Què estàs buscant?

diumenge, 23 d’agost de 2009

El personatge: Mario

Ja ho vaig avançar en la darrera entrada del bloc: el següent (el d'avui) era el missatge 150 i havia de celebrar-ho d'una manera especial, i ho faré com vaig decidir ja fa uns mesos, parlant de la mascota de Nintendo, en Mario. Per cert, gairebé dos anys després (15 d'agost de 2011) reviso l'entrada perquè li fallaven alguns vídeos i aprofito per actualitzar-la una mica. Ho dic perquè també parlo de jocs posteriors a 2009.

Arribats a aquest punt no hi ha ningú que no conegui el personatge, segurament és el més famós del món dels videojocs, i amb tota seguretat el més popular, per davant només d'en Sonic. Tothom sap que el seu enemic és en Bowser, o en Wario, segons el joc, i que sempre ha de rescatar la princesa, però quins són els seus orígens? Doncs uns de ben diferents als jocs que estem acostumats a veure d'aquest lampista italo-americà.



Va ser al Donkey Kong (1981, primer en recreativa i després a la NES , l'Atari i alguns microordinadors), on malgrat el títol del joc el personatge que controlàvem era en Mario, que llavors es deia Jumpman (al Japó li deien "Mr. Videogame"!). Diuen que li van posar bigoti perquè les limitacions tècniques d'aquella època feien difícil apreciar la forma del nas, de manera que introduint un mostatxo quedava més clar. I la gorra la duu pel mateix motiu.

A Donkey Kong Jr. (1982) apareixia per primera i última vegada com a dolent de la pel·lícula, o del videojoc, perquè havia capturat en Donkey Kong i el fill del simi havia de rescatar-lo, i va ser el primer cop que el van anomenar "Mario":




La següent vegada que el vam veure va ser a la recreativa Mario Bros. (1983), on se'ns presentava en Luigi, el seu germà bessó (però diferent). També s'hi produïa la primera aparició de les tortugues, embrió de les Koopa Troopa.




I el 1985... va arribar el Super Mario Bros., joc del que ja vaig fer un article que podeu llegir aquí. Qui no està gaire ficat en aquest univers del videojoc considera que aquell va ser el seu primer títol, però no és així. De fet, el mateix 1985, uns mesos abans d'aquest va sortir un altre joc, el Wrecking Crew, un joc estrany però de cult on els germans Mario actuaven per darrera vegada a Nova York, abans de passar al Regne Xampinyó.



Del Super Mario Bros. no posaré cap vídeo, ja he recomanat consultar l'entrada que li vaig dedicar, i només recordaré que és un dels jocs més importants de la història, un autèntic revolucionari, i dels més venuts, amb remakes, versions alternatives, etc. El 1986 va arribar Super Mario Bros. 2, diferent al Japó de la resta del món, que el va conèixer més tard com a Super Mario Bros. The Lost Levels.



L'original, del Famicom Disk System...



...I el que ens va arribar aquí, en un vídeo on se'n fa una comparativa amb l'original que va clonar, el Doki Doki Panic! No és que no tingués gràcia, podíem controlar a més per primera vegada la princesa i en Toad, i de fet alguns personatges del joc, que en realitat no eren de l'Univers Mario, van passar a formar part de l'imaginari de Nintendo i han fet aparicions den d'altres jocs, com és el cas de la Birdie a la sèrie Mario Kart. El que passa és que fa ràbia saber que ens van portar una cosa que no era l'autèntica. Com a curiositat, els japonesos van tenir aquesta versió, també, però el 1992.

El 1988 arribaria Super Mario Bros. 3, considerat com el millor joc de la NES, com a mínim el que aprofitava millor les seves característiques tècniques, un dels imprescindibles de la 8 bits de sobretaula de Nintendo.



Era el primer que comptava amb un mapa, i quan hi jugaven dos jugadors i concidien amb en Mario i en Luigi a la mateixa pantalla automàticament passaven a jugar una partida del Mario Bros., l'original, aquell del tercer vídeo que he posat. El millor del joc, però, era la fulla que ens permetia volar gràcies al moviment d'una cua d'ós rentador que ens sortia. El 1989 va sortir el Super Mario Land, el primer joc que protagonitzava per a la portàtil de Nintendo:



El 1990 arribava el primer títol on vèiem en Mario fent una cosa totalment diferent del que estàvem acostumats a veure, el Dr. Mario (NES i Gameboy, i més tard per a la Super Nintendo):



El mateix 1990 també va sortir el Super Mario World, encara que només al Japó, on tenia el subtítol de Super Mario Bros. 4. Va trigar un any a arribar als Estats Units i un altre a casa nostra. Era el joc que acompanyava la Super Nintendo en el seu naixement, i com que aquí la màquina va sortir el 1992, el títol també.



Aquell títol ens va meravellar pels seus gràfics molt potents (era la 16 bits de Nintendo, s'havia donat un pas més), la capa voladora d'en Mario i el seu nou amic, el carismàtic Yoshi. I mentre nosaltres rebíem aquest joc, al Japó sortia el Super Mario Land 2: 6 Golden Coins, que també vaig comentar i que aquí va arribar el 1993.

