Observo que he fet relativament poques entrades sobre personatges dels videojocs, i sobretot em sorprèn que en els darrers anys ho he estat fent amb una freqüència d'un cop l'any, o fins i tot menys. Avui trenco aquesta tendència amb un homenatge a un personatge de Sega que ja fa molts anys que podem veure als jocs d'en Sonic o aquells en què es troben diversos personatges de l'antiga rival de Nintendo, generalment de caire lúdic i/o competitiu.
És en Knuckles, l'equidna -animal que, juntament amb l'ornitorinc, és l'únic mamífer que pon ous-, un personatge que és dels més coneguts dels que apareixen a la veterana i prolífica saga de l'eriçó blau de Sega, però que tot i la seva popularitat (sembla que és el quart més estimat, per darrere d'en Tails, en Shadow i el mateix Sonic) va debutar com a enemic.
Era l'any 1994 i al meravellós Sonic 3 de la Mega Drive ens el trobàvem com a enemic controlat pel Dr. Robotnik, avui Dr. Eggman. A diferència del mateix científic boig, que era un humà gras i de comportament ridícul, en Knuckles era un animal antropomòrfic, com en Sonic i en Tails, i tenia un atractiu diferent. Repetiria en el seu paper de dolent al Sonic Triple Trouble, també de 1994 i en exclusiva per a la Game Gear.
Però per tal de poder-lo controlar, un cop caiguda la bena i aliat amb els bons, ens hauríem d'esperar al Sonic & Knuckles, que va sortir també aquell any però uns mesos més tard.
Seria al Sonic & Knuckles, un curiós títol que es presenta en un cartutx diferent de tots els altres que hi ha al catàleg de la Mega Drive. Perquè hi trobem una aventura que continua els esdeveniments del Sonic 3 i ens permet controlar en Sonic o en Knuckles, que pot escalar parets amb les punxes que té als artells ("knuckles" en anglès), però permet col·locar-hi els cartutxos del Sonic 2 i el Sonic 3, amb diferents efectes.
En el cas de la segona entrega de la saga podem passar-nos el joc amb en Knuckles en comptes d'en Sonic o en Tails, i si hi posem el Sonic 3 tenim una versió lleugerament diferent del joc original, però a més si hi aconseguim les 7 Chaos Emeralds podrem aconseguir les Super Emeralds del Sonic & Knuckles, inaccessibles d'una altra manera. Amb el primer Sonic the Hedgehog no hi ha cap connexió, i posar aquest cartutx al del Sonic & Knuckles donava el mateix resultat que posar-hi el del FIFA 95 o l'Altered Beast: un missatge d'error.
En Knuckles començava a ser molt popular i Sega va decidir donar-li el protagonisme de l'únic joc de la franquícia que sortiria per al perifèric-consola 32X, el Knuckles Chaotix, de 1995, que en realitat era un spin-off i és un dels pocs jocs de la saga que no permeten controlar en Sonic.
Aquí, amb una mecànica molt semblant al que estàvem acostumats a veure, ens sorprenien però amb una característica única, que era el control d'en Knuckles i un dels seus amics alhora, units per una mena de corda màgica que hi ha entre dos anells. Els afortunats que tenen el fallit accessori tenen, o desitgen tenir, aquest videojoc que a l'actualitat es ven per prop de 300 euros tranquil·lament.
El 1998-1999 sortia per a la Dreamcast el genial Sonic Adventure, en què en Knuckles era un dels 6 personatges jugables, i cadascun d'ells tenia una història diferent. En el mateix sentit el podríem controlar el 2001 al Sonic Adventure 2.
El 2003, amb la Dreamcast ja abandonada i la retirada de Sega de la creació de consoles, sortiria el primer videojoc de la franquícia per a màquines de Microsoft i Sony. Era el Sonic Heroes, la continuació argumental del Sonic Adventure 2, i estava disponible per a la Gamecube, la Xbox i la Playstation 2.
Aquí podíem triar entre 4 equips de 3 personatges, un total de 12, i en Knuckles formava part del Team Sonic. Avançàvem per les pantalles alternant, segons la necessitat, entre els tres personatges, però sempre en controlàvem un i els altres dos ens seguien.
