Petits clàssics: Choplifter!

Un dels videojocs que recordo de la infantesa sense haver-lo provat, condició que acostuma a permetre'm fer entrades per a aquesta secció, el recordo especialment perquè em semblava (i encara ara em sembla) de difícil pronunciació i escriptura. 

El Choplifter! de Brøderbund va sortir el 1982 i va tenir una sèrie de conversions, remakes i seqüeles que val la pena esmentar, que és el que em proposo fer avui.

Doncs bé, la primera versió s'atribueix al senyor Dan Gorlin i va sortir per a l'Apple II, amb versions per a Atari 5200, Atari 8-bit, ColecoVision, Commodore 64, Commodore VIC-20 i MSX. 

Aquí el veiem en moviment, el de l'Apple II, i fent un esforç d'imaginació i bona fe podem apreciar l'objectiu del Choplifter!, que era pilotar un helicòpter per tal de rescatar ostatges dels camps de guerra on són presoners i dur-los a un lloc segur sans i estalvis. Evidentment, l'enemic no ens ho posarà fàcil.

Però resulta que, al contrari del que acostuma a passar, d'aquell videojoc d'èxit per a consoles i retroordinadors es va fer un títol per a recreatives, aquesta vegada distribuït per Sega.

Ja veieu a la pantalla del títol que es respecta l'autoria del joc original, però el de Sega cal reconèixer que tenia un aspecte molt millor, amb la introducció de més paisatges, música, un nou sistema de puntuació i l'ús del desplaçament parallax, no gaire habitual encara a l'època.

El 1986, sens dubte gràcies a l'èxit de la versió arcade, considerada un dels millors videojocs de 1985 i de tots els temps, van sortir versions domèstiques per a la NES (al vídeo) i Master System, el primer esmentant només el senyor Dan Gorlin i la reprogramació per part de Jaleco i el segon, és clar, esmenta la reprogramació de Sega a més de reconèixer-ne l'autor original.

El que acabeu de veure és el remake de 2012, llançat per a Xbox Live Arcade, Playstation Network i PC amb el nom de Choplifter HD, que va tenir una acollida discreteta.

Ara bé, no podem parlar d'aquest petit clàssic sense veure les seqüeles que va tenir per a diversos sistemes i amb algun embolic provocat pels noms.

El 1991 sortia, per exemple, el Choplifter II, per a la Gameboy, que va agradar força, però resulta que el 1994 es va llançar el Choplifter III, que era un remake amb gràfics millorats, per a la mateixa consola i per a la Game Gear:

L'embolic ve perquè, també aquell any, va sortir per a la Super Nintendo un altre Choplifter III que no era un remake del de la Gameboy, sinó una seqüela completament original, encara que la 16 bits de sobretaula de Nintendo no tenia un Choplifter II. 

Aquesta seria la història pròpiament dita del petit —o més aviat mitjà— clàssic que és el Choplifter, però cal esmentar que hi va haver clons o videojocs inspirats en el seu èxit, com ara l'Air Rescue de Sega per a recreatives i Master System.

A més, dos altres clàssics dels 80, el Lode Runner i el Raid on Bungeling Bay, ambdós de Brøderbund, se situen segons els desenvolupadors en el mateix univers de ficció que Choplifter, representat per l'organització malvada Bungeling Empire, l'un des del gènere dels trencaclosques i l'altre repetint el gènere dels helicòpters però des d'una perspectiva diferent.

 

Els primers jocs de la Master System

Fa uns mesos vam parlar a bastament de la Master System, que precisament el 2010 feia els 25 anys des de la seva aparició al Japó. Llavors encara no existia, la Master System II, sinó que hi havia el que es deia Sega Mark III, que a Occident, amb algunes diferències, va sortir com a Master System (i al Japó també es va dir així des de 1987). L'aparició de la consola i, per tant, dels primers jocs que la van acompanyar es va produir al País del Sol Naixent el 20 d'octubre de 1985, i allà venia amb els següents dos jocs:

Un era aquest, el Hang-On, del que ja havia parlat perquè la versió per a la Mega Drive és un dels jocs de la meva infantesa. I l'altre que va sortir amb la consola al Japó va ser el Teddy Boy, un joc senzill però addictiu que recomano a qualsevol i que, quan es troba, no va gaire car.

Igual que el Hang-On, aquest venia en format targeta (My Card), que recordem que el primer model de la Master System podia llegir i que permetia, a través del mateix port, llegir jocs de l'anterior consola de la companyia, la inèdita a Occident SG-1000. El que posaré ara consta com a aparegut al Japó el 1985, però no podem estar segurs que ho va fer també el 20 d'octubre. Per si de cas, però, aquí teniu el Satellite 7:

Passem als Estats Units, on la Wikipedia diu que a sortir "al juny de 1986", sense especificar data. Allà estava acompanyada del següent títol:

És el Safari Hunt, que ja vam esmentar en parlar de la pistola de la Master System, la Light Phaser. Doncs bé, al principi venia en un mateix cartutx amb l'esmentat Hang-On, de manera que ja tenim repassats els dos jocs del llançament americà. I a Europa, on la consola va sortir "a finals de 1986"?

Al Vell Continent va arribar amb uns quants jocs més. Un d'ells era l'Action Fighter, que vèiem al video, basat en un arcade de la mateixa Sega. Un altre que ens esmenta la Wikipedia és el Black Belt:

A primera vista no fa gaire bona fila, però veig que va tenir una bona acollida per part del públic. I el que ve ara és un clàssic dels videojocs d'helicòpters:

El mític Choplifter, originalment de 1982 per a Apple II però portat a gairebé tots els sistemes domèstics de l'època. Continuem amb un altre clàssic que, personalment, tinc moltes ganes de provar després d'haver conegut el seu "protagonista" gràcies al Sonic & Sega All-Stars Racing:

És el Fantasy Zone, que tindria algunes seqüeles i que curiosament, tot i ser de Sega, va aparèixer en d'altres sistemes com, per exemple, la NES. Ja ho havíem vist en parlar dels jocs de Sega que havien tingut versió també per a la gran rival. En format targeta (fora del Japó coneguda com a The Sega Card) també arribarien dos títols. Un era el Hang-On i l'altre aquest curiós Transbot, que no coneixia ni de nom però que té molt bon aspecte:

No el deixen gaire per sobre del 5, però, les notes de la gent al portal Gamespot. Es veu que es basava en Transformers i que al Japó es deia Astro Flash. Acabem amb un títol exclusiu de la Master System, no present en recreatives ni en cap altre sistema:

Es tracta del World Grand Prix, un joc de fórmula u amb el que no es van trencar gaire el cap a l'hora de triar-li un nom, però trobo que no es mou gens malament, oi? Un que no consta com a títol de llançament però que va aparèixer el 1986 (i, per tant, en el cas europeu seria també de llançament si la consola va sortir "a finals de 1986"), és el següent, que veurem ressenyat però que, de pas, ens permetrà veure com era una targeta:

És l'F-16 Fighting Falcon, que no va agradar gaire pels gràfics, sobretot. I bé, el llançament europeu de la Master System va venir força carregadet, però tot i que alguns dels jocs que van acompanyar la consola són molt bons, com sempre passa... el millor encara havia de venir.