Sexe i publicitat de videojocs

Fa uns quants dies vaig fer una entrada sobre la publicitat retro dels videojocs a les revistes, un tema que sempre m'ha interessat perquè desprèn nostàlgia com n'hi ha pocs, però d'aquella idea en vaig treure una altra, que és la que tocaré avui: el sexe a la publicitat dels videojocs com a reclam.

Aquest s'ha de dir que està ben trobat, una manera interessant de publicitar un sistema, el 32X, que va fracassar i va posar la primera o la segona pedra per a la caiguda en picat de la imatge de Sega com a companyia. Està en la línia de la publicitat agressiva que ja havíem vist i alhora recupera en part els anuncis escandalosament sexuals que també havíem comentat al bloc i que, com que ja havíem tocat, no recuperarem ara (és a dir, seguiu l'enllaç si voleu, perquè val la pena).

I com per desgràcia no podia ser d'una altra manera, en els anuncis que fan servir el sexe com a reclam la majoria de vegades hi ha implicada una dona ensenyant més pell del que és estrictament necessari per a explicar coses del joc, com passa amb aquest anunci del Davis Cup World Tour de la Mega Drive, de 1993.

Sega va continuar fent coses així i aquí tenim un desplegable que no és de la Playboy, però gairebé: és un anunci de 1996 de la meva estimada Saturn, on podem veure unes quantes pantalles de jocs i, al fons, una dona despullada. 

El text diu així: "(Per si no te n'has adonat) hi ha una bella dona despullada en aquesta pàgina", i més avall "Quan tens una Sega Saturn amb triple processador de 32 bits tota la resta és indiferent". Lleig, però era un intent de Sega de destacar respecte a la competència, formada per Sony i Nintendo, que ja se l'havia menjat a aquestes alçades.

Aquí el tema del sexe és gratuït, però té una micona més de sentit: ens recomanen jugar al Tomb Raider en una pantalla plana, i aquí hi ha un contradictori joc amb una part de l'anatomia de la Lara Croft, que no és precisament plana, destacant en una pantalla plana. A més de lletja, la publicitat és enganyosa. 

Aquest de la Neo Geo fa servir el sexe com a reclam, sí, però d'una manera més ben trobada, perquè teòricament reflecteix una "realitat" i ho fa d'una manera humorística. Ara, és un mite, un tòpic: ni tots els homes deixen de fer cas a la seva parella per tal de jugar als videojocs ni totes les dones els prohibeixen jugar.

Us recorda, aquest anunci del Gex 3 de 1999, cap imatge d'alguna estrella del pop germana de cert Rei del Pop ja desaparegut?

Dels anuncis polèmics del Soul Calibur V (2012) ja en vaig parlar, però ho torno a fer ara perquè aquesta tercera variant no la vaig posar llavors (no la coneixia) i aprofito per fer-ho ara i recordar que la nova entrega de la popular saga de jocs de lluita amb espases de Namco ha incidit aquest cop en la voluptuositat de les seves lluitadores i un vestuari que l'optimitza al màxim. 

Parlant de lluitadores femenines i d'optimitzar al màxim no podem deixar de banda la saga de lluita Dead or Alive, que ja va protagonitzar una entrada en aquest sentit però que ara torno a esmentar per tal de compartir aquest vídeo que deixa ben clara quina és la intenció del Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball de la Xbox. Tal com diu l'anunci, "juga amb amics... o juga amb tu mateix". No "tu sol", no. "Amb tu mateix".

Aquest és del Guitar Hero World Tour: calia que la model Heidi Klum l'anunciés en roba interior? Segurament no, però segur que va ajudar a difondre l'existència del títol entre aquells que no eren fans de la franquícia. Ara en veurem un de totalment gratuït:

Del Mx vs. ATV Untamed, un joc de curses de muntanya de 2007 que s'anuncia amb aquest espot que esprem al màxim la idea del "versus" amb la "genial" idea que hem vist. Però el que va anar més lluny, tant en el tracte denigrant a la dona (i que consti que totes les que hem vist són models o actrius que hi van participar voluntàriament) com en les zones mostrades, va ser aquest:

Ja l'havíem vist a l'entrada sobre videojocs polèmics protagonitzat per les dues entregues del Juiced, però he trobat interessant acabar l'article d'avui amb aquest vídeo per tal de donar un exemple més del sexe com a reclam en la publicitat dels videojocs. I no hem parlat de cap videojoc que contingués sexe en si mateix, que n'hi ha uns quants, sinó d'anuncis que el fan servir de manera injustificada. 