I he dit que amb el Sonic Heroes s'estrenava a Microsoft i a Sony, perquè a Nintendo ja ho havia fet amb el Sonic Advance, de 2001-2002 i per a la Gameboy Advance, on per cert si no vaig errat tenim el primer dels pocs exemples de jocs de plataformes de la franquícia amb en Knuckles controlable en consoles portàtils.
Després de l'èxit d'aquest videojoc, que va tenir una versió per a la N-Gage de Nokia anomenada SonicN, hi va haver dues seqüeles, el Sonic Advance 2 i el Sonic Advance 3, respectivament de 2002-2003 i 2004.
La seva última aparició en un joc de plataformes és la de l'spin-off conegut com a Sonic Boom, franquícia formada per una sèrie animada, un còmic i els videojocs Sonic Boom: Rise of Lyric (Wii U), Sonic Boom: Shattered Crystal (Nintendo 3DS), que es consideren ja els pitjors videojocs de tota la història d'en Sonic, i per al 2016 Sonic Boom: Fire & Ice (Nintendo 3DS), amb què esperem que hagin après la lliçó.
Pel que fa als jocs no de plataformes, sinó competitius o lúdics que deia al principi, la primera aparició d'en Knuckles es va produir el 1995 al Sonic Drift 2 de la Game Gear, la seqüela del primer intent fallit d'imitar el Super Mario Kart de la Super Nintendo. També el podíem portar al joc de curses a peu Sonic R, de la Saturn, que va sortir el 1997. I al Sonic Riders (2006) i el Sonic Riders: Zero Gravity (2008), multiplataformes, i el Sonic Free Riders (Xbox 360 -Kinect-, 2010), en què els personatges corrien sobre aerotaules i que no van tenir gaire bona acollida.
Molt millors, i també amb en Knuckles com un dels pilots, eren els multiplataformes Sonic & Sega All-Stars Racing (2010) i Sonic & All-Stars Racing Transformed (2012).
Pel que fa a la lluita, al Sonic the Fighters, llançat per a recreatives el 1996 i disponible en consoles només a través del Sonic Gems Collection (2005) i als basars de la Xbox 360 i la Playstation 3 el 2012, era un dels lluitadors, com també al molt diferent, però també de lluita, Sonic Battle (Gameboy Advance, 2003).
A l'RPG Sonic Chronicles: The Dark Brotherhood, de 2008 i només per a la Nintendo DS, tenia un paper important i el podíem veure en un gènere gens habitual a l'univers Sonic.
També tenim la saga dels títols basats en els Jocs Olímpics, que ja duu unes quantes entregues per a consoles de sobretaula i portàtils de Nintendo, en què els universos Sonic i Mario s'uneixen i que va començar amb l'històric Mario & Sonic at the Olympic Games (Wii, 2007 i Nintendo DS, 2008), i on òbviament l'equidna és un dels personatges que podem portar.
Ara bé, no sempre ha estat present en aquests jocs multitudinaris i de caire social, dels quals també cal esmentar el mediocre Sonic Shuffle, la resposta de Sega als Mario Party, que va sortir entre 2000 i 2001 per a la Dreamcast. No, en Knuckles també ha estat absent unes quantes vegades (no el podem controlar per exemple al Sega Superstars Tennis), i en d'altres ocasions fa cameos o també papers de suport, com en el cas del Sonic Generations (Playstation 3, Xbox 360, Nintendo 3DS i PC, 2011), el Sonic Rush (Nintendo DS, 2005) o el Sonic Lost World (Nintendo 3DS, Wii U i PC, 2013), entre altres.
Naturalment també havia de sortir als productes derivats de la franquícia. No només és fàcil trobar-ne marxandatge, sinó que el 1996 va fer el seu debut en versió animada amb l'OVA Sonic the Hedgehog, però també va sortir a les sèries Sonic Underground (1999), Sonic X (2003-2004) i des de 2014 a Sonic Boom, que més amunt explicava que havia generat dos lamentables videojocs amb la seva proposta de redisseny dels personatges i el seu món. I, per acabar, també el podem veure a les longeves col·leccions de còmics Sonic the Comic i Sonic the Hedgehog.
Com podem veure en Knuckles, tot i que no és tan inseparable d'en Sonic com en Tails, és clarament el tercer personatge en importància i nombre d'aparicions -amb el permís del Dr. Eggman-, i sens dubte un dels personatges més populars de la saga més popular de Sega, per tant un dels màxims representants de la companyia, i és per això que li volia dedicar un homenatge.
