch. 

El 2019 el veuríem aparèixer, amb una renovada estètica anime, a l'anteriorment esmentat River City Girls, en què tant ell com en Kunio fan, aquest cop, el paper de segrestats, i han de ser les seves xicotes Kyôko i Misako -recordem, del Shin Nekketsu Kôha: Kunio-tachi no banka o ara River City Girls Zero- les que protagonitzen aquest beat'em up per mirar de rescatar-los, i quan ho aconsegueixen ells passen a ser personatges utilitzables en noves partides. A la seqüela, de 2022, tant en Kunio com en Riki estan disponibles des del principi.

Alguns dels jocs de la franquícia han mostrat els personatges de l'univers Kunio-kun en històries ambientades en altres èpoques, com el Downtown Special Kunio-kun's Historical Period Drama (1991) o el River City: Knights of Justice (2014), i fa poc ha tornat a passar amb el romanç xinès dels Tres Regnes, al River City Saga: Three Kingdoms (2021) i la seva seqüela de 2024.

No hi ha dubte de la importància d'en Riki a la saga, tant se val els noms que se li hagin posat a les barroeres localitzacions del passat. El seu nom real, per cert, i segons el creador d'en Kunio i el Double Dragon, en Yoshihisa Kishimoto, ve d'un yakuza que ell mateix, que també havia estat involucrat en bandes juvenils, va conèixer a la seva època. 

També ha estat convidat en altres jocs fora de la seva saga, com ara el Code Shifter, un títol de plataformes i acció que acull personatges d'Arc System Works, el Baseball Superstars 2020, un RPG de beisbol per a mòbils, el Super Smash Bros. Ultimate, on apareix com a esperit, o en un DLC del Mighty Fight Federation juntament amb en Kunio. 

I encara que sembli mentida perquè fora del Japó no és una saga tan immensament popular, al contrari, al Japó ha tingut marxandatge i adaptacions de tota mena, entre les quals diversos manga i també una sèrie d'imatge real, que com no podia ser d'una altra manera té una versió de carn i ossos del nostre Riki.

 

El personatge: Abobo

Que un personatge secundari sigui força popular no és quelcom estrany ni extraordinari. Tampoc que un de dolent gaudeixi del favor de la gent. El cas que ens trobem avui, però, combina totes dues coses: és secundari, i també dolent, o si més no enemic dels protagonistes. I és prou popular. 

Així com després, dins el gènere dels beat'em ups, veuríem altres enemics comuns que van fer fortuna, com la Poison del Final Fight, podríem dir que el personatge homenatjat d'avui va ser el primer que va mostrar prou carisma com per mantenir-se als records de la gent i anar sortint, amb variacions, en posteriors entregues.

Parlo de l'Abobo, el primer enemic comú que ens trobem al Double Dragon, de 1987, i que de seguida veiem que de comú no en té res, per la seva impressionant mida, per la seva resistència i la impossibilitat que l'agafem per clavar-li cops o llançar-lo. I, sobretot, pel seu bigoti de manillar. 

 

A més, el paio apareix des de dins d'un edifici tot trencant una paret malgrat que no gaire lluny d'on fa aquest forat hi ha una porta. És normal que ens tremolin les cames com si fos un enemic de final de pantalla, però no, no ho és pas. 

 

Tampoc és el que en castellà es coneix com a "masilla" (llàstima que no hi hagi un terme equivalent en català, i si hi és us convido molt fortament a ensenyar-me'l), així que queda en terra de ningú, però alhora té un carisma innegable, encara que es repeteixi al llarg d'aquell primer títol de la saga i en diversos colors i fins i tot amb un bessó. En aquest sentit sí que té, doncs, el tractament d'enemic comú.

A la versió domèstica més popular d'aquell arcade revolucionari dins dels beat'em ups, la de la NES, l'Abobo apareix com a enemic final de la primera missió. 

No és l'única on surt, però sí que és cèlebrement diferent de la recreativa, i aquí el caracteritza un cos més bronzejat, més inflat i, sobretot, un cap molt gran i boterut, que és la imatge típica del personatge i amb la qual he obert aquesta entrada.

Aquí veiem les quatre formes en què apareix al primer títol, que bàsicament són dues amb dues variants de color cadascuna, i a la dreta de tot el que de vegades, erròniament, es considera la seva versió del Double Dragon II (1988), encara que en realitat aquest personatge es diu Bolo i és un altre.

L'Abobo tornaria a sortir a la saga, és clar. Si no, no parlaríem de la seva gran popularitat. Però no ho va fer fins a l'any 1993, en què va aparèixer en un improbable crossover.

Era al Battletoads/Double Dragon, per a NES, Super Nintendo, Mega Drive i Game Boy, on torna a fer d'enemic final de la primera pantalla. 