La segona part del títol de la Super Nintendo, el Super Mario World 2: Yoshi's Island, va aparèixer el 1995 i aquest cop amb molt pocs mesos de diferència entre el Japó i la resta del món.


Com es pot veure, és completament diferent, i el que controlem és en Yoshi, mentre duu a sobre un Mario rejovenit. Malgrat que la proposta s'allunyava bastant del que el públic havia vist, va tenir molt d'èxit i es considera un dels millors jocs de la consola.

El 1996 (1997 a Europa) va ser un punt d'inflexió en la història del personatge: per primer cop el vèiem en 3D, i era al Super Mario 64, el títol que acompanyava la Nintendo 64 en la seva sortida.



Malgrat les reticències de molta gent, que considerava que el pas a les 3D d'un personatge així seria un fracàs (cosa que de vegades és veritat, com hem vist a la secció "Ahir i avui"), aquest joc va ser una autèntica revolució que tractaré amb extensió quan sigui el moment, i és una obra mestra imprescindible no només de la consola de 64 bits de sobretaula de Nintendo, sinó de la història dels videojocs en general.

Per cert, per primera vegada li sentíem la veu, i qui la fa és un senyor anomenat Charles Martinet, que aquí ens explica com hi va arribar (en anglès, però):



Curiós, eh? El senyor Martinet, però, també fa les veus d'altres personatges, com en Luigi, en Wario o en Waluigi. El 2000, també per a la Nintendo 64, es va inaugurar una nova franquícia amb Paper Mario:



L'estètica és completament diferent, com si es tractés d'un còmic o uns dibuixos animats, i va ser aclamat per la crítica. L'any anterior també havia començat una nova sèrie, encara més exitosa i important, amb Super Smash Bros., que tindria seqüeles a la Gamecube i la Wii.



En aquesta sèrie s'hi barregen personatges de Nintendo, no només de l'Univers Mario. Al primer, el de la Nintendo 64, hi sortien per exemple en Kirby i la Samus Aran, protagonista de la saga Metroid, però a l'última versió, la de la Wii, hi ha fins a 35 personatges, entre els quals convidats no exclusius de Nintendo, concretament en Solid Snake de Metal Gear i en Sonic, ara que ja no és rival de La Gran N. En resum, una saga que és un constant homenatge a la història de Nintendo.

El 2002, ja amb la nova consola de Nintendo, la Gamecube, de 128 bits, la més tardana de la seva generació i per això la més potent (després de la Xbox, que és indiscutiblement la millor tècnicament parlant), el joc d'en Mario va ser Super Mario Sunshine, que no es va llançar amb la consola, que per primera vegada ho havia fet amb un joc d'en Luigi, el Luigi's Mansion.



El salt gràfic era evident, i el sistema de joc original i divertit, amb l'aigua, però no va tenir tanta repercussió com el seu predecessor. En part és lògic: la revolució va ser el pas a les 3D i un joc pràcticament perfecte. Super Mario Sunshine el polia tècnicament i ens portava una nova història, però el salt ja no era tan gran. Malgrat tot, un altre imprescindible, Nintendo no va decebre.

I de la línia principal ens queda comentar dos jocs més. Un és el New Super Mario Bros. (Nintendo DS, 2006), el primer títol portàtil en molts anys, ja que ni la Gameboy Color ni la Gameboy Advance havien tingut un joc propi d'en Mario, només remakes.



Un bon joc, on la pantalla inferior de l'actual portàtil de Nintendo ens servia per desar-hi objectes que podíem fer servir més tard. El problema és que, malgrat tot, és relativament curt i fàcil, comparat amb el que havíem vist fins llavors. El 2009 sortia el New Super Mario Bros. Wii, on poden cooperar fins a 4 jugadors:



Té una pinta increïble, i no és una versió en Wii del que ja hem vist a la DS, sinó que té força elements nous, com es pot veure de seguida. Parlant de la Wii, ara toca la seva versió de la saga principal de Super Mario, el Super Mario Galaxy.



Aparegut l'any 2007, i no pas acompanyant la sortida de la consola el 2006, aquest és considerat una nova obra mestra per la seva originalitat (hem d'anar per petits planetes tota l'estona) i l'ús perfecte que fa del sistema de control de la Wii. El 2010 n'apareixia la seqüela, el Super Mario Galaxy 2:



La saga principal rebrà a finals de 2011 una nova entrega, a la Nintendo 3DS, coneguda com a Super Mario 3D Land:



Té una pinta fantàstica, i farà ús de les 3D estereoscòpiques de la consola, a més de barrejar elements dels títols més rellevants de la saga, com per exemple l'enyorada disfressa d'ós rentador (tanuki) del Super Mario Bros. 3.