Publicitat gràfica retro dels videojocs

Hem vist al llarg dels 3 anys d'aquest bloc diverses entrades sobre publicitat relacionada amb els videojocs, des de vídeos fins a pàgines extretes de revistes d'ahir i avui, passant per anuncis polèmics i fins i tot la publicitat dins dels videojocs. Avui el que farem serà un cop d'ull a la publicitat en paper de jocs de fa molts anys. 

Aquí tenim un anunci, per exemple, de la setantera Magnavox Odyssey², de 1978 i successora de la que es considera la primera videoconsola de la història.

Una altra dels anys setanta és l'Atari 2600, una de les consoles més importants de la història, ridícula ara però revolucionària llavors. Precisament per a aquest sistema va sortir el considerat com el pitjor videojoc de tots, el llegendari E.T.:

Jo crec que no hi ha dubte que aquest anunci no era el del llançament del joc, sinó que va sortir després, quan es van adonar que s'haurien de menjar milions de cartutxos que no es vendrien.

Aquest del Frogger és força simpàtic, i de pas trenca amb la imatge que els videojocs són per a nens, paradoxalment en una època en què aquest sentiment estava molt més arrelat que no pas ara. Fem un salt al futur:

El típic anunci de la Hobby Consolas, en un moment que efectivament si no tenies la Super Nintendo no podies jugar, almenys a casa, al desitjat Street Fighter II.

Com volent dir que a la Mega Drive no podia ser, tot i que uns mesos després va aparèixer millorat per a la 16 bits de Sega, però bé, aquest no és el tema d'avui. I s'ha de dir que en això de la publicitat agressiva que atacava el rival Sega era l'especialista. Res a veure amb un anunci més antic que fa tot el contrari:

El Popeye es podia jugar en diversos sistemes, i la publicitat incidia en aquest aspecte, en el multiplataformisme, un aspecte que la publicitat actual dels videojocs només reflecteix de rebot i amb lletres molt petitones.

Aquests videojocs no eren pas multiplataforma, en absolut, tot el contrari, però Konami ho enfocava així: quatre jocs de les Tortugues Ninja per a quatre consoles diferents. Si els vols tenir tots, però, hauràs de comprar-te les quatre consoles. 

Parlant de multiplataformisme, que estrany que es faria avui que un joc de Nintendo sortís en una companyia rival, oi? Però a l'època del Mario Bros. (1983, que no Super Mario Bros. de 1985), títol original de les recreatives, era normal veure'n en sistemes com els d'Atari i en moltes altres màquines.

Com que Sega ja fa uns quants anys que no fabrica consoles és normal veure en Sonic en plataformes de Nintendo, Microsoft i Sony, però quan va sortir el primer de tots, el mític Sonic the Hedgehog, que era el naixement de la mascota de Sega, no era així. 

Tornem a anar una mica enrere per tal de veure (i riure una mica de) aquest anunci tan poc realista: als anys 80 del segle XX les famílies veien amb bons ulls que els seus fills juguessin a videojocs o bé els compraven les consoles a contracor? Hi jugaven tots junts? Les nenes no jugaven? El Super Mario Bros. té modalitat cooperativa de dos jugadors? Reflexionem-hi.

Anirem acabant amb l'anunci d'un accessori que és el gran defensor dels trucs, de les trampes als videojocs. Tu poses les normes, diu, i això és el que fa el Game Genie. I ara sí, acabarem amb un de Sega, que és una mostra de les seves campanyes agressives, en aquest cas però sense atacar el rival:

Molt bo, sí senyor. Ja vaig parlar una mica de l'estil Sega, i us convido a llegir-ne les entrades, quan vaig repassar el Canal Pirata Sega i dels anuncis que buscaven exageradament l'equívoc sexual. Si us ha agradat aquesta entrada us agradarà també saber que en preparo una altra sobre publicitat gràfica, però enfocada d'una altra manera. Ja la veureu.