En aquest cas perd el seu aspecte característic i en pren un de menys caricaturesc, però el seu nom és esmentat de manera inequívoca.

Aquell mateix any s'estrenava la infame adaptació animada de Double Dragon, i al minut 2:36 del vídeo tenim la seva primera aparició, en aquest cas amb un aspecte tan canviat que sabem que és ell perquè en diuen el nom, perquè si no podria passar perfectament per algun altre brivall.

No va aparèixer, però, al videojoc de lluita 1 contra 1 que se'n va fer, el Double Dragon V: The Shadow Falls.

On sí que va ser recuperat va ser a l'encara més infame pel·lícula d'imatge real de 1994, on era el líder de la banda dels Mohawk, que després patia una mutació que el deixava amb l'aspecte que veiem a la fotografia.

Al seu torn, aquella pel·lícula també va tenir una adaptació a videojoc de lluita 1 contra 1, aquesta vegada per a la Neo Geo, el 1995 i amb el senzill títol de Double Dragon, i encara que no destaqui dins del seu catàleg farcit de moltíssims exemples notablement millors del mateix gènere, sí que hi apareix l'Abobo, tot i que amb l'aspecte d'abans de la mutació, encara que en alguns moments sí que mostra aquella forma.

Saltem al 2002, perquè va ser llavors quan va aparèixer també per a la Neo Geo el Rage of the Dragons, un joc de lluita que havia de ser la seqüela de l'anterior, però que per una qüestió de pèrdua de llicències va passar a ser un homenatge. Aquí l'Abobo s'anomena Abubo, però és clar que és ell, i més quan entre els noms dels altres components de la plantilla hi veiem un Billy i un Jimmy, entre altres noms que ens sonen.

Això va passar perquè aquesta llicència l'havia comprat Million, companyia que aquell mateix 2002 llançaria el Double Dragon Advance, on tornaria a sortir l'Abobo de manera oficial en tractar-se d'una versió millorada del primer joc.

L'any 2009 sortia per a la Zeebo, la consola creada per a països en vies de desenvolupament o poc per sobre d'aquest estatus, un Double Dragon que es basava en l'original i l'expandia, a més de presentar un apartat gràfic renovat, com es pot veure en aquesta imatge on apareix l'Abobo.

Un Double Dragon també millorat sortiria el 2011 per a mòbils amb sistemes operatius Android i iOS, però per primer cop en molts anys el personatge apareixia en una entrega nova (no renovada, no repintada) de la franquícia al Double Dragon Neon, el reboot vuitanter de la saga que va sortir l'any 2012 per a Xbox 360, PlayStation 3 i Windows, i el 2020 a la Switch.

Aquell experiment, signat per la respectada WayForward Technologies, no va obtenir un aplaudiment unànime, però hi ha força gent a qui li agrada, i jo personalment tinc ganes de provar-lo. A la imatge veiem l'Abobo rebre de valent, i amb un aspecte canviat, però encara recognoscible. Juntament amb en William i la Linda, és un dels tres únics enemics clàssics que hi apareixen.

En aquest punt, i més si esmentem un joc fet per un fan que duu el títol d'Abobo's Big Adventure i que és un festival de picades d'ullet nintenderes, ja queda força clar que era un enemic recurrent gràcies a la seva popularitat, encara que no aparegués en algunes de les entregues numerades de la saga, però el moment culminant de la seva "carrera" el tindríem l'any 2017:

Va ser l'any que sortia el Double Dragon IV, per a PS4, Switch i PC (i Xbox One el 2020), un joc molt criticat en part perquè va voler ser fidel a l'estil NES sembla que d'una manera exagerada, en comptes d'inspirar-s'hi i prou, però que permet desbloquejar i controlar molts personatges, entre ells l'estimat Abobo!

Per acabar, cal esmentar un parell d'aparicions estel·lars, ja fora de Double Dragon, que són concretament el River City Ransom: Underground (2017) i el River City Girls (2019), una mostra més de la popularitat d'un personatge que segurament ningú s'esperava que seria tan important dins la saga sense ser ni protagonista ni enemic final (llevat de comptades ocasions en què ha desenvolupat aquest paper en alguna pantalla). 

I si no fos així, segur que no apareixeria a la portada del recopilatori Double Dragon & Kunio-kun Retro Brawler Bundle, de 2020, que és la versió occidental del Kunio-kun: The World Classics Collection, col·lecció de jocs de Famicom/NES de la saga Kunio-kun i de la seva cosina Double Dragon que ha arribat a Switch, Xbox One, PS4 i PC, i on en realitat només participa en un joc, el primer Double Dragon. No cal dir res més.
 

Fonts:

Double Dragon Wiki

Den of Geek