Com a mascota de Nintendo i la rellevància que té com a personatge, no és estrany que hagi aparegut en moltíssims altres jocs, a banda dels de la línia principal. N'hem comentat algun, però n'hi ha molts més que han anat sortint durant tota la seva història. Una de les sagues més importants, si no la que més, és la de Mario Kart, començada amb el Super Mario Kart de la Super Nintendo (1992):



I la darrera entrega (de moment, perquè també a finals de 2011 tindrem el Mario Kart 7 de la Nintendo 3DS), a la Wii, el Mario Kart Wii (2008), un autèntic supervendes infinitament addictiu, amb un accessori creat especialment per a l'ocasió, el volant que es regala amb el joc:



Però ja parlaré com cal de la saga a la secció "Grans Sagues", no sé si en la propera entrega d'aquesta esporadiquíssima secció o no. Ara centrem-nos en altres exemples, que tampoc no seran tot, ja que en Mario ha estat, amb més o menys protagonisme, en més de 100 títols.

Alguns d'aquests són el primer RPG de l'Univers Mario, el Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars (1996), seguit per les seqüeles Mario & Luigi: Superstar Saga (Gameboy Advance, 2003), Mario & Luigi: Partners in Time (Nintendo DS, 2005), el proper Mario & Luigi: Bowser's Inside Story (Nintendo DS, 2009). Considerats RPG també hi ha els Paper Mario, que són el comentat abans i les entregues per a Gamecube (The Thousand Year Door, 2004) i Wii (Super Paper Mario, 2007).



Aquest és el Partners in Time de la Nintendo DS. Són jocs realment divertits, i sempre és interessant veure els personatges fora del seu gènere habitual. En aquest sentit tenim els múltiples jocs esportius, que van des del tennis fins al golf, passant pel futbol, el bàsquet o el beisbol, en diverses consoles de la companyia. Vegem-ne alguns exemples:



El Mario Golf 64, de la Nintendo 64 (1999).



El Mario Tennis: Power Tour, de la Gameboy Advance (2005).



El Mario Superstar Baseball (Gamecube, 2005), que va veure seqüela al Mario Super Sluggers de la Wii (2008, inèdit a Europa).



El Mario & Sonic at the Olympic Games (2007), que el 2009 va tenir la continuació d'hivern i el 31 de desembre de 2011 rebrà la versió dedicada als Jocs Olímpics de Londres 2012. Però sortint dels esports, també hem vist en Mario a uns jocs que reprenen la idea d'aquell primer: el Donkey Kong de la Gameboy (1994), el Mario vs. Donkey Kong de la Gameboy Advance (2004) i el Mario vs. Donkey Kong 2: March of the Minis de la Nintendo DS (2007), jocs dels que ja vaig parlar en l'article on duu l'enllaç que acabo de posar.

Per altra banda tenim els Mario Party, que ja duen moltes entregues des d'aquella primera experiència de 1998 a la Nintendo 64. Fins ara n'han sortit 11, essent el de la Nintendo DS (2007) l'última. Es tracta de minijocs protagonitzats pels personatges de l'Univers Mario.



Són d'aquells jocs ideals per a jugar-hi amb altres persones i passar hores competint i fent la guitza als altres. L'hem vist, doncs, en moltíssims jocs, alguns dels quals són els que he esmentat, però també ha fet cameos en títols com el Punch Out de la NES, el Tennis de la Gameboy o com a figura o retrat en d'altres videojocs.

Amb aquesta transcendència no és estrany que hagi protagonitzat també una pel·lícula d'imatge real, un còmic, deu llibres dins la col·lecció Nintendo Adventure Books (una mena de Tria la teva Aventura) i tres sèries de dibuixos animats fetes als Estats Units, anomenades The Super Mario Bros.: Super Show! (1989), The adventures of Super Mario Bros. 3 (1990) i Super Mario World (1991).



Com es pot veure, comença amb uns gags d'actors reals i després passa als episodis de dibuixos, que també van emetre's en castellà, a Telecinco. Però també hi va haver una versió animada del seu univers al Japó, el 1986, en una pel·lícula de 60 minuts que mai no va sortir d'allà:



Com a curiositats relacionades amb el personatge, destaca el sobrenom de Super Mario que han rebut diversos esportistes d'arreu del món que tenien com a nom de pila aquest tan típicament italià, com ara el jugador d'hoquei Mario Lemieux, el futbolista Mário Jardel o el ciclista Mario Cipollini.

Pel que fa als rècords, que surten al Llibre Guinness, té entre altres fites el fet de ser la sèrie de videojocs més venuda, el personatge que ha aparegut en més videojocs o el primer videojoc del qual es va fer una pel·lícula.

En Mario, doncs, fa molts anys que va esdevenir una icona coneguda per tothom, i té un carisma innegable. Al contrari que l'altra gran mascota dels videojocs, en Sonic, no ha hagut de veure com la seva companyia tancava la paradeta i es dedicava a fer jocs per a les consoles de la competència, i els títols que ha protagonitzat han estat gairebé sempre productes d'una altíssima qualitat, cosa que no es pot dir dels que s'han basat en la mascota de Sega, per desgràcia. Sigui com sigui, qualsevol novetat al voltant del lampista italo-americà té unes repercussions que ressonen a tot el món dels videojocs, i La Gran N no acostuma a decebre.


Aquí tenim en Shigeru Miyamoto, el seu creador i pare també d'en Donkey Kong, la saga The Legend of Zelda, els Mario Kart o els més recents Nintendogs, entre molts altres.


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...