Publicitat gràfica retro dels videojocs

Hem vist al llarg dels 3 anys d'aquest bloc diverses entrades sobre publicitat relacionada amb els videojocs, des de vídeos fins a pàgines extretes de revistes d'ahir i avui, passant per anuncis polèmics i fins i tot la publicitat dins dels videojocs. Avui el que farem serà un cop d'ull a la publicitat en paper de jocs de fa molts anys. 

Aquí tenim un anunci, per exemple, de la setantera Magnavox Odyssey², de 1978 i successora de la que es considera la primera videoconsola de la història.

Una altra dels anys setanta és l'Atari 2600, una de les consoles més importants de la història, ridícula ara però revolucionària llavors. Precisament per a aquest sistema va sortir el considerat com el pitjor videojoc de tots, el llegendari E.T.:

Jo crec que no hi ha dubte que aquest anunci no era el del llançament del joc, sinó que va sortir després, quan es van adonar que s'haurien de menjar milions de cartutxos que no es vendrien.

Aquest del Frogger és força simpàtic, i de pas trenca amb la imatge que els videojocs són per a nens, paradoxalment en una època en què aquest sentiment estava molt més arrelat que no pas ara. Fem un salt al futur:

El típic anunci de la Hobby Consolas, en un moment que efectivament si no tenies la Super Nintendo no podies jugar, almenys a casa, al desitjat Street Fighter II.

Com volent dir que a la Mega Drive no podia ser, tot i que uns mesos després va aparèixer millorat per a la 16 bits de Sega, però bé, aquest no és el tema d'avui. I s'ha de dir que en això de la publicitat agressiva que atacava el rival Sega era l'especialista. Res a veure amb un anunci més antic que fa tot el contrari:

El Popeye es podia jugar en diversos sistemes, i la publicitat incidia en aquest aspecte, en el multiplataformisme, un aspecte que la publicitat actual dels videojocs només reflecteix de rebot i amb lletres molt petitones.

Aquests videojocs no eren pas multiplataforma, en absolut, tot el contrari, però Konami ho enfocava així: quatre jocs de les Tortugues Ninja per a quatre consoles diferents. Si els vols tenir tots, però, hauràs de comprar-te les quatre consoles. 

Parlant de multiplataformisme, que estrany que es faria avui que un joc de Nintendo sortís en una companyia rival, oi? Però a l'època del Mario Bros. (1983, que no Super Mario Bros. de 1985), títol original de les recreatives, era normal veure'n en sistemes com els d'Atari i en moltes altres màquines.

Com que Sega ja fa uns quants anys que no fabrica consoles és normal veure en Sonic en plataformes de Nintendo, Microsoft i Sony, però quan va sortir el primer de tots, el mític Sonic the Hedgehog, que era el naixement de la mascota de Sega, no era així. 

Tornem a anar una mica enrere per tal de veure (i riure una mica de) aquest anunci tan poc realista: als anys 80 del segle XX les famílies veien amb bons ulls que els seus fills juguessin a videojocs o bé els compraven les consoles a contracor? Hi jugaven tots junts? Les nenes no jugaven? El Super Mario Bros. té modalitat cooperativa de dos jugadors? Reflexionem-hi.

Anirem acabant amb l'anunci d'un accessori que és el gran defensor dels trucs, de les trampes als videojocs. Tu poses les normes, diu, i això és el que fa el Game Genie. I ara sí, acabarem amb un de Sega, que és una mostra de les seves campanyes agressives, en aquest cas però sense atacar el rival:

Molt bo, sí senyor. Ja vaig parlar una mica de l'estil Sega, i us convido a llegir-ne les entrades, quan vaig repassar el Canal Pirata Sega i dels anuncis que buscaven exageradament l'equívoc sexual. Si us ha agradat aquesta entrada us agradarà també saber que en preparo una altra sobre publicitat gràfica, però enfocada d'una altra manera. Ja la veureu.