Fa molts i molts anys, arribava a la meva col·lecció de la llavors encara comercialment viva Mega Drive un cartutx que contenia el meu estimat Altered Beast, el gran Gunstar Heroes, el curiós Alex Kidd in the Enchanted Castle i un joc "extra", menor, desconegut per a mi, que era el Flicky i que completava aquell cartutx anomenat Classics Collection.
Una selecció d'allò més diversa, no pas formada per grans èxits del catàleg de la 16-bits de Sega, podríem dir que en tot cas n'hi havia dos, de grans èxits. Certament, el títol protagonitzat per l'ocelleta blava no ho era.
Llançat el 1984 per a recreatives amb la intenció d'emular l'èxit del Mappy de Namco, Sega volia que esdevingués un referent del gènere, una evolució del concepte de recollir/menjar elements d'una pantalla mentre s'esquiven els enemics vista originalment al Pac-man, i també que la seva protagonista, una ocella que ha de rescatar els seus fills, els pollets Piopio (cosa que no té sentit perquè representa que ella és una pardala i els pollets són els fills de les gallines), fos la mascota de la companyia.
El joc, dissenyat per Yôji Ishii i Yoshiki Kawasaki, va tenir un èxit moderat, i es va portar a múltiples sistemes de l'època, entre els quals la SG-1000, la primera consola de Sega, i la Mega Drive, que és la que tinc jo i la que apareix en molts dels recopilatoris de clàssics de Sega.
Quan va sortir aquesta versió, el 1991, el joc ja tenia 7 anys i se li notava, perquè clarament no aprofitava la tecnologia d'una màquina que duia 3 anys al mercat, però és tremendament simpàtic i addictiu.
L'any després del seu debut, el 1985, sortia el Teddy Boy Blues, un títol arcade similar, protagonitzat per un noi que dispara contra uns monstres, i amb versió per a Master System i Mega Drive (a través del servei japonès MegaNet).
El cas és que a la recreativa hi havia unes pantalles de bonificació que eren en forma de galeria de tir i, entre els objectius, incloïen la cara de la Flicky. Un cameo certament petit, com també ho és el del joc de naus SDI - Strategic Defense Initiative, de 1987, portat a microordinadors de l'època i a la Master System com a Global Defense a Occident, on apareixia a les pantalles de puntuació i també, amb un truc, podia substituir el satèl·lit protagonista, però malauradament no he trobat cap prova gràfica d'això.
El 1989, al Super Monaco G.P. de recreativa (a diferència de les conversions domèstiques posteriors) la trobàvem referenciada a les banderes que anàvem trobant durant la pista.
I si el 1988 Sega havia fet un clon del Tetris, el 1990 en va llançar un altre, el Bloxeed, on la Flicky sortia de tant en tant per ajudar-nos, però també apareixia a la marquesina, al costat del logo.
En aquella època ja havia quedat clar que com a mascota no havia funcionat, ni tan sols l'Alex Kidd, que s'havia estrenat el 1986, havia tingut èxit en aquesta missió. Probablement, tot i que el cas del príncep de Radaxian va demostrar que no n'hi havia prou amb això, a la Flicky li van faltar jocs com a protagonista i li van sobrar cameos.
Paradoxalment, el moment de l'arribada de l'autèntica i definitiva mascota de Sega, l'estrena del Sonic the Hedgehog, el 1991, per a la Mega Drive, la Master System i la Game Gear, va significar també l'aparició prominent de la nostra homenatjada, i és que va passar a formar part de l'espècie dels flickies, uns ocellets blaus (i d'altres colors) que són només una de les espècies que rescata en Sonic quan derrota els seus enemics robòtics.
D'aquesta manera, va esdevenir un dels elements secundaris, sí, però habituals, d'una de les sagues més importants de la companyia i de la història dels videojocs en general.
Fins i tot es va acabar presentant la seva terra natal, Flickie's Island, que era el subtítol del criticat Sonic 3D (1996) a Europa, mentre que al Japó i els Estats Units era Sonic 3D Blast, i que va sortir per a la Mega Drive i la Saturn.
El joc, encara ara, es considera mediocre, però almenys la Flicky (volem pensar que és una de les que apareixen, però no s'especifica) agafa rellevància perquè en Sonic ha de rescatar els flickies en cada nivell.
No m'entretindré a llistar tots els videojocs de la saga Sonic on apareix, però és pràcticament en tots i fins als nostres dies, incloent-hi -perquè la podem veure bé i amb aspecte tridimensional- el Sonic Lost World, de 2013, per a la Wii U, la Nintendo 3DS i Windows.
També la podem veure entre el públic a la saga de jocs olímpics Mario & Sonic, i fins i tot se li fa una referència al Shenmue, de la Dreamcast, en un pòster del saló recreatiu on va en Ryô, aquí marcada i ampliada.
En definitiva, és evident que no es va convertir en la mascota que Sega volia, però almenys el color sí que va coincidir amb el del personatge que sí que ho seria, i al llarg de la història de la companyia i de l'eriçó més famós de la història dels videojocs se li han fet homenatges en forma de cameos, àmbit en què està especialitzada, i amb aparicions en còmics i dibuixos animats d'en Sonic, des de fa més de 30 anys.
Amb aquesta entrada volia, doncs, retre-li un petit homenatge, i és que la Flicky és un personatge que ens ha acompanyat tota la vida, però sempre en segon pla, gairebé com a part del paisatge, i se li havia de fer una mica de justícia